obbligato
obbligato
- ca obligat, n m
- ca obbligato, n m sin. compl.
- es obbligato
- es obligado
- en obbligato
Definició
Peça musical en l'execució de la qual un instrument té un paper principal.
oberta
oberta
- ca oberta, n f
- es abierta
- en open
Definició
Indicació que en les partitures dels instruments de metall assenyala la interpretació d'una nota oberta.
obertura
obertura
- ca obertura, n f
- es obertura
- en overture
Definició
Peça musical breu de caràcter instrumental que fa d'introducció a una obra més extensa, generalment una òpera o un oratori.
obertura acústica
obertura acústica
- ca obertura acústica, n f
- es abertura acústica
- en sound hole
Definició
Obertura de la caixa de ressonància d'un cordòfon, generalment situada en la taula harmònica, que permet acoblar acústicament la caixa de ressonància a l'aire exterior.
obertura da capo
obertura da capo
- ca obertura da capo, n f
- es obertura da capo
- en da capo overture
Definició
Obertura sorgida a finals del segle XVIII a partir de l'obertura italiana, en què l'última secció se substituïx per una reexposició total o parcial de la primera.
obertura francesa
obertura francesa
- ca obertura francesa, n f
- es obertura francesa
- en French overture
Definició
Obertura formada per dos seccions enllaçades, l'una lenta i solemne en compàs binari i l'altra més ràpida i fugada en compàs ternari.
obertura italiana
obertura italiana
- ca obertura italiana, n f
- es obertura italiana
- en italian overture
Definició
Obertura formada per tres seccions enllaçades, la primera ràpida, la segona lenta i la tercera ràpida.
obligat
obligat
- ca obligat, n m
- ca obbligato, n m sin. compl.
- es obbligato
- es obligado
- en obbligato
Definició
Peça musical en l'execució de la qual un instrument té un paper principal.
oboè
oboè
- ca oboè, n m
- ca oboé (valencià), n m var. ling.
- es oboe
- en oboe
Definició
Instrument musical de vent, del grup de la fusta, consistent en un tub de forma cònica, amb llengüeta doble que regula l'eixida de l'aire.
Nota
- El plural de oboé és oboés.
oboè
oboè
- ca oboista, n m, f
- ca oboè, n m, f sin. compl.
- ca oboé (valencià), n m, f var. ling.
- ca oboiste | oboista (valencià), n m, f var. ling.
- es oboe
- es oboísta
- en oboe player
- en oboist
Definició
Persona que toca l'oboé.
Nota
- El plural de oboé és oboés.