Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentació
  • ca  fatiga, n f
  • ca  cansament, n m sin. compl.
  • es  fatiga, n f
  • fr  fatigue, n f
  • en  fatigue, n

Definició
Estat de cansament molt acusat a conseqüència d'una activitat massa intensa i prolongada, física o intel·lectual, o com a símptoma d'una malaltia o afecció.
  • ca  febre, n f
  • es  fiebre, n f
  • fr  fièvre, n f
  • en  fever, n

Definició
Augment de la temperatura corporal per damunt de la xifra màxima normal que manifesta la reacció de l'organisme a algun procés patològic.

Nota

  • Es considera febre per damunt dels 37°C de temperatura bucal.

    En la febre i la hiperpirèxia, els mecanismes termoreguladors estan intactes, per bé que ajustats a un nivell superior d'equilibri tèrmic, sovint amb conservació del descens nictohemeral de la temperatura. En la hipertèrmia, en canvi, a diferència de la febre, hi ha un augment de la temperatura corporal produït per una fallida de la termoregulació.

    La denominació febre prové del llatí febris.
  • ca  chikungunya, n m
  • ca  febre chikungunya, n f
  • es  chicunguña, n m
  • es  chikunguña, n m
  • es  fiebre chicunguña, n f
  • es  fiebre chikunguña, n f
  • fr  chikungunya, n m
  • fr  fièvre Chikungunya, n f
  • en  chikungunya, n
  • en  chikungunya fever, n

Definició
Malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis.

Nota

  • El ckikungunya pot tenir un desenvolupament agut, subagut o crònic. Es considera la fase aguda fins als 21 dies des de l'aparició de la malaltia, la fase subaguda fins als 90 dies i la fase crònica si hi ha persistència de símptomes més enllà dels tres mesos de durada. En la majoria de casos la malaltia té un curs agut i no deixa seqüeles, però en alguns els dolors articulars poden cronificar-se.

    La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges. No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics, antiinflamatoris o, fins i tot, corticoesteroides segons la gravetat dels símptomes.

    La denominació chikungunya prové del makonde, llengua bantú parlada en el sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic, en què significa 'home que es doblega'. S'aplica a aquesta malaltia per la posició encorbada que solen adoptar les persones que la pateixen, com a conseqüència del dolor intens a les articulacions.
  • ca  brucel·losi, n f
  • ca  febre de Malta, n f sin. compl.
  • es  brucelosis, n f
  • fr  brucellose, n f
  • en  brucellosis, n

Definició
Malaltia infecciosa zoonòtica causada per bacteris del gènere Brucella que afecta els animals de granja, com ara les vaques, les cabres i els porcs, i que causa en les persones una simptomatologia diversa caracteritzada per quadres febrils inespecífics que poden derivar en complicacions.

Nota

  • Hi ha diverses espècies del gènere Brucella, específiques, però no exclusives de l'hoste, com B. mellitensis (bestiar cabrú), B. abortus (bestiar boví i inclusivament cabrú, oví, equí i porcí), B. suis (bestiar porcí), B. ovis (bestiar oví) o B. canis (gossos). Les tres primeres espècies són les principals causants de malaltia en l'espècie humana, mentre que B. canis l'afecta excepcionalment i B. ovis no l'afecta.
  • ca  febre del Zika, n f
  • ca  febre vírica del Zika, n f
  • ca  malaltia del Zika, n f
  • es  enfermedad del Zika, n m
  • es  fiebre del Zika, n f
  • fr  Zika fièvre, n f
  • en  ZIka fever, n
  • en  Zika virus disease, n

Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.

Nota

  • La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.

    La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.

    No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.

    La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
  • ca  febre del Zika, n f
  • ca  febre vírica del Zika, n f
  • ca  malaltia del Zika, n f
  • es  enfermedad del Zika, n m
  • es  fiebre del Zika, n f
  • fr  Zika fièvre, n f
  • en  ZIka fever, n
  • en  Zika virus disease, n

Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.

Nota

  • La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.

