Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Vocabulari de la música

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presentació
  • ca  banda, n f
  • es  banda
  • en  band

Definició
Orquestra o conjunt de músics de música lleugera.
  • ca  bandola, n f
  • ca  bandolí, n m sin. compl.
  • es  bandola
  • es  bandolín
  • en  bandolin
  • en  mandolin

Definició
Instrument musical de quatre cordes dobles que es fan sonar amb un plectre i de caixa bombada.
  • ca  bandola, n f
  • ca  bandolí, n m sin. compl.
  • es  bandola
  • es  bandolín
  • en  bandolin
  • en  mandolin

Definició
Instrument musical de quatre cordes dobles que es fan sonar amb un plectre i de caixa bombada.
  • ca  bandoneó, n m
  • es  bandoneón
  • en  bandoneón

Definició
Instrument musical de vent, variant de l'acordió, de forma rectangular i amb botons en els dos costats.
  • ca  bandoneonista, n m, f
  • ca  bandoneoniste | bandoneonista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  bandoneonista
  • en  bandoneón player

Definició
Persona que toca el bandoneó.
bandoneoniste | bandoneonista (valencià) (*) bandoneoniste | bandoneonista (valencià) (*)

  • ca  bandoneonista, n m, f
  • ca  bandoneoniste | bandoneonista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  bandoneonista
  • en  bandoneón player

Definició
Persona que toca el bandoneó.
  • ca  bandura, n f
  • es  bandura
  • en  bandura

Definició
Instrument musical de cordes pinçades, d'origen ucraïnés, que combina elements de la cítara i del llaüt, i es fa sonar amb plectre.
  • ca  bandúrria, n f
  • es  bandurria
  • en  bandurria

Definició
Instrument musical de cordes pinçades, de la família del llaüt, i de dimensions reduïdes, molt comú en la música popular hispànica.
  • ca  bandurrista, n m, f
  • ca  bandurriste | bandurrista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  bandurrista
  • en  bandurria player

Definició
Persona que toca la bandúrria.
bandurriste | bandurrista (valencià) (*) bandurriste | bandurrista (valencià) (*)

  • ca  bandurrista, n m, f
  • ca  bandurriste | bandurrista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  bandurrista
  • en  bandurria player

Definició
Persona que toca la bandúrria.