Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Vocabulari de la música

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presentació
oboé (valencià) (*) oboé (valencià) (*)

  • ca  oboè, n m
  • ca  oboé (valencià), n m var. ling.
  • es  oboe
  • en  oboe

Definició
Instrument musical de vent, del grup de la fusta, consistent en un tub de forma cònica, amb llengüeta doble que regula l'eixida de l'aire.

Nota

  • El plural de oboé és oboés.
oboé (valencià) (*) oboé (valencià) (*)

  • ca  oboista, n m, f
  • ca  oboè, n m, f sin. compl.
  • ca  oboé (valencià), n m, f var. ling.
  • ca  oboiste | oboista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  oboe
  • es  oboísta
  • en  oboe player
  • en  oboist

Definició
Persona que toca l'oboé.

Nota

  • El plural de oboé és oboés.
  • ca  oboè d'amor, n m
  • ca  oboé d'amor (valencià), n m var. ling.
  • es  oboe de amor
  • en  oboe d´amore

Definició
Instrument de vent del grup de la fusta i de llengüeta doble, de la família de l'oboé, però d'uns setanta centímetres de llargària i amb un pavelló periforme.
oboé d'amor (valencià) (*) oboé d'amor (valencià) (*)

  • ca  oboè d'amor, n m
  • ca  oboé d'amor (valencià), n m var. ling.
  • es  oboe de amor
  • en  oboe d´amore

Definició
Instrument de vent del grup de la fusta i de llengüeta doble, de la família de l'oboé, però d'uns setanta centímetres de llargària i amb un pavelló periforme.
  • ca  oboista, n m, f
  • ca  oboè, n m, f sin. compl.
  • ca  oboé (valencià), n m, f var. ling.
  • ca  oboiste | oboista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  oboe
  • es  oboísta
  • en  oboe player
  • en  oboist

Definició
Persona que toca l'oboé.

Nota

  • El plural de oboé és oboés.
oboiste | oboista (valencià) (*) oboiste | oboista (valencià) (*)

  • ca  oboista, n m, f
  • ca  oboè, n m, f sin. compl.
  • ca  oboé (valencià), n m, f var. ling.
  • ca  oboiste | oboista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  oboe
  • es  oboísta
  • en  oboe player
  • en  oboist

Definició
Persona que toca l'oboé.

Nota

  • El plural de oboé és oboés.
  • ca  obra musical, n f
  • ca  música, n f sin. compl.
  • es  música
  • es  obra musical
  • en  musical composition
  • en  musical work

Definició
Producció musical de caràcter creatiu.
  • ca  obstinat -ada, adj
  • ca  ostinato, adj
  • es  obstinado -da
  • es  ostinato
  • en  ostinato

Definició
Que es repetix persistentment (un motiu o una frase musical).
  • ca  ocarina, n f
  • es  ocarina
  • en  ocarina

Definició
Instrument musical de vent, generalment d'obra, de forma ovoide, amb huit forats per als dits i timbre molt dolç.
  • ca  octacordi, n m
  • es  octacordio
  • en  octachord

Definició
Instrument musical de huit cordes usat en la Grècia antiga.