    La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.

    No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.

    La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
  • ca  febre groga, n f
  • ca  colesi americana, n f sin. compl.
  • ca  ocròpira, n f sin. compl.
  • ca  tifus groc, n m sin. compl.
  • ca  tifus icteroide, n m sin. compl.
  • ca  tifus tropical, n m sin. compl.
  • ca  vòmit negre, n m sin. compl.
  • es  fiebre amarilla, n f
  • fr  fièvre jaune, n f
  • en  yelow feber, n

Definició
Malaltia vírica produïda per virus del gènere Flavovirus, aguda, hiperpirètica i maligna, en què després d'una incubació de tres a sis dies apareixen bruscament febre, cefalàlgia, cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia produïda per necrosi hepàtica.

Nota

  • La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; en el medi urbà, usualment entre persones i en el medi natural, sovint selvàtic, procedent d'animals. En el primer cas, el vector és Aedes egypti; en el segon, diverses espècies d'Haemagogus a Sud-amèrica i d'Aedes africanus i A. simpsoni a l'Àfrica central.
febre hemorràgica de Crimea-Congo febre hemorràgica de Crimea-Congo

  • ca  febre hemorràgica de Crimea-Congo, n f
  • ca  FHCC, n f sigla
  • es  fiebre hemorrágica de Crimea-Congo, n f
  • es  FHCC, n f sigla
  • fr  fièvre hémorragique de Crimée-Congo, n f
  • fr  FHCC, n f sigla
  • en  Crimean-Congo hemorrhagic fever, n
  • en  CCHF, n sigla

Definició
Malaltia vírica causada pel virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, caracteritzada per febre, miàlgia, mareig, dolor i rigidesa de coll, lumbàlgia, cefalea, irritació dels ulls i fotofòbia, nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i mal de coll al principi, seguits de canvis bruscs d'humor i confusió, taquicàrdia, adenopaties i erupció petequial en les mucoses internes i en la pell, que poden derivar en equimosis.

Nota

  • La transmissió de la febre hemorràgica de Crimea-Congo es produeix per la picada de paparres, que actuen com a vectors, però també per contacte directe amb sang, secrecions o líquids corporals de les persones infectades o per manipulació de mostres orgàniques infectades.

    La denominació febre hemorràgica de Crimea-Congo està formada per dos topònims perquè la identificació i descripció de l'agent víric causant de la malaltia es van completar a partir de mostres de dos brots diferents, un de Crimea i l'altre del Congo Belga (actualment, la República Democràtica del Congo). En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada febre de Crimea-Congo.
febre hemorràgica de l'Ebola febre hemorràgica de l'Ebola

  • ca  febre hemorràgica de l'Ebola, n f
  • ca  malaltia de l'Ebola, n f
  • es  enfermedad del Ébola, n f
  • es  fiebre hemorrágica del Ébola, n f
  • es  virosis del Ébola, n f
  • fr  fièvre hémorragique Ebola, n f
  • fr  maladie à virus Ebola, n f
  • en  Ebola hemorrhagic fever, n
  • en  Ebola virus disease, n
  • en  EVD, n sigla

Definició
Malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, caracteritzada per febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.

Nota

  • La transmissió de la febre hemorràgica de l'Ebola té lloc per contacte directe amb la sang o els fluids corporals dels organismes infectats.

    En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula inicial.
  • ca  febre tifoide, n f
  • ca  enteropíria, n f sin. compl.
  • ca  febre intestinal, n f sin. compl.
  • ca  tífia, n f sin. compl.
  • ca  tifobacil·losi, n f sin. compl.
  • ca  tifus abdominal, n m sin. compl.
  • es  fiebre tifoidea, n f
  • fr  fièvre typhoïde, n f
  • en  typhoid fever, n

Definició
Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.

Nota

  • La febre tifoide es manitfesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per l'hemocultiu i les seroaglutinacions.

    Les denominacions gàstrica tifulosa, gastroenteritis fol·licular i ileotifus es consideren obsoletes.