flabioler | flabiolera
flabioler | flabiolera
- ca flabioler | flabiolera, n m, f
- ca flabiol, n m, f sin. compl.
- es flautín
- en piccolo player
Definició
Persona que toca el flabiol.
flageolet
flageolet
- ca flageolet, n m
- es flageolet
- en flageolet
Definició
Instrument musical de vent, del grup de la fusta, molt semblant a una flauta i que, segons el tipus, presenta un nombre de forats variable.
flamenc
flamenc
- ca cant flamenc, n m
- ca flamenc, n m
- es cante flamenco
- es flamenco
- en flamenco
Definició
Tipus de cant originat a Andalusia en el segle XVIII, que inclou influències de moltes cultures, com ara la morisca o la jueua, però en què és d'especial importància l'aportació de l'ètnia gitana.
flamenc -a
flamenc -a
- ca flamenc -a, adj
- es flamenco -ca
- en flamenco
Definició
Del flamenc o que hi té relació.
flauta
flauta
- ca flauta, n f
- es flauta
- en flute
Definició
Instrument musical de vent, del grup de la fusta, en forma de tub amb diversos orificis circulars que es tapen amb els dits o amb claus.
flauta
flauta
- ca flautista, n m, f
- ca flauta, n m, f sin. compl.
- ca flautiste | flautista (valencià), n m, f var. ling.
- es flauta
- es flautista
- en flautist
- en flute player
Definició
Persona que toca la flauta.
flauta de bec
flauta de bec
- ca flauta de bec, n f
- ca flauta dolça, n f sin. compl.
- es flauta de pico
- es flauta dulce
- en recorder
Definició
Flauta d'embocadura en forma de bec, en la qual el bisell està tallat en una finestra lateral i l'aire s'hi dirigix a través d'un canal rígid.
flauta de nas
flauta de nas
- ca flauta de nas, n f
- es flauta de nariz
- en nose flute
Definició
Flauta que es fa sonar amb el nas.
flauta de Pan
flauta de Pan
- ca flauta de Pan, n f
- ca bufacanyes, n m sin. compl.
- ca flabiol de set canons, n m sin. compl.
- ca flabiol de set forats, n m sin. compl.
- es flauta de Pan
- en pan flute
- en panpipes
Definició
Instrument musical de vent, conegut des de l'antiguitat, que consistix en un conjunt de tubs, generalment set, disposats l'un al costat de l'altre, i que es fan sonar successivament desplaçant els seus orificis per davant de la boca.
flauta dolça
flauta dolça
- ca flauta de bec, n f
- ca flauta dolça, n f sin. compl.
- es flauta de pico
- es flauta dulce
- en recorder
Definició
Flauta d'embocadura en forma de bec, en la qual el bisell està tallat en una finestra lateral i l'aire s'hi dirigix a través d'un canal rígid.