Back to top
antigen cancerigen 15.3 antigen cancerigen 15.3

  • ca  antigen cancerigen 15.3, n m
  • ca  antigen CA 15.3, n m sin. compl.
  • ca  CA 15.3, n m sigla
  • es  antigeno cancerígeno 15.3, n m
  • fr  antigène CA 15.3, n m
  • en  carcinogen antigen 15.3, n

Definició
Antigen associat al tumor que s'utilitza com a marcador del càncer de mama, interessant en la detecció precoç de la recidiva preclínica o la malaltia metastàtica.
antigen cancerigen 19.9 antigen cancerigen 19.9

  • ca  antigen cancerigen 19.9, n m
  • ca  antigen CA 19.9, n m sin. compl.
  • ca  CA 19.9, n m sigla
  • es  antígeno cancerígeno 19.9, n m
  • fr  antigène CA 19.9, n m
  • en  cancer antigen 19.9, n

Definició
Antigen associat al tumor, sintetitzat per les cèl·lules ductals pancreàtiques i biliars i pels epitelis de l'estómac, còlon, endometri i glàndules salivals, que s'utilitza com a marcador tumoral en el càncer de pàncrees per al seguiment durant el tractament o després.

Nota

  • L'antigen CA 19.9 no és prou sensible i específic com a marcador tumoral, atès que també es detecta en gran quantitat en altres afeccions, com la icterícia obstructiva benigna o la colangitis.
antigen cancerigen 125 antigen cancerigen 125

  • ca  antigen cancerigen 125, n m
  • ca  antigen CA 125, n m sin. compl.
  • ca  CA 125, n m sigla
  • es  antígeno cancerígeno 125, n m
  • fr  antigène CA 125, n m
  • en  carcinogen antigen 125, n

Definició
Antigen associat al tumor que s'utilitza en el càncer epitelial dels ovaris per al seguiment durant el tractament o després.
antigen carcinoembrionari antigen carcinoembrionari

  • ca  antigen carcinoembrionari, n m
  • ca  CEA, n m sigla
  • es  antígeno carcinoembrionario, n m
  • es  CEA, n m sigla
  • fr  antigène carcinoembryonnaire, n m
  • fr  CEA, n m sigla
  • en  carcinoembryonic antigen, n
  • en  CEA, n sigla

Definició
Antigen de caràcter glicoproteic present en els teixits gastrointestinals de l'embrió humà normal, que en adults es troba associat de forma específica amb adenocarcinomes d'origen endodèrmic.

Nota

  • L'antigen carcinoembrionari s'utilitza com a marcador tumoral en el seguiment del càncer de mama, concretament, el valor de la concentració plasmàtica en sang perifèrica.

    La sigla CEA prové de la denominació anglesa carcinoembryonic antigen.
antigen específic de tumor antigen específic de tumor

  • ca  antigen específic de tumor, n m
  • ca  TSA, n m sigla
  • es  antígeno específico de tumor, n m
  • es  antígeno oncoespecífico, n m
  • es  TSA, n m
  • fr  antigène spécifique de tumeur, n m
  • fr  TSA, n m
  • en  TSA, n
  • en  tumor-specific antigen, n

Definició
Antigen tumoral que s'expressa en les cèl·lules neoplàstiques, però no pas en les cèl·lules normals.

Nota

  • Els antígens específics de tumor poden ser exclusius de determinats tumors o compartits per tumors del mateix tipus.

    La sigla TSA prové de la denominació anglesa tumor-specific antigen.
antigen prostàtic específic antigen prostàtic específic

  • ca  antigen prostàtic específic, n m
  • ca  PSA, n m sigla
  • es  antígeno prostático específico, n m
  • es  PSA, n m sigla
  • fr  antigène prostatique spécifique, n m
  • fr  APS, n m sigla
  • fr  PSA, n m sigla
  • en  prostate-specific antigen, n
  • en  PSA, n sigla

Definició
Substància segregada per la glàndula prostàtica que es pot mesurar amb una anàlisi de sang i que ajuda en el diagnòstic i estadiatge del càncer de pròstata.

Nota

  • La taxa normal de PSA, detectada per mitjà de radioimmunoassaig, és d'entre 0 i 4 ng/ml. Aproximadament el 30% dels homes que presenten taxes de PSA d'entre 4 i 10 ng/ml i el 50% dels que ofereixen xifres superiors als 10 ng/ml poden tenir càncer de pròstata.
  • ca  antineoplàstic, n m
  • es  antineoplásico, n m
  • fr  antinéoplastique, n m
  • en  antineoplastic, n

Definició
Fàrmac o agent que actua eliminant els tumors o inhibint-ne el creixement.
  • ca  colostomia, n f
  • ca  anus artificial, n m sin. compl.
  • es  ano artificial, n m
  • es  colostomía, n f
  • fr  anus artificiel, n m
  • fr  colostomie, n f
  • en  artificial anus, n
  • en  colostomy, n

Definició
Creació quirúrgica d'una obertura entre el còlon i la superfície del cos, efectuada intencionadament per tal de permetre l'evacuació del contingut intestinal.

Nota

  • Segons el lloc de la paret abdominal on es realitza l'abocament del còlon, es pot tractar d'una colostomia dreta o d'una colostomia esquerra; segons el segment del còlon que s'aboca a la pell, es pot tractar d'una cecostomia, una colostomia transversa o una sigmoidostomia; segons la durada de la colostomia, pot ser provisional o permanent, i, segons els orificis intestinals, pot tractar-se d'una colostomia terminal o d'una colostomia lateral.

    Les denominacions anus contra natura i enteropròctia, que havien tingut ús, es consideren obsoletes.
  • ca  apatia, n f
  • es  apatía, n f
  • fr  apathie, n f
  • en  apathy, n

Definició
Manca de motivació, interès i emoció pels estímuls ambientals que sol anar acompanyada de passivitat física.

Nota

  • L'apatia, que en el seu grau màxim esdevé abúlia, pot presentar-se en pacients que segueixen un tractament de càncer per mitjà de quimioteràpia o de radioteràpia o en malalts psiquiàtrics (els casos extrems es donen en els estats depressius i en algunes esquizofrènies).

    La denominació apatia prové del grec apátheia 'insensibilitat, impassibilitat'.
  • ca  aplàsia, n f
  • es  aplasia, n f
  • fr  aplasie, n f
  • en  aplasia, n

Definició
Absència o interrupció del desenvolupament d'un teixit o d'un òrgan.

Nota

  • La denominació aplàsia està formada a partir de a- i del grec plásso 'formar'.