empoderament
empoderament
- ca empoderament, n m
- es empoderamiento, n m
- fr autonomisation, n f
- fr renforcement des capacités, n m
- en empowerment, n
Definició
Procés pel qual una persona amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies adquireix els mitjans per a enfortir la seva capacitat de gestionar i promoure la pròpia salut, d'interactuar de manera conscient amb els serveis sanitaris i de participar activament en la rehabilitació i la recuperació.
Nota
- 1. L'empoderament es basa en la potestat d'exercir el dret a prendre decisions a partir de l'accés a la informació, del diàleg i de la possibilitat de tenir opcions per escollir. Es pot veure restringit en els casos en què es nega la capacitat d'obrar.
- 2. L'empoderament augmenta el benestar emocional, reforça la xarxa de suport i facilita la recuperació i la integració social.
- 3. L'empoderament es pot veure afavorit per l'entorn a través de les relacions d'ajuda orientades a les decisions compartides, en la mesura que es basen en el respecte i la igualtat, contràriament a les relacions basades en el paternalisme.
