Back to top

Vocabulari de la música (AVL)

Presentació
  • ca  tamboriner | