Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Terminologia de les malalties infeccioses

Presentació
  • ca  febre tifoide, n f
  • ca  enteropíria, n f sin. compl.
  • ca  febre intestinal, n f sin. compl.
  • ca  tífia, n f sin. compl.
  • ca  tifobacil·losi, n f sin. compl.
  • ca  tifus abdominal, n m sin. compl.
  • es  fiebre tifoidea, n f
  • fr  fièvre typhoïde, n f
  • en  typhoid fever, n

Definició
Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.

Nota

  • La febre tifoide es manitfesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per l'hemocultiu i les seroaglutinacions.

    Les denominacions gàstrica tifulosa, gastroenteritis fol·licular i ileotifus es consideren obsoletes.
  • ca  febre tifoide, n f
  • ca  enteropíria, n f sin. compl.
  • ca  febre intestinal, n f sin. compl.
  • ca  tífia, n f sin. compl.
  • ca  tifobacil·losi, n f sin. compl.
  • ca  tifus abdominal, n m sin. compl.
  • es  fiebre tifoidea, n f
  • fr  fièvre typhoïde, n f
  • en  typhoid fever, n

Definició
Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.

Nota

  • La febre tifoide es manitfesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per l'hemocultiu i les seroaglutinacions.

    Les denominacions gàstrica tifulosa, gastroenteritis fol·licular i ileotifus es consideren obsoletes.
  • ca  febre groga, n f
  • ca  colesi americana, n f sin. compl.
  • ca  ocròpira, n f sin. compl.
  • ca  tifus groc, n m sin. compl.
  • ca  tifus icteroide, n m sin. compl.
  • ca  tifus tropical, n m sin. compl.
  • ca  vòmit negre, n m sin. compl.
  • es  fiebre amarilla, n f
  • fr  fièvre jaune, n f
  • en  yelow feber, n

Definició
Malaltia vírica produïda per virus del gènere Flavovirus, aguda, hiperpirètica i maligna, en què després d'una incubació de tres a sis dies apareixen bruscament febre, cefalàlgia, cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia produïda per necrosi hepàtica.

Nota

  • La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; en el medi urbà, usualment entre persones i en el medi natural, sovint selvàtic, procedent d'animals. En el primer cas, el vector és Aedes egypti; en el segon, diverses espècies d'Haemagogus a Sud-amèrica i d'Aedes africanus i A. simpsoni a l'Àfrica central.
  • ca  febre groga, n f
  • ca  colesi americana, n f sin. compl.
  • ca  ocròpira, n f sin. compl.
  • ca  tifus groc, n m sin. compl.
  • ca  tifus icteroide, n m sin. compl.
  • ca  tifus tropical, n m sin. compl.
  • ca  vòmit negre, n m sin. compl.
  • es  fiebre amarilla, n f
  • fr  fièvre jaune, n f
  • en  yelow feber, n

Definició
Malaltia vírica produïda per virus del gènere Flavovirus, aguda, hiperpirètica i maligna, en què després d'una incubació de tres a sis dies apareixen bruscament febre, cefalàlgia, cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia produïda per necrosi hepàtica.

Nota

  • La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; en el medi urbà, usualment entre persones i en el medi natural, sovint selvàtic, procedent d'animals. En el primer cas, el vector és Aedes egypti; en el segon, diverses espècies d'Haemagogus a Sud-amèrica i d'Aedes africanus i A. simpsoni a l'Àfrica central.
  • ca  febre groga, n f
  • ca  colesi americana, n f sin. compl.
  • ca  ocròpira, n f sin. compl.
  • ca  tifus groc, n m sin. compl.
  • ca  tifus icteroide, n m sin. compl.
  • ca  tifus tropical, n m sin. compl.
  • ca  vòmit negre, n m sin. compl.
  • es  fiebre amarilla, n f
  • fr  fièvre jaune, n f
  • en  yelow feber, n

Definició
Malaltia vírica produïda per virus del gènere Flavovirus, aguda, hiperpirètica i maligna, en què després d'una incubació de tres a sis dies apareixen bruscament febre, cefalàlgia, cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia produïda per necrosi hepàtica.

