Diccionari d'esgrima

Posar, un tirador, el ferro perpendicularment al ferro de l'adversari, amb contacte o sense.

Expressió amb què l'àrbitre indica als tiradors que poden iniciar el combat o reprendre'l després d'una interrupció.

Endoll situat dins la concavitat de la cassoleta, que serveix per a connectar-hi el fil de cos.

Acció consistent a fer caure l'adversari en una trampa retirant l'arma quan ell intenta parar-la, al final d'una finta d'atac.

Fer caure l'adversari en una trampa retirant l'arma en el moment que ell intenta parar-la, al final d'una finta d'atac.

Investigació d'un jurat d'apel·lació arran del recurs d'un tirador contra una decisió del directori tècnic.

Estructura d'una punta d'arrest.

Preparació consistent a obrir una línia, amb la intenció de provocar un atac de l'adversari per treure'n partit.

Presa de ferro simple consistent a emparar-se del ferro contrari en una línia determinada, conduir-lo amb un moviment circular de la mà fins a la mateixa línia i apartar-lo al final de l'acció.

Conjunt de quatre tiradors i un suplent que disputen una competició en defensa d'un mateix club, entitat, delegació o país enfront d'altres conjunts de les mateixes característiques.