Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions

Presentació
  • ca  club social, n m
  • es  club social, n m
  • fr  club social, n m
  • en  social club, n

Definició
Servei orientat al lleure que es constitueix com a estructura de suport social per fomentar, dins un marc de relacions, la participació i la inclusió social de persones amb problemàtica social derivada d'un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.

Nota

  • 1. El club social exerceix una funció rehabilitadora i té per objectiu la integració social, la inclusió comunitària i la lluita contra l'estigmatització.
  • 2. El club social compta, principalment, amb un equip de professionals de l'educació social, talleristes i un servei de monitoratge.
col·laboració amb atenció primària de salut col·laboració amb atenció primària de salut

  • ca  col·laboració amb atenció primària de salut, n f
  • es  colaboración con atención primaria de salud, n f
  • fr  collaboration avec les soins de santé primaires, n f
  • fr  collaboration avec les soins primaires, n f
  • en  collaboration with primary health care providers, n

Definició
Sistema de treball conjunt entre els centres d'atenció primària i els centres de salut mental, basat en la compartició d'informació clínica i recursos i en la comunicació, l'assessorament especialitzat i la coordinació entre els equips dels dos nivells assistencials.

Nota

  • 1. La col·laboració amb atenció primària de salut té per objectiu millorar les capacitats, els coneixements i les habilitats del conjunt de professionals de l'atenció primària en el diagnòstic i el tractament dels trastorns mentals i els trastorns per ús de substàncies més freqüents.
  • 2. La col·laboració amb atenció primària de salut que té més èxit és la que implica la presència física de professionals de la psiquiatria, la psicologia clínica i la infermeria de salut mental procedents de l'atenció especialitzada en les consultes dels centres d'atenció primària.
  • ca  comorbiditat, n f
  • es  comorbilidad, n f
  • es  morbilidad asociada, n f
  • fr  comorbidité, n f
  • en  comorbidity, n

Definició
Coincidència en una persona d'un o més problemes de salut crònics addicionals a un altre problema de salut, sovint també crònic, que es considera principal o que és l'objecte d'estudi.

Nota

  • La comorbiditat en les persones amb un trastorn mental és alta. Per exemple, és habitual l'associació entre un trastorn mental i un trastorn per ús de substàncies. També és usual que un estat d'ansietat o una depressió coexisteixin amb trastorns somàtics o malalties somàtiques cròniques.
  • ca  competència, n f
  • es  capacidad, n f
  • es  competencia, n f
  • fr  capacité, n f
  • en  capacity, n
  • en  competence, n
  • en  decision-making capacity, n
  • en  decisional capacity, n
  • en  mental capacity, n
  • en  mental competence, n

Definició
Capacitat d'una persona d'afrontar i resoldre amb èxit una situació, que implica prendre una decisió concreta en un moment determinat i fer-se càrrec de les conseqüències que comporti.

Nota

  • 1. La competència requereix aptituds i funcions psicològiques suficients per a prendre una decisió de manera lliure. El grau de competència exigible varia segons la decisió que cal prendre: com més conseqüències negatives té, més competència es necessita.
  • 2. La competència es pot veure afectada per situacions clíniques que comporten l'alteració de la percepció, la memòria, l'orientació o el raonament, entre altres.
  • ca  complexitat, n f
  • es  complejidad, n f
  • fr  complexité, n f
  • en  complex situation, n
  • en  complexity, n

Definició
Situació d'una persona que presenta un perfil de necessitats socials i sanitàries múltiples i d'alta intensitat que requereixen una atenció compartida i un sistema de gestió de casos específic.

