placebo
placebo
- ca placebo, n m
- es placebo, n m
- fr placebo, n m
- en placebo, n
Definició
Substància farmacològicament inerta, sense cap principi actiu, preparada amb els mateixos aspecte, gust, olor i forma d'administració que una substància activa, que s'utilitza en la investigació farmacològica per a mesurar per comparació l'acció real d'aquesta substància.
Nota
-
En farmacologia clínica, s'utilitza per a aconseguir un efecte psicoterapèutic, a fi de diferenciar l'efecte real d'un medicament en assaig de l'efecte degut a la suggestió.
La denominació placebo prové del llatí placebo, futur de placeo 'causar plaer, agradar'.
