correntòmetre de mitjana vectorial - Diccionari d'enginyeria civil

^Correntòmetre^ que es caracteritza pel fet d'utilitzar un rotor com a element sensor, per a mesurar la velocitat del corrent, i un compàs electrònic que enregistra com s'orienta el correntòmetre amb el corrent, respecte al nord magnètic, per a mesurar-ne la direcció.

Aquesta orientació es duu a terme mitjançant un penell fixat al cos del correntòmetre, de manera que aquest gira sobre el seu eix vertical, fermat al ^fondeig^, fins a assolir la direcció imposada pel corrent. Les dades enregistrades es processen internament tot seguint un algorisme conegut per mitjana aritmètica de vectors per components. Aquest algorisme consisteix en la mitjana, al llarg d'un període de temps determinat pel període de mostreig, dels components del vector resultant de la velocitat i la direcció mesurades pel correntòmetre. Un cop feta la mitjana dels components, es calcula finalment el vector resultant.