Nota

  • La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; en el medi urbà, usualment entre persones i en el medi natural, sovint selvàtic, procedent d'animals. En el primer cas, el vector és Aedes egypti; en el segon, diverses espècies d'Haemagogus a Sud-amèrica i d'Aedes africanus i A. simpsoni a l'Àfrica central.
  • ca  tim, n m
  • ca  glàndula tímica, n f sin. compl.
  • ca  timus, n m sin. compl.
  • es  timo, n m
  • fr  thymus, n m
  • en  thymus, n

Definició
Òrgan limfoide primari situat al mediastí en què té lloc la maduració dels limfòcits T.

Nota

  • La denominació tim prové del grec thymos 'excrescència, exhalació, alè, tremp'.
  • ca  tim, n m
  • ca  glàndula tímica, n f sin. compl.
  • ca  timus, n m sin. compl.
  • es  timo, n m
  • fr  thymus, n m
  • en  thymus, n

Definició
Òrgan limfoide primari situat al mediastí en què té lloc la maduració dels limfòcits T.

Nota

  • La denominació tim prové del grec thymos 'excrescència, exhalació, alè, tremp'.
  • ca  peu d'atleta, n m
  • ca  tinya dels peus, n f
  • es  pie de atleta, n m
  • es  tiña del pie, n f
  • fr  pied d'athlète, n m
  • fr  teigne des pieds, n f
  • en  athlete's foot, n
  • en  ringworm of the foot, n
  • nc  tinea pedis

Definició
Micosi molt freqüent, causada pels fongs dermatòfitsTrichophyton rubrum, T. Mentagrophytes i Epidermophyton floccosum, caracteritzada per maceracions, descamació lleugera i fissures que es localitzen en els espais interdigitals i les plantes dels peus.

Nota

  • En el peu d'atleta hi ha sovint hiperhidrosi, la qual cosa facilita la persistència dels fongs, que fan una mala olor persistent. És una afecció molt freqüent entre les persones usuàries de banys, piscines i dutxes públiques.
  • ca  pitiriasi versicolor, n f
  • ca  malaltia d'Eichstedt, n f sin. compl.
  • ca  síndrome d'Eichstedt, n f sin. compl.
  • ca  tinya versicolor, n f sin. compl.
  • es  pitiriasis versicolor, n f
  • es  tiña versicolor, n f
  • fr  pityriasis versicolor, n f
  • en  pityriasis versicolor, n

Definició
Micosi cutània superficial, causada per fongs del gènere Malassezia, que es caracteritza per taques groguenques o brunes en els individus de pell clara, o hipopigmentats en els de pell fosca, amb descamació i ocasionalment prurit.

Nota

  • La pitiriasi versicolor es localitza preferentment en la regió esternal, les parts laterals del tòrax, l'esquena, l'abdomen, el pubis, els plecs submamaris, els engonals i les aixelles.
  • ca  amígdala, n f
  • ca  tonsil·la, n f sin. compl.
  • es  amígdala, n f
  • es  tonsila, n f
  • fr  amygdale, n f
  • fr  tonsille, n f
  • en  tonsil, n
  • en  tonsilla, n

Definició
Òrgan constituït per l'acumulació de teixit limfoide submucós situat en diferents parts del tub digestiu, especialment a la faringe.

Nota

  • Les amígdales actuen com a primera línia de defensa enfront de l'exterior i protegeixen l'organisme de gèrmens que poden introduir-se per les cavitats nasal i oral. En funció de la posició que ocupen, es parla d'amígdales palatines o angines, situades a ambdós costats de la faringe, d'amígdales faríngies, adenoides, vegetacions o carnots, situades a prop de l'obertura posterior de la cavitat nasal, d'amígdales linguals, properes a la base de la llengua, i d'amígdales tubàriques, a l'extrem faringi de les trompes d'Eustaqui.