Diccionari d’energia solar

Aparell de mesura de la radiació solar per mitjà del fenomen de la fotoresistència.

Capacitat de reaccionar a un estímul lluminós.

Procés que consisteix en l'alteració fotofísica o fotoquímica d'una molècula com a resultat de l'absorció inicial de radiació per part d'un fotosensibilitzador.

Molècula capaç d'absorbir la radiació lluminosa i provocar canvis energètics en una altra molècula.

Reacció que realitzen alguns organismes vius, com ara les plantes verdes i els bacteris fotosintètics, per mitjà de l'acció de la llum, que consisteix en la producció de compostos orgànics a partir d'un compost ric en hidrogen, aigua o àcid sulfhídric, que actua com a donador d'electrons, i del diòxid de carboni.

Procés fotosintètic no natural que imita els mecanismes bàsics de la fotosíntesi natural.

Percentatge del volum d'un jaç de còdols ocupat per aire.

Relació entre el nombre d'hores que brilla el sol en un període de temps determinat i el nombre d'hores que el sol és per sobre de l'horitzó en el mateix període.

Percentatge de l'energia consumida en un període de temps determinat provinent de l'energia solar.

Derivat halogenat de metà i età emprat com a termòfor en alguns sistemes de captació solar o en màquines tèrmiques que funcionen a temperatures relativament baixes.