sortida enrere
sortida enrere
- ca sortida enrere, n f
- es salida del límite posterior
- fr sortie arrière
- en crossing the rear limit
Definició
Falta de combat consistent a sortir del terreny traspassant la línia de límit posterior amb tots dos peus.
Nota
- Una sortida enrere es penalitza amb un tocat en contra.
sortida lateral
sortida lateral
- ca sortida lateral, n f
- es salida lateral
- fr sortie latérale
- en crossing the lateral boundary
Definició
Falta de combat consistent a sortir del terreny traspassant la línia lateral amb un peu o amb tots dos.
Nota
- Una sortida lateral es penalitza amb una pèrdua de terreny.
sortir del terreny
sortir del terreny
- ca sortir del terreny, v intr
- es salir del terreno
- fr franchir des limites
- fr sortir du terrain
- en cross the boundaries, to
Definició
Traspassar, un tirador, una línia lateral o la seva línia de límit posterior en el transcurs d'un combat.
Nota
- En l'acció de sortir del terreny es distingeixen la sortida enrere i la sortida lateral, segons la línia traspassada, i també la sortida accidental.
superfície no vàlida
superfície no vàlida
- ca blanc no vàlid, n m
- ca superfície no vàlida, n f
- es blanco no válido
- es superficie no válida
- fr surface non valable
- en invalid target
- en non-valid target
Definició
Superfície del cos en què l'execució d'un tocat no dona punts al tirador atacant.
Nota
- En floret, són un blanc no vàlid els braços, les cames i el cap, i, en sabre, la zona situada més avall de la cintura.
superfície vàlida
superfície vàlida
- ca blanc, n m
- ca superfície vàlida, n f
- es blanco
- es superficie de tocado
- es superficie válida
- fr cible
- fr surface valable
- en valid area
- en valid surface
- en valid target
Definició
Superfície del cos en què l'execució d'un tocat dona punts al tirador atacant.
supinació
supinació
- ca supinació, n f
- es supinación
- fr supination
- en supination
Definició
Posició de la mà armada consistent a orientar el palmell cap amunt.
suplent
suplent
- ca suplent, n m, f
- es suplente
- fr remplaçant
- en reserve
Definició
Tirador designat per a disputar un combat o un encontre en comptes d'un altre en cas de necessitat.
suspensió
suspensió
- ca suspensió, n f
- es suspensión
- fr suspension
- en suspension
Definició
Sanció disciplinària consistent a prohibir a un tirador de participar en una competició internacional durant un temps determinat.
