barra
barra
- ca barra, n f
- es bar
- es barra
- en bar
- en bus-bar
- en continous lenghts of rails
Enginyeria del transport
Definició
Conductor principal de les instal·lacions elèctriques, en particular a les ^subestacions^ de tracció, format per un tros de conductor de secció rectangular, generalment de coure, on conflueixen les línies d'entrada i de sortida secundàries.
