Diccionari d’energia solar

Semiconductor pur que presenta propietats elèctriques corresponents a un cristall pur, de manera que a una temperatura diferent del zero absolut hi ha el mateix nombre d'electrons lliures que de forats.

Semiconductor extrínsec obtingut per la introducció d'impureses amb més electrons de valència que el semiconductor intrínsec de base i on els portadors majoritaris són els electrons.

Semiconductor extrínsec obtingut per la introducció d'impureses amb un nombre menor d'electrons de valència que el semiconductor intrínsec de base i on els portadors majoritaris són els forats.

Dispositiu que genera un senyal identificable la magnitud del qual està en funció de l'estímul.

Limitació del dret de propietat que obliga a respectar el pas il·limitat de llum solar sobre les propietats veïnes.

Unitat de conductància i d'admitància en el SI.

Element químic de nombre atòmic 14, amb 4 electrons de valència, que cristal·litza en el sistema ròmbic i que s'utilitza com a material semiconductor en cèl·lules fotovoltaiques.

Silici, generalment hidrogenat o fluorat, amb els àtoms distribuïts irregularment, formant enllaços sense constituir una xarxa ordenada.

Silici pur en forma de monocristalls, obtingut mitjançant el creixement controlat d'un sol cristall de silici a partir de silici fos.

Silici pur format per diversos cristalls perfectes obtinguts per refredament de silici fos.