Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Vocabulari de la música

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presentació
  • ca  bateria, n m, f
  • es  batería
  • en  drummer

Definició
Persona que toca la bateria.
  • ca  batre, v tr
  • es  batir
  • es  golpear
  • en  beat, to
  • en  strike, to

Definició
Colpejar (un instrument de percussió) per a fer-lo sonar.
  • ca  batut, n m
  • es  batido
  • en  beat
  • en  stroke

Definició
Gest enèrgic del braç i de la mà amb el qual es fan sonar diverses cordes de la guitarra amb tots els dits, excepte el polze, pel costat de les ungles.
  • ca  batuta, n f
  • es  batuta
  • en  baton

Definició
Vareta de fusta, de fibra o altres materials amb què el director d'una orquestra, d'una banda o d'un cor marca el compàs als executants.
  • ca  matraca, n f
  • ca  xerric-xerrac, n m
  • ca  batzoles, n f pl sin. compl.
  • ca  carranc (valencià), n m sin. compl.
  • ca  carrau, n m sin. compl.
  • ca  cigala (valencià), n f sin. compl.
  • ca  estribanelles (valencià), n f pl sin. compl.
  • ca  xerrac, n m sin. compl.
  • es  carraca
  • es  matraca
  • en  rattle

Definició
Instrument musical de percussió consistent en una peça de fusta que té una roda dentada, a la qual, fent-la rodar, pega un bastonet que produïx un soroll sec i repetit, usat antigament per Setmana Santa en substitució de les campanes.
  • ca  beat [en], n m
  • es  beat
  • en  beat

Definició
En el jazz, temps o unitat de mesura, pulsació rítmica, accentuació.
  • ca  bebop [en], n m
  • ca  bop, n m sin. compl.
  • es  bebop
  • es  bop
  • en  bebop
  • en  bop

Definició
Estil de jazz d'influència afrocubana, aparegut a Nova York durant els anys quaranta del segle XX, i caracteritzat per l'abandó de la continuïtat rítmica i la prolongació de les bases harmòniques.
  • ca  bec, n m
  • es  pico
  • en  fipple

Definició
Embocadura de la flauta dolça.
  • ca  bec, n m
  • es  pico
  • en  fipple

Definició
Extrem superior del tub dels instruments de canya senzilla, on s'aferra la llengüeta.
  • ca  becaire, n m
  • es  becuadro
  • en  natural sign

Definició
Signe que, posat davant d'una nota o en l'armadura, anul·la la modificació d'altura de qualsevol altra alteració precedent que poguera afectar-la.