Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de relacions internacionals

Presentació
espai de Schengen espai de Schengen

Dret de la Unió Europea

  • ca  espai de Schengen, n m
  • ca  espai Schengen, n m sin. compl.
  • es  espacio de Schengen
  • es  espacio Schengen
  • fr  espace Schengen
  • it  spazio Schengen
  • en  Schengen area
  • ar  منطقة شنغن

Dret de la Unió Europea

Definició
Espai europeu de lliure circulació, sense controls a les fronteres interiors, integrat pels estats signants de l'Acord de Schengen.

Nota

  • L'any 2018, l'espai de Schengen està integrat per vint-i-dos estats comunitaris (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Polònia, Portugal, la República Txeca i Suècia) i quatre estats extracomunitaris (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa).
espai exterior espai exterior

Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional

  • ca  espai ultraterrestre, n m
  • ca  espai còsmic, n m sin. compl.
  • ca  espai exterior, n m sin. compl.
  • es  espacio cósmico
  • es  espacio exterior
  • es  espacio ultraterrestre
  • fr  espace cosmique
  • fr  espace extra-atmosphérique
  • it  spazio cosmico
  • en  outer space
  • ar  الفضاء الخارجي

Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional

Definició
Espai situat fora dels límits de l'atmosfera, en el qual cap estat exerceix sobirania, i que està sotmès als tractats internacionals i a altres normes internacionals.

Nota

  • 1. L'espai ultraterrestre està regulat pel dret espacial.
  • 2. L'espai ultraterrestre comença on s'acaba l'espai aeri.
  • 3. La delimitació de la frontera entre l'espai ultraterrestre i l'espai aeri no és clara i pot respondre a criteris diversos. D'acord amb criteris científics, es pot situar en el límit de l'atmosfera o en el límit del camp gravitatori de la Terra; d'acord amb criteris funcionals, es pot situar a l'altura fins a la qual pot volar una aeronau o en el punt més baix en què orbita un satèl·lit artificial; finalment, d'acord amb criteris zonals, es pot situar entre els 90 i els 110 quilòmetres d'altura.
espai marítim espai marítim

Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional

  • ca  espai marítim, n m
  • es  área marítima
  • es  espacio marino
  • es  espacio marítimo
  • fr  espace maritime
  • fr  zone maritime
  • it  area marittima
  • it  spazio marittimo
  • en  maritime area
  • en  maritime space
  • en  maritime zone
  • en  seaspace
  • ar  حيز بحري

Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional

Definició
Espai constituït per les zones de superfície i de profunditat de mars i oceans, l'ús, l'exploració i l'explotació de les quals es regeix pel dret del mar.

Nota

  • La Convenció de les Nacions Unides sobre dret del mar divideix l'espai marítim en tres blocs: l'espai marítim sotmès a la sobirania exclusiva de l'estat riberenc, és a dir, aigües interiors i mar territorial; l'espai marítim sobre el qual l'estat riberenc té determinades competències, però on altres estats també tenen drets i llibertats, és a dir, la zona contigua, la zona econòmica exclusiva, la plataforma continental, i les aigües arxipelàgiques en el cas dels estats arxipelàgics; i l'espai marítim que no està sotmès a la sobirania de cap estat, és a dir, l'alta mar i la zona internacional dels fons marins.
espai natural protegit espai natural protegit

Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient

  • ca  espai natural protegit, n m
  • ca  àrea protegida, n f sin. compl.
  • es  área protegida
  • es  espacio natural protegido
  • fr  aire protégée
  • fr  zone protégée
  • it  area naturale protetta
  • en  protected area
  • en  protected natural area
  • ar  منطقة طبيعية محمية

Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient

Definició
Espai natural que gaudeix de protecció jurídica pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic o recreatiu.
espai Schengen espai Schengen

Dret de la Unió Europea

  • ca  espai de Schengen, n m
  • ca  espai Schengen, n m sin. compl.
  • es  espacio de Schengen
  • es  espacio Schengen
  • fr  espace Schengen
  • it  spazio Schengen
  • en  Schengen area
  • ar  منطقة شنغن

Dret de la Unió Europea

Definició
Espai europeu de lliure circulació, sense controls a les fronteres interiors, integrat pels estats signants de l'Acord de Schengen.

