febre paratifoide
febre paratifoide
- ca febre paratifoide, n f
- ca malaltia de Brion-Kayser, n f sin. compl.
- ca malaltia de Schottmüller, n f sin. compl.
- ca paratifus, n m sin. compl.
- es fiebre paratifoidea, n f
- fr fièvre paratyphoïde, n f
- en paratyphoid fever, n
Definició
Malaltia infecciosa aguda causada pels bacteris Salmonella paratyphi, S. schotmülleri i S. hirschfeldii, que ocasiona un quadre de molèsties abdominals, astènia i anorèxia, amb una simptomatologia semblant a la de la febre tifoidea, per bé que més lleu.
febre tifoide
febre tifoide
- ca febre tifoide, n f
- ca enteropíria, n f sin. compl.
- ca febre intestinal, n f sin. compl.
- ca tífia, n f sin. compl.
- ca tifobacil·losi, n f sin. compl.
- ca tifus abdominal, n m sin. compl.
- es fiebre tifoidea, n f
- fr fièvre typhoïde, n f
- en typhoid fever, n
Definició
Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.
Nota
-
La febre tifoide es manitfesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per l'hemocultiu i les seroaglutinacions.
Les denominacions gàstrica tifulosa, gastroenteritis fol·licular i ileotifus es consideren obsoletes.
febre vírica del Zika
febre vírica del Zika
- ca febre del Zika, n f
- ca febre vírica del Zika, n f
- ca malaltia del Zika, n f
- es enfermedad del Zika, n m
- es fiebre del Zika, n f
- fr Zika fièvre, n f
- en ZIka fever, n
- en Zika virus disease, n
Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.
Nota
-
La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.
La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.
No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.
La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
febre vírica del Zika
febre vírica del Zika
- ca febre del Zika, n f
- ca febre vírica del Zika, n f
- ca malaltia del Zika, n f
- es enfermedad del Zika, n m
- es fiebre del Zika, n f
- fr Zika fièvre, n f
- en ZIka fever, n
- en Zika virus disease, n
Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.
Nota
-
La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.
La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.
No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.
La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
FHCC
FHCC
- ca febre hemorràgica de Crimea-Congo, n f
- ca FHCC, n f sigla
- es fiebre hemorrágica de Crimea-Congo, n f
- es FHCC, n f sigla
- fr fièvre hémorragique de Crimée-Congo, n f
- fr FHCC, n f sigla
- en Crimean-Congo hemorrhagic fever, n
- en CCHF, n sigla
Definició
Malaltia vírica causada pel virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, caracteritzada per febre, miàlgia, mareig, dolor i rigidesa de coll, lumbàlgia, cefalea, irritació dels ulls i fotofòbia, nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i mal de coll al principi, seguits de canvis bruscs d'humor i confusió, taquicàrdia, adenopaties i erupció petequial en les mucoses internes i en la pell, que poden derivar en equimosis.
Nota
-
La transmissió de la febre hemorràgica de Crimea-Congo es produeix per la picada de paparres, que actuen com a vectors, però també per contacte directe amb sang, secrecions o líquids corporals de les persones infectades o per manipulació de mostres orgàniques infectades.
La denominació febre hemorràgica de Crimea-Congo està formada per dos topònims perquè la identificació i descripció de l'agent víric causant de la malaltia es van completar a partir de mostres de dos brots diferents, un de Crimea i l'altre del Congo Belga (actualment, la República Democràtica del Congo). En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada febre de Crimea-Congo.
fong
fong
- ca fong, n m
- ca fungus, n m sin. compl.
- es hongo, n m
- fr champignon, n m
- en fungus, n
Definició
Organisme eucariota heteròtrof, unicel·lular o pluricel·lular, que es reprodueix per espores i presenta un miceli amb paret cel·lular a través de la qual s'alimenta per absorció de nutrients.
Nota
-
Els fongs més primitius, del grup dels llevats, són unicel·lulars, però la majoria són pluricel·lulars i tenen hifes. Una part de les espècies són patògenes, primàries o oportunistes, per a l'ésser humà i per als animals. D'altres intervenen en processos de fermentació que condueixen a l'obtenció de substàncies d'importància industrial o mèdica (alcohol, antibiòtics, drogues, antitoxines, etc.).
La denominació fong prové del llatí fungus 'bolet'.
fracàs multiorgànic
fracàs multiorgànic
- ca síndrome de disfunció multiorgànica, n m
- ca fracàs multiorgànic, n m sin. compl.
