Back to top

Terminologia del càncer

Presentació
  • ca  nàusea, n f
  • es  náusea, n f
  • fr  nausée, n f
  • en  nausea, n f

Definició
Sensació desagradable que indica la proximitat del vòmit.
  • ca  neoplàsia endocrina múltiple, n f
  • ca  NEM, n f sigla
  • es  neoplasia endocrina múltiple, n f
  • fr  neóplasie endocrinienne multiple, n f
  • en  multiple endocrine neoplasia, n
  • en  MEN, n sigla

Definició
Conjunt de síndromes hereditàries autosòmiques dominants caracteritzades per proliferacions hiperplàstiques o neoplàstiques que afecten més d'una glàndula endocrina.

Nota

  • Dins les neoplàsies endocrines múltiples, s'han descrit molts tipus diferents de síndromes hereditàries, però els tipus principals són l'1, el 2A, el 2B i el 4, que es distingeixen pels gens mutats, per les glàndules endocrines on és més freqüent que es desenvolupi un tumor i per altres símptomes clínics.
  • ca  neoformació, n f
  • es  neoformación, n f
  • fr  néoformation, n f
  • en  neoformation, n

Definició
Formació nova de cèl·lules i de teixits.

Nota

  • La neoformació comprèn diversos processos orgànics ben diferents: neoformació embrionària, destinada a construir el cos de l'infant; regeneració secundària a la pèrdua cel·lular o hística, consistent en una proliferació compensadora de l'organisme adult; hiperplàsia, resposta orgànica (regeneradora o inflamatòria) a un excitant determinat, viu o inanimat, i, especialment, neoplàsia o formació de tumors.
  • ca  neoplàsia, n f
  • ca  procés neoplàstic, n m sin. compl.
  • es  neoplasia, n f
  • fr  néoplasie, n f
  • en  neoplasia, n

Definició
Formació patològica de teixit nou que no segueix el patró normal de creixement ni de diferenciació cel·lular.

Nota

  • Les neoplàsies solen ser de caràcter tumoral i poden ser benignes o malignes.
neoplàsia endocrina múltiple neoplàsia endocrina múltiple

  • ca  neoplàsia endocrina múltiple, n f
  • ca  NEM, n f sigla
  • es  neoplasia endocrina múltiple, n f
  • fr  neóplasie endocrinienne multiple, n f
  • en  multiple endocrine neoplasia, n
  • en  MEN, n sigla

Definició
Conjunt de síndromes hereditàries autosòmiques dominants caracteritzades per proliferacions hiperplàstiques o neoplàstiques que afecten més d'una glàndula endocrina.

Nota

  • Dins les neoplàsies endocrines múltiples, s'han descrit molts tipus diferents de síndromes hereditàries, però els tipus principals són l'1, el 2A, el 2B i el 4, que es distingeixen pels gens mutats, per les glàndules endocrines on és més freqüent que es desenvolupi un tumor i per altres símptomes clínics.
neoplàsia intraepitelial cervical neoplàsia intraepitelial cervical

  • ca  neoplàsia intraepitelial cervical, n f
  • ca  displàsia de coll uterí, n f sin. compl.
  • ca  NIC, n f sigla
  • es  displasia de cuello uterino, n f
  • es  neoplasia intraepitelial cervical, n f
  • es  NIC, n f sigla
  • fr  dysplasie du col de l'utérus, n f
  • fr  néoplasie cervicale intrapételliale, n f
  • fr  NIC, n f sigla
  • en  cervical intraepithelial neoplasia, n
  • en  dysplasia of cervix, n
  • en  CIN, n pl sigla

Definició
Atípia cel·lular confinada l'epiteli del coll de l'úter.

Nota

  • La neoplàsia intraepitelial cervical pot ser lleu (NIC 1), moderada (NIC 2) o greu (NIC 3), en funció del gruix epitelial que presenta cèl·lules madures i diferenciades.

    Està causada majoritàriament per la infecció per determinats tipus oncògens de virus del papil·loma humà, però també hi ha altres factors de risc, com ara les relacions sexuals precoces, la multiplicitat de parelles sexuals, la multiparitat, l'ús perllongat d'anticonceptius orals o el consum de tabac, entre d'altres.
  • ca  glioma, n m
  • ca  gliocitoma, n m sin. compl.
  • ca  neurogliocitoma, n m sin. compl.
  • es  glioma, n m
  • fr  gliome, n m
  • en  glioma, n

Definició
Denominació genèrica de les neoplàsies derivades d'algun dels diversos tipus de cèl·lules que formen el teixit intersticial del cervell, la medul·la espinal, la hipòfisi i la retina.

Nota

  • El glioma pot estendre's a les meninges i, molt rarament, fer metàstasis fora del sistema nerviós central.

    Hi ha diversos tipus de gliomes, com ara, l'astroblastoma, l'astrocitoma, el glioblastoma multiforme, el ganglioma, l'espongioblastoma, el medul·loblastoma, l'ependimoma o l'oligodendroglioma .
  • ca  neoplàsia intraepitelial cervical, n f
  • ca  displàsia de coll uterí, n f sin. compl.
  • ca  NIC, n f sigla
  • es  displasia de cuello uterino, n f
  • es  neoplasia intraepitelial cervical, n f
  • es  NIC, n f sigla
  • fr  dysplasie du col de l'utérus, n f
  • fr  néoplasie cervicale intrapételliale, n f
  • fr  NIC, n f sigla
  • en  cervical intraepithelial neoplasia, n
  • en  dysplasia of cervix, n
  • en  CIN, n pl sigla

Definició
Atípia cel·lular confinada l'epiteli del coll de l'úter.

Nota

  • La neoplàsia intraepitelial cervical pot ser lleu (NIC 1), moderada (NIC 2) o greu (NIC 3), en funció del gruix epitelial que presenta cèl·lules madures i diferenciades.

    Està causada majoritàriament per la infecció per determinats tipus oncògens de virus del papil·loma humà, però també hi ha altres factors de risc, com ara les relacions sexuals precoces, la multiplicitat de parelles sexuals, la multiparitat, l'ús perllongat d'anticonceptius orals o el consum de tabac, entre d'altres.
  • ca  nòdul, n m
  • ca  node, n m sin. compl.
  • es  nódulo, n m
  • fr  nodule, n m
  • en  nodule, n
  • en  nodulus, n

Definició
Massa de poc volum, habitualment ben delimitada, que sol generar-se per circumstàncies patològiques.

Nota

  • La denominació nòdul prové del llatí nodulus, diminutiu de nodus (node).
  • ca  gangli limfàtic, n m
  • ca  node limfàtic, n m sin. compl.
  • ca  nòdul limfàtic, n m sin. compl.
  • es  ganglio linfático, n m
  • es  nódulo linfático, n m
  • fr  ganglion lymphatique, n m
  • en  lymph node, n

Definició
Òrgan limfoide secundari petit i encapsulat situat en el trajecte dels vasos limfàtics que forma part del sistema immunitari, que actua com a filtre d'agents nocius i que té un paper clau en la producció d'anticossos.

Nota

  • La denominació gangli prové del grec gánglion 'bony, nus'.