Dret de la Unió Europea
- ca espai de Schengen, n m
- ca espai Schengen, n m sin. compl.
- es espacio de Schengen
- es espacio Schengen
- fr espace Schengen
- it spazio Schengen
- en Schengen area
- ar منطقة شنغن
Dret de la Unió Europea
Definició
Nota
- L'any 2018, l'espai de Schengen està integrat per vint-i-dos estats comunitaris (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Polònia, Portugal, la República Txeca i Suècia) i quatre estats extracomunitaris (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa).
Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional
- ca espai ultraterrestre, n m
- ca espai còsmic, n m sin. compl.
- ca espai exterior, n m sin. compl.
- es espacio cósmico
- es espacio exterior
- es espacio ultraterrestre
- fr espace cosmique
- fr espace extra-atmosphérique
- it spazio cosmico
- en outer space
- ar الفضاء الخارجي
Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional
Definició
Nota
- 1. L'espai ultraterrestre està regulat pel dret espacial.
- 2. L'espai ultraterrestre comença on s'acaba l'espai aeri.
- 3. La delimitació de la frontera entre l'espai ultraterrestre i l'espai aeri no és clara i pot respondre a criteris diversos. D'acord amb criteris científics, es pot situar en el límit de l'atmosfera o en el límit del camp gravitatori de la Terra; d'acord amb criteris funcionals, es pot situar a l'altura fins a la qual pot volar una aeronau o en el punt més baix en què orbita un satèl·lit artificial; finalment, d'acord amb criteris zonals, es pot situar entre els 90 i els 110 quilòmetres d'altura.
Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional
- ca espai marítim, n m
- es área marítima
- es espacio marino
- es espacio marítimo
- fr espace maritime
- fr zone maritime
- it area marittima
- it spazio marittimo
- en maritime area
- en maritime space
- en maritime zone
- en seaspace
- ar حيز بحري
Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional
Definició
Nota
- La Convenció de les Nacions Unides sobre dret del mar divideix l'espai marítim en tres blocs: l'espai marítim sotmès a la sobirania exclusiva de l'estat riberenc, és a dir, aigües interiors i mar territorial; l'espai marítim sobre el qual l'estat riberenc té determinades competències, però on altres estats també tenen drets i llibertats, és a dir, la zona contigua, la zona econòmica exclusiva, la plataforma continental, i les aigües arxipelàgiques en el cas dels estats arxipelàgics; i l'espai marítim que no està sotmès a la sobirania de cap estat, és a dir, l'alta mar i la zona internacional dels fons marins.
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
- ca espai natural protegit, n m
- ca àrea protegida, n f sin. compl.
- es área protegida
- es espacio natural protegido
- fr aire protégée
- fr zone protégée
- it area naturale protetta
- en protected area
- en protected natural area
- ar منطقة طبيعية محمية
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
Definició
Dret de la Unió Europea
- ca espai de Schengen, n m
- ca espai Schengen, n m sin. compl.
- es espacio de Schengen
- es espacio Schengen
- fr espace Schengen
- it spazio Schengen
- en Schengen area
- ar منطقة شنغن
Dret de la Unió Europea
Definició
Nota
- L'any 2018, l'espai de Schengen està integrat per vint-i-dos estats comunitaris (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Polònia, Portugal, la República Txeca i Suècia) i quatre estats extracomunitaris (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa).
Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional
- ca espai ultraterrestre, n m
- ca espai còsmic, n m sin. compl.
- ca espai exterior, n m sin. compl.
- es espacio cósmico
- es espacio exterior
- es espacio ultraterrestre
- fr espace cosmique
- fr espace extra-atmosphérique
- it spazio cosmico
- en outer space
- ar الفضاء الخارجي
Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional
Definició
Nota
- 1. L'espai ultraterrestre està regulat pel dret espacial.
- 2. L'espai ultraterrestre comença on s'acaba l'espai aeri.
- 3. La delimitació de la frontera entre l'espai ultraterrestre i l'espai aeri no és clara i pot respondre a criteris diversos. D'acord amb criteris científics, es pot situar en el límit de l'atmosfera o en el límit del camp gravitatori de la Terra; d'acord amb criteris funcionals, es pot situar a l'altura fins a la qual pot volar una aeronau o en el punt més baix en què orbita un satèl·lit artificial; finalment, d'acord amb criteris zonals, es pot situar entre els 90 i els 110 quilòmetres d'altura.
Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres
- ca espoliació, n f
- es expoliación
- fr spoliation
- it confisca
- en confiscation
- ar مصادرة
Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres
Definició
Nota
- L'espoliació pot suposar un risc greu per a les inversions estrangeres.
Dret de la Unió Europea
- ca establiment principal, n m
- es centro de actividad principal
- es establecimiento principal
- fr principal établissement
- fr siège principal
- it sede di attività principale
- it sede principale
- en primary establishment
- en principal place of business
- ar مقر رئيسي
- ar مكان رئيسي للعمل
Dret de la Unió Europea
Definició
Dret de la Unió Europea
- ca establiment secundari, n m
- es establecimiento secundario
- fr établissement secondaire
- it sede secondaria
- en secondary establishment
- ar مقر ثانوي
Dret de la Unió Europea
Definició
Actors internacionals > Estats
- ca estat, n m
- es Estado
- fr État
- it Stato
- en State
- ar دولة
Actors internacionals > Estats
Definició
Nota
- 1. Un estat és un tipus d'actor internacional, juntament amb les organitzacions internacionals i els actors no governamentals.
-
2. En català, la forma estat s'escriu en majúscula inicial quan fa referència a un estat concret, tant si la referència és completa com si és incompleta (per exemple, l'Estat francès, les regions de l'Estat).
Igualment, es fa ús de la majúscula quan estat fa referència de manera genèrica a una determinada formació social i històrica o al seu aparell administratiu, sempre que no se n'especifiqui cap característica concreta i tingui un ús definit (per exemple, immunitat de l'Estat o terrorisme patrocinat per l'Estat, però l'estat acreditant, un estat membre, el cap d'estat, raons d'estat, els estats o un estat).