Back to top

Diccionari d'enginyeria civil

Presentació
  • ca  edifici, n m
  • es  edificio
  • en  building
  • en  house

Enginyeria de la construcció

Definició
Construcció habilitada per a acollir en el seu interior l'activitat humana, sia passiva (l'habitatge) o activa (el treball, el comerç), i que, per tant, ha estat condicionada amb els dispositius necessaris per a garantir l'habitabilitat, la confortabilitat i la funcionalitat, a més de la resistència estructural.

L'edifici inclou: un sistema estructural, el qual subministra la funció suportant i assegura l'estabilitat i la resistència del conjunt; un sistema protector, format per tancaments i acabats, destinat a garantir la protecció dels ambients interiors respecte de les accions climatològiques, o bé a compartimentar l'espai interior, i un sistema o conjunt d'instal·lacions, el qual subministra i distribueix els fluids o els senyals necessaris per al desenvolupament de l'activitat humana (aigua de consum, aigua calenta, corrent elèctric, informació i senyals electrònics, transport vertical) o bé n'evacua els residus o les substàncies indesitjades (aigua pluvial i residual, corrents erràtics, etc.).

La fonamentació, els pilars, els forjats, els murs de càrrega, etc., són elements propis del sistema estructural. Entre els tancaments i els acabats hi ha les façanes, les cobertes, els envans, els enrajolats, els revestiments, etc. Les instal·lacions més freqüents són la xarxa de distribució d'aigua de consum, el sistema elèctric, la calefacció, l'aire condicionat, els ascensors, la telefonia, les conduccions per a l'evacuació d'aigües residuals i pluvials i la xarxa de presa de terra, entre d'altres.