Back to top
gres gres

Enginyeria del terreny i cartogràfica

  • ca  gres, n m
  • es  arenisca
  • en  sandstone

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Roca sedimentària detrítica, coherent, composta predominantment per grans de sorra (85 % o més) més o menys arrodonits, amb una matriu de llim o d'argila, i cimentada per carbonat càlcic o sílice, òxids de ferro, etc.

Els grans poden ser de quars amb altres minerals, com ara les miques, els feldspats, els minerals pesants, la glauconita, etc., però també hi ha gresos de grans calcaris, de guix, etc. Els gresos silicis ben cimentats són resistents i abrasius, mentre que els calcaris són més tous i meteoritzables.
grua grua

Enginyeria de la construcció

  • ca  grua, n f
  • es  grúa
  • en  crane

Enginyeria de la construcció

Definició
Qualsevol mecanisme que s'utilitza per al transport d'objectes en vertical.
grua automòbil grua automòbil

Enginyeria de la construcció

  • ca  grua automòbil, n f
  • es  grúa automóvil
  • en  crane lorry

Enginyeria de la construcció

Definició
Grua de ploma que per a desplaçar-se per carretera és autònoma i no necessita el transport sobre camió.

Per això cal que el tren de rodatge sigui sobre pneumàtics i compleixi el gàlib de carretera. Disposa de ploma telescòpica d'ànima plena, així com d'estabilitzadors.
grua de ploma grua de ploma

Enginyeria de la construcció

  • ca  grua de ploma, n f
  • es  grúa de pluma

Enginyeria de la construcció

Definició
Grua en què es diferencia una infraestructura o tren de rodada i una superestructura.

La infraestructura es constitueix per un sistema de cadenes o de pneumàtics i un motor que els impulsa i està unida a la superestructura mitjançant una corona de gir que permet un gir relatiu entre ambdues de 360º.

A la superestructura hi ha una ploma, una cabina, un motor, uns cabrestants i un contrapès. La ploma, que pot ser d'ànima plena o, més comunament, de gelosia metàl·lica, disposa d'un cable d'elevació, unit a un cabrestant. El motor i el contrapès sempre estan situats de cara a la ploma per a facilitar l'estabilitat de la grua. Hi ha configuracions i capacitats múltiples.
grua grimpadora grua grimpadora

Enginyeria de la construcció

  • ca  grua grimpadora, n f
  • es  grúa trepadora
  • en  tower crane with climbing frame

Enginyeria de la construcció

Definició
Grua torre que és ascendida a mesura que s'aixeca l'edifici, generalment mitjançant mecanismes de cables o hidràulics, tot recolzant-la en els sostres.

Aquestes grues estan situades en els nuclis dels ascensors i s'utilitzen per a la construcció d'edificis de gran alçària.
grua pòrtic grua pòrtic

Enginyeria de la construcció

  • ca  grua pòrtic, n f
  • es  grúa pórtico
  • en  gantry crane

Enginyeria de la construcció

Definició
Pòrtic metàl·lic que es desplaça bé sobre carrils o bé sobre rodes, que té un polipast desplaçable en la direcció de la llinda del pòrtic i que exerceix les funcions de grua.

Aquestes grues són habituals en esplanades de contenidors, en aplecs exteriors a les naus industrials, etc.
grua torre grua torre

Enginyeria de la construcció

  • ca  grua torre, n f
  • es  grúa torre

Enginyeria de la construcció

Definició
Grua de gelosia metàl·lica constituïda per un pal i una gelosia horitzontal en altura que es divideix en dues parts: la fletxa, part més allargada per la qual es desplaça el carro de fletxa del qual penja el ganxo, i la contrafletxa, part posterior de la ploma on se situa el llast per a evitar la bolcada de la grua durant l'hissament i el transport de pesos.

La fletxa està atirantada amb la contrafletxa. Pot ser fixa o moure's sobre carrils o pot ser grimpadora. Existeix una variant, la grua de fletxa inclinable.
gruix de la zona de mescla gruix de la zona de mescla

Enginyeria marítima

  • ca  gruix de la zona de mescla, n m
  • es  espesor de la zona de mezcla
  • en  width of the mixing zone

Enginyeria marítima

Definició
Distància vertical entre els punts on comença i on s'acaba la ^zona de mescla^.
grup d'ones grup d'ones

Enginyeria marítima

  • ca  grup d'ones, n m
  • es  grupo de olas
  • en  wave group

Enginyeria marítima

Definició
Sèrie d'^ones^ en la qual les direccions, les longituds i les altures d'ona varien sols lleugerament.
grup de carrils grup de carrils

Enginyeria del transport

  • ca  grup de carrils, n m
  • es  grupo de carriles
  • en  lane group

Enginyeria del transport

Definició
Agrupació dels diferents carrils d'un accés a una intersecció, efectuada a fi de calcular-ne la capacitat o el ^nivell de servei^ o a fi de determinar la regulació semafòrica més adient.

En accessos a interseccions semafòriques es consideren fins a tres grups de carrils: el format pels carrils exclusius de girada a l'esquerra, el format pels carrils exclusius de girada a la dreta i el format per la resta dels carrils, és a dir, els exclusius de moviment recte més els compartits.