Nota

  • L'any 2018, l'espai de Schengen està integrat per vint-i-dos estats comunitaris (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Polònia, Portugal, la República Txeca i Suècia) i quatre estats extracomunitaris (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa).
espai ultraterrestre espai ultraterrestre

Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional

  • ca  espai ultraterrestre, n m
  • ca  espai còsmic, n m sin. compl.
  • ca  espai exterior, n m sin. compl.
  • es  espacio cósmico
  • es  espacio exterior
  • es  espacio ultraterrestre
  • fr  espace cosmique
  • fr  espace extra-atmosphérique
  • it  spazio cosmico
  • en  outer space
  • ar  الفضاء الخارجي

Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional

Definició
Espai situat fora dels límits de l'atmosfera, en el qual cap estat exerceix sobirania, i que està sotmès als tractats internacionals i a altres normes internacionals.

Nota

  • 1. L'espai ultraterrestre està regulat pel dret espacial.
  • 2. L'espai ultraterrestre comença on s'acaba l'espai aeri.
  • 3. La delimitació de la frontera entre l'espai ultraterrestre i l'espai aeri no és clara i pot respondre a criteris diversos. D'acord amb criteris científics, es pot situar en el límit de l'atmosfera o en el límit del camp gravitatori de la Terra; d'acord amb criteris funcionals, es pot situar a l'altura fins a la qual pot volar una aeronau o en el punt més baix en què orbita un satèl·lit artificial; finalment, d'acord amb criteris zonals, es pot situar entre els 90 i els 110 quilòmetres d'altura.
espoliació espoliació

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

  • ca  espoliació, n f
  • es  expoliación
  • fr  spoliation
  • it  confisca
  • en  confiscation
  • ar  مصادرة

Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres

Definició
Acció d'un estat d'assumir la propietat o el control d'un actiu privat, nacional o estranger, mitjançant un acte d'autoritat sense pagar cap indemnització.

Nota

  • L'espoliació pot suposar un risc greu per a les inversions estrangeres.
establiment principal establiment principal

Dret de la Unió Europea

  • ca  establiment principal, n m
  • es  centro de actividad principal
  • es  establecimiento principal
  • fr  principal établissement
  • fr  siège principal
  • it  sede di attività principale
  • it  sede principale
  • en  primary establishment
  • en  principal place of business
  • ar  مقر رئيسي
  • ar  مكان رئيسي للعمل

Dret de la Unió Europea

Definició
Domicili on una persona jurídica fixa la seva activitat professional o empresarial de manera estable i permanent, situat en el territori d'un estat membre diferent de l'estat de nacionalitat o de l'estat on té la seu social.
establiment secundari establiment secundari

Dret de la Unió Europea

  • ca  establiment secundari, n m
  • es  establecimiento secundario
  • fr  établissement secondaire
  • it  sede secondaria
  • en  secondary establishment
  • ar  مقر ثانوي

Dret de la Unió Europea

Definició
Domicili on una persona jurídica fixa una agència, una sucursal o una filial, situat en el territori d'un estat membre diferent de l'estat de l'establiment principal.
estat estat

Actors internacionals > Estats

  • ca  estat, n m
  • es  Estado
  • fr  État
  • it  Stato
  • en  State
  • ar  دولة

Actors internacionals > Estats

Definició
Subjecte de dret internacional dotat d'un territori, una població permanent, una organització política i plena sobirania.

Nota

  • 1. Un estat és un tipus d'actor internacional, juntament amb les organitzacions internacionals i els actors no governamentals.
  • 2. En català, la forma estat s'escriu en majúscula inicial quan fa referència a un estat concret, tant si la referència és completa com si és incompleta (per exemple, l'Estat francès, les regions de l'Estat).
    Igualment, es fa ús de la majúscula quan estat fa referència de manera genèrica a una determinada formació social i històrica o al seu aparell administratiu, sempre que no se n'especifiqui cap característica concreta i tingui un ús definit (per exemple, immunitat de l'Estat o terrorisme patrocinat per l'Estat, però l'estat acreditant, un estat membre, el cap d'estat, raons d'estat, els estats o un estat).