- es fracaso multiorgánico, n m
- es síndrome de disfunción multiorgánica, n m
- fr défaillance multi-organique, n m
- fr syndrome de défaillance multiorganique, n m
- en multiorganic dysfunction syndrome, n
- en multiple organ failure, n
Definició
Fallada fisiològica progressiva de diversos sistemes orgànics interdependents, incapaços de mantenir l'homeòstasi sense la intervenció mèdica.
frambèsia
frambèsia
- ca pian, n m
- ca buba, n f sin. compl.
- ca frambèsia, n f sin. compl.
- ca polipapil·loma, n m sin. compl.
- ca rúpia, n f sin. compl.
- es buba, n f
- es bubas, n f pl
- es frambesia, n f
- es frambesia tropical, n f
- es pian, n m
- fr framboise, n f
- fr pian, n m
- en pian
- en yaws
Definició
Treponematosi no venèria produïda perTreponema pertenue, transmesa per contacte directe, endèmica de diversos països tropicals, que afecta principalment els infants i s'encomana per contacte directe de la pell amb lesions exsudatives.
Nota
-
El pian és propi de regions tropicals d'Amèrica central, Àfrica equatorial, Índia, Sri Lanka, Malàisia, el nord d'Austràlia, les Filipines i el sud del Pacífic.
El pian es caracteritza per tres etapes clíniques, similars a les de la sífilis. La fase inicial consisteix en l'aparició, després d'un període d'incubació de 3-6 setmanes, d'un protopianoma, associat gairebé sempre amb adenopaties regionals i que es guareix espontàniament deixant una cicatriu atròfica. La fase secundària es produeix al cap de 3-12 mesos de l'inici de la infecció i es caracteritza per una erupció de pianomes, semblants al protopianoma, però habitualment més petits, distribuïts simètricament per la cara, prop dels orificis naturals, i les extremitats. Abans o després del desenvolupament dels pianomes pot aparèixer una queratodèrmia plantar molt dolorosa, al principi seca i secundàriament exsudativa i vegetant, que provoca una forma de carcinoma molt peculiar en els infants afectats. La fase terciària, no sempre present, es caracteritza per l'aparició de lesions molt diverses: piànides, gomes subcutànies ulcerades, queratodèrmia palmoplantar, lesions osteoarticulars (osteïtis i periostitis gomoses dels ossos llargs), rinofaringitis gangosa i gundú (mutilacions centrofacials), i nodes juxtaarticulars (genolls, colzes, turmells i canells). No hi ha alteracions del sistema nerviós central, a diferència del que passa a la sífilis.
El tractament habitual es basa en l'administració d'una sola injecció intramuscular de penicil·lina, o en un tractament de penicil·lina, pastilles d'eritromicina o tetraciclina. Aquest tractament és molt efectiu, però difícil d'administrar, ja que les poblacions afectades acostumen a residir en llocs remots o de difícil accés a la medicina. A més, la conservació de la penicil·lina i el seu tractament en injectables complica molt els aspectes logístics de la lluita contra la malaltia. El 2012, Oriol Mitjà, metge infectòleg del centre mèdic de Lihir a Papua Nova Guinea, va descobrir i demostrar l'eficàcia de l'administració d'una dosi oral única d'azitromicina per a eliminar la malaltia a la setmana de la seva administració.
La denominació pian prové del francès pian; frambèsia prové del francès framboise 'gerd', i rúpia prové del grec rhýpos 'brutícia''.
Les denominacions botó d'Amboina, granuloma tropical, malaltia de Breda, papil·loma tropical, timiasi i timiosi, que s'empraven antigament com a sinònims de pian, actualment es consideren obsoletes.
freqüència
freqüència
- ca incidència, n f
- ca freqüència, n f sin. compl.
- es incidencia, n f
- fr incidence, n f
- en incidence, n
Definició
Nombre de persones que emmalalteixen, o de casos d'una malaltia, en una població específica durant un període de temps.
fungus
fungus
- ca fong, n m
- ca fungus, n m sin. compl.
- es hongo, n m
- fr champignon, n m
- en fungus, n
Definició
Organisme eucariota heteròtrof, unicel·lular o pluricel·lular, que es reprodueix per espores i presenta un miceli amb paret cel·lular a través de la qual s'alimenta per absorció de nutrients.
Nota
-
Els fongs més primitius, del grup dels llevats, són unicel·lulars, però la majoria són pluricel·lulars i tenen hifes. Una part de les espècies són patògenes, primàries o oportunistes, per a l'ésser humà i per als animals. D'altres intervenen en processos de fermentació que condueixen a l'obtenció de substàncies d'importància industrial o mèdica (alcohol, antibiòtics, drogues, antitoxines, etc.).
La denominació fong prové del llatí fungus 'bolet'.
