Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional
- ca dipòsit franc, n m
- ca magatzem duaner, n m
- ca dipòsit duaner, n m sin. compl.
- es almacén aduanero
- es almacén de aduanas
- es depósito aduanero
- es depósito de aduanas
- es depósito franco
- fr entrepôt de douane
- fr entrepôt douanier
- en bonded warehouse
- en customs warehouse
Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional
Definició
Actors internacionals > Organitzacions internacionals
- ca majoria, n f
- es mayoría
- fr majorité
- en majority
Actors internacionals > Organitzacions internacionals
Definició
Nota
- 1. Moltes organitzacions internacionals adopten les decisions per majoria. Aquesta majoria pot ser simple o relativa (la majoria de vots a favor d'una opció), absoluta (la meitat dels vots més un a favor d'una opció) o qualificada (dos terços dels vots o més, segons el cas, a favor d'una opció).
- 2. Els altres mecanismes de formació de la voluntat d'una organització internacional són el consens i la unanimitat.
Àmbits de cooperació i conflicte > Migracions
- ca malbaratament de cervells, n m
- es desperdicio de cerebros
- es despilfarro de cerebros
- fr gaspillage des cerveaux
- en brain waste
Àmbits de cooperació i conflicte > Migracions
Definició
Nota
- 1. El malbaratament de cervells és un perjudici per al país d'origen del migrant i ho pot ser també per al país de destinació en el cas que una persona qualificada hi faci feines que no requereixen l'aplicació dels coneixements i l'experiència adquirits.
- 2. El malbaratament de cervells és conseqüència de la fuga de cervells i s'oposa al guany de cervells.
Actors internacionals > Actors no governamentals
- ca moviment d'alliberament nacional, n m
- ca MAN, n m sigla
- es movimiento de liberación nacional
- es MLN sigla
- fr mouvement de libération nationale
- fr MLN sigla
- en national liberation movement
- en NLM sigla
Actors internacionals > Actors no governamentals
Definició
Nota
- Els moviments d'alliberament nacional poden ser subjectes de dret internacional amb caràcter limitat, ja que la seva subjectivitat està condicionada al fet de ser reconeguts per algun estat o alguna organització internacional. En cas de reconeixement, els moviments d'alliberament nacional poden tenir l'estatus d'observador en organitzacions internacionals, poden gaudir del dret de legació o poden celebrar acords i tractats internacionals amb els estats o les organitzacions internacionals que els reconeixen.
Dret internacional públic > Fonts
- ca manifestació del consentiment, n f
- es manifestación del consentimiento
- es prestación del consentimiento
- fr manifestation du consentement
- en manifestation of consent
Dret internacional públic > Fonts
Definició
Nota
- 1. La manifestació del consentiment és la quarta i última fase de la conclusió d'un tractat internacional. És posterior a la negociació, a l'adopció i a l'autenticació.
- 2. Són formes habituals de manifestació del consentiment l'acceptació, l'adhesió, el bescanvi d'instruments, la ratificació i la signatura.
Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals
- ca manu militari, adv
- es manu militari
- fr manu militari
- en manu militari
Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals
Definició
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
- ca mar regional, n m
- es mar regional
- fr mer régionale
- en regional sea
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
Definició
Nota
- 1. Geogràficament, un mar regional pot ser un mar tancat o una part d'un oceà o d'una conca marina.
- 2. L'Organització de les Nacions Unides impulsa des de fa anys un programa sobre mars regionals per lluitar contra la contaminació marina. Algunes de les qüestions que s'han tractat en el marc d'aquest programa són els ecosistemes i la biodiversitat, els recursos vius, les fonts terrestres de contaminació, el transport marítim i la contaminació procedent del mar, el desenvolupament costaner, la vulnerabilitat de les illes petites o els mamífers marins.
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
- ca mar tancat, n m
- ca mar semitancat, n m sin. compl.
- es mar cerrado
- es mar semicerrado
- fr mer fermée
- fr mer semi-fermée
- en enclosed sea
- en landlocked sea
- en semi-enclosed sea
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
Definició
Nota
- 1. Els mars tancats poden tenir un grau de salinitat inferior o superior al del mar obert.
- 2. Un mar tancat pot ser un golf, una conca marina o un mar.
- 3. L'Organització de les Nacions Unides promou que els estats riberencs d'un mar tancat col·laborin en l'administració, la conservació, l'exploració i l'explotació dels recursos vius del mar, i fomentin la protecció i la preservació del medi marí.
- 4. Són exemples de mars tancats el Mar Adriàtic, el Mar Caspi, el Mar Mort, el Mar Negre o el Mar Roig.
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
- ca mar tancat, n m
- ca mar semitancat, n m sin. compl.
- es mar cerrado
- es mar semicerrado
- fr mer fermée
- fr mer semi-fermée
- en enclosed sea
- en landlocked sea
- en semi-enclosed sea
Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient
Definició
Nota
- 1. Els mars tancats poden tenir un grau de salinitat inferior o superior al del mar obert.
- 2. Un mar tancat pot ser un golf, una conca marina o un mar.
- 3. L'Organització de les Nacions Unides promou que els estats riberencs d'un mar tancat col·laborin en l'administració, la conservació, l'exploració i l'explotació dels recursos vius del mar, i fomentin la protecció i la preservació del medi marí.
- 4. Són exemples de mars tancats el Mar Adriàtic, el Mar Caspi, el Mar Mort, el Mar Negre o el Mar Roig.
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
- ca mar territorial, n m
- ca aigües jurisdiccionals, n f pl sin. compl.
- ca aigües territorials, n f pl sin. compl.
- es aguas jurisdiccionales
- es aguas territoriales
- es mar territorial
- fr eaux territoriales
- fr mer territoriale
- en territorial sea
- en territorial waters
Actors internacionals > Estats > Elements i competències
Definició
Nota
- El mar territorial és un espai obert a la navegació internacional pel qual l'estat riberenc no pot refusar el pas innocent d'embarcacions estrangeres.