legítima defensa
legítima defensa
Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals
- ca legítima defensa, n f
- es legítima defensa
- fr légitime défense
- en self-defence
Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals
Definició
Ús de la força immediat i espontani, emparat pel ius ad bellum, a què recorre un estat com a resposta a un atac armat il·legítim en curs i no provocat, d'acord amb el principi de proporcionalitat i el principi de necessitat.
Nota
- 1. La legítima defensa pot ser individual, quan l'exerceix un estat que ha estat víctima d'un atac armat, o col·lectiva, quan un estat presta ajuda militar a un altre estat en virtut d'una aliança militar per a defensar-se d'un atac armat.
- 2. La legítima defensa, individual o col·lectiva, es pot exercir fins que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides hagi pres les mesures necessàries per a mantenir la pau i la seguretat internacional.
liberalisme
liberalisme
Aproximacions teòriques i doctrines
- ca liberalisme, n m
- ca liberalisme clàssic, n m sin. compl.
- es liberalismo
- es liberalismo clásico
- fr libéralisme
- fr libéralisme classique
- en classical liberalism
- en liberalism
Aproximacions teòriques i doctrines
Definició
Paradigma de les relacions internacionals segons el qual la capacitat de la raó humana i, per extensió, de les societats, és essencial per a crear un món de pau i harmonia, el qual sosté que el sistema internacional progressa cap a la pau i la cooperació gràcies a l'expansió de la societat d'estats amb regles i normes compartides, l'aparició d'institucions internacionals especialitzades, la interdependència econòmica, el lliure comerç, els vincles transnacionals entre individus i grups d'interès i la proliferació de règims republicans.
Nota
- 1. El liberalisme va ser la base del sorgiment de les relacions internacionals com a disciplina, el qual es va inspirar en els catorze punts que va formular el president dels Estats Units Thomas W. Wilson al final de la Primera Guerra Mundial.
- 2. Els paradigmes principals de les relacions internacionals són el constructivisme, l'estructuralisme, el liberalisme i el realisme.
liberalisme clàssic
liberalisme clàssic
Aproximacions teòriques i doctrines
- ca liberalisme, n m
- ca liberalisme clàssic, n m sin. compl.
- es liberalismo
- es liberalismo clásico
- fr libéralisme
- fr libéralisme classique
- en classical liberalism
- en liberalism
Aproximacions teòriques i doctrines
Definició
Paradigma de les relacions internacionals segons el qual la capacitat de la raó humana i, per extensió, de les societats, és essencial per a crear un món de pau i harmonia, el qual sosté que el sistema internacional progressa cap a la pau i la cooperació gràcies a l'expansió de la societat d'estats amb regles i normes compartides, l'aparició d'institucions internacionals especialitzades, la interdependència econòmica, el lliure comerç, els vincles transnacionals entre individus i grups d'interès i la proliferació de règims republicans.
Nota
- 1. El liberalisme va ser la base del sorgiment de les relacions internacionals com a disciplina, el qual es va inspirar en els catorze punts que va formular el president dels Estats Units Thomas W. Wilson al final de la Primera Guerra Mundial.
- 2. Els paradigmes principals de les relacions internacionals són el constructivisme, l'estructuralisme, el liberalisme i el realisme.
liberalització comercial
liberalització comercial
Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional
- ca liberalització comercial, n f
- ca liberalització del comerç, n f
- es liberalización comercial
- es liberalización del comercio
- fr libéralisation
- fr libéralisation des échanges
- fr libéralisation du commerce
- en liberalisation
- en liberalisation of trade
- en trade liberalisation
Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional
Definició
Restricció de les barreres comercials que limiten els intercanvis entre dos o més estats amb l'objectiu d'afavorir les relacions comercials entre aquests estats.
Nota
- La liberalització comercial pot consistir en una supressió o en una reducció de les barreres comercials.
liberalització del comerç
liberalització del comerç
Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional
- ca liberalització comercial, n f
- ca liberalització del comerç, n f
- es liberalización comercial
- es liberalización del comercio
- fr libéralisation
- fr libéralisation des échanges
- fr libéralisation du commerce
- en liberalisation
- en liberalisation of trade
- en trade liberalisation
Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional
Definició
Restricció de les barreres comercials que limiten els intercanvis entre dos o més estats amb l'objectiu d'afavorir les relacions comercials entre aquests estats.
Nota
- La liberalització comercial pot consistir en una supressió o en una reducció de les barreres comercials.
liberalització del moviment de capitals
liberalització del moviment de capitals
Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres
- ca liberalització del moviment de capitals, n f
- es liberalización del movimiento de capitales
- fr libéralisation des mouvements de capitaux
- en liberalisation of capital movements
Àmbits de cooperació i conflicte > Cooperació monetària i financera i inversions estrangeres
Definició
Reducció de les barreres que limiten les transferències internacionals de capitals, que afavoreix la globalització financera.
limitació d'armaments
limitació d'armaments
Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals
- ca control d'armaments, n m
- ca control armamentístic, n m sin. compl.
- ca control d'armes, n m sin. compl.
- ca limitació d'armaments, n f sin. compl.
- es control armamentístico
- es control de armamentos
- es control de armas
- es limitación de armamentos
- fr contrôle des armements
- fr limitation des armements
- en arms control
- en arms limitation
Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals
Definició
Limitació del desenvolupament, la producció, l'ús i l'adquisició d'armes, especialment d'armes de destrucció massiva, per part d'un estat per mitjà habitualment d'un tractat internacional amb l'objectiu de prevenir conflictes armats i posar fre a la cursa d'armaments.
Nota
- El control d'armaments no implica el desarmament.
línia de base
línia de base
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
- ca línia de base, n f
- es línea de base
- fr ligne de base
- en baseline
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
Definició
Línia de referència per a mesurar els límits dels espais marítims sota jurisdicció o sobirania d'un estat.
Nota
- D'acord amb la Convenció de les Nacions Unides sobre dret del mar de 1982, hi ha dos tipus de línies de base: la línia de base normal i la línia de base recta.
línia de base arxipelàgica
línia de base arxipelàgica
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
- ca línia de base arxipelàgica, n f
- es línea de base archipelágica
- fr ligne de base archipélagique
- en archipelagic baseline
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
Definició
Línia de base recta que uneix els punts extrems de les illes i illots més allunyats d'un arxipèlag, sense desviar-se apreciablement de la seva configuració general, i que delimita la sobirania d'un estat arxipelàgic.
línia de base normal
línia de base normal
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
- ca línia de base normal, n f
- es línea de base normal
- fr ligne de base normale
- en normal baseline
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
Definició
Línia de base que segueix el traçat de la línia de baixamar d'acord amb el que marquen les cartes marítimes reconegudes oficialment per l'estat riberenc.
