Back to top

Diccionari d'enginyeria civil

Presentació
  • ca  junt, n m
  • ca  junta, n f sin. compl.
  • es  junta estructural
  • en  structural joint

Enginyeria de la construcció

Definició
Pla que separa dues parts d'una mateixa construcció, especialment en el cas d'un pont, d'un edifici o d'obres de tipus lineal, per a independitzar-ne els moviments o les deformacions.

Se'n distingeixen els tipus següents: junt de construcció, quan s'ha format per a permetre la interrupció momentània del procés constructiu; junt de contracció, si es preveu per a permetre la lliure retracció inicial del formigó; junt de dilatació, quan té com a objecte l'absorció dels moviments de dilatació o d'escurçament induïts per les variacions de temperatura, i junt d'assentament, quan es disposa per a permetre l'assentament lliure de les parts o les estructures en contacte.

Els junts de caràcter defininiu (de dilatació o d'assentament) sovint es tracten amb algun material estanc o bé amb algun dispositiu especial d'acabat per a evitar els inconvenients que la interrupció material pugui causar sobre la utilització de l'element o de estructura afectat.