Nota

  • La complexitat es pot deure a factors diversos, com ara la concurrència de dos trastorns mentals o dos trastorns per ús de substàncies o més, una comorbiditat orgànica important, una discapacitat o condicions socials adverses.
comunitat terapèutica comunitat terapèutica

  • ca  comunitat terapèutica, n f
  • ca  CT, n f sigla
  • es  comunidad terapéutica, n f
  • es  comunidad terapéutica de salud mental, n f
  • es  CT, n f sigla
  • es  CTSM, n f sigla
  • fr  communauté thérapeutique, n f
  • fr  CT, n f sigla
  • en  therapeutic community, n
  • en  TC, n sigla

Definició
Servei d'acolliment residencial temporal per a la rehabilitació de persones amb conductes addictives greus, consistent en un allotjament col·lectiu on es reprodueix un espai social, basat en la participació en la vida comunitària i en l'autogestió com a eina socialitzadora i de reeducació amb la finalitat de controlar i extingir les conductes addictives.

Nota

  • 1. Les comunitats terapèutiques ofereixen programes de curta, mitjana i llarga estada, d'entre sis i divuit mesos, en funció de la durada del tractament i de la ràtio de professionals que hi intervenen.
  • 2. A la comunitat terapèutica hi accedeixen les persones amb trastorns per ús de substàncies greus que necessiten contenció i un distanciament de l'entorn, que tenen una situació familiar, social i laboral desestructurada i que s'han sotmès a diversos tractaments ambulatoris sense èxit.
  • 3. La comunitat terapèutica té per objectiu afavorir la integració social i la inclusió comunitària de les persones que hi resideixen.
  • 4. La comunitat terapèutica compta, principalment, amb un equip de professionals de la medicina, la infermeria, la psicologia i el treball social i un servei de monitoratge.
  • ca  confidencialitat, n f
  • es  confidencialidad, n f
  • fr  confidentialité, n f
  • en  confidentiality, n

Definició
Dret de la persona atesa que les seves dades de caràcter personal i de salut es mantinguin en secret i no es divulguin sense el seu consentiment.

Nota

  • 1. La confidencialitat queda garantida pel secret professional.
  • 2. La confidencialitat és una condició indispensable perquè hi hagi confiança en la relació d'ajuda.
consciència de malaltia consciència de malaltia

  • ca  consciència de malaltia, n f
  • es  conciencia de enfermedad, n f
  • fr  conscience de la maladie, n f
  • en  awareness of disease, n
  • en  insight, n

Definició
Capacitat d'una persona de reconèixer i assumir el diagnòstic i el tractament d'un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies propi i de comprendre les necessitats que se'n deriven.

Nota

  • La consciència de malaltia pot ser total o parcial.
contenció emocional contenció emocional

  • ca  contenció emocional, n f
  • ca  contenció psicològica, n f
  • es  contención emocional, n f
  • es  contención psicológica, n f
  • fr  contention émotionnelle, n f
  • fr  contention psychologique, n f
  • fr  contention relationnelle, n f
  • en  emotional containment, n
  • en  psychological containment, n

Definició
Creació de les condicions i l'espai que facilitin l'elaboració i el desenvolupament de les capacitats mentals, amb l'objectiu que els impulsos, els instints o les emocions siguin contrastats amb la realitat i es puguin posar en acció d'una manera no destructiva, positiva i saludable.

Nota

  • La contenció emocional no és una mesura restrictiva, a diferència de la contenció física, la contenció mecànica i la contenció farmacològica.
contenció farmacològica contenció farmacològica

  • ca  contenció farmacològica, n f
  • ca  restricció farmacològica, n f
  • ca  contenció química, n f sin. compl.
  • ca  restricció química, n f sin. compl.
  • es  contención farmacológica, n f
  • es  contención química, n f
  • es  restricción farmacológica, n f
  • es  restricción química, n f
  • fr  contention chimique, n f
  • fr  contention pharmacologique, n f
  • en  chemical restraint, n
  • en  medicinal restraint, n

Definició
Mesura restrictiva consistent en el control del comportament o la limitació de la mobilitat d'una persona mitjançant l'administració de substàncies psicoactives, amb l'objectiu d'evitar situacions que suposin un risc per a ella o per a altres persones.