Vocabulari de la música

En la fuga musical, imitació que fa la segona veu del subjecte proposat per la primera.

Objecte que presenta una cavitat que servix per a intensificar i modular un so musical.

Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dins d'uns límits d'adequació freqüencial.

Cadascun dels sons elementals que acompanyen el so principal en una nota musical, i que comuniquen timbre particular a cada veu o instrument musical.

Procediment de l'harmonia clàssica que prolonga una o més notes d'un acord sobre l'acord següent, que es retarda.

Disminuint progressivament la velocitat del temps.

Que consistix (un procediment d'imitació contrapuntístic) a presentar els sons d'un tema en el sentit invers al de la seua exposició.

Reflexió de les ones sonores sobre les parets del lloc on s'efectua l'audició.

Espectacle que combina música i ball, sovint amb un mínim argument que servix d'enllaç entre els diferents quadros, i que sol incorporar escenes humorístiques o satíriques.

Estil de música, nascut als Estats Units en els anys quaranta del segle XX, derivat del blues, el gòspel i el jazz, i antecedent directe del rock-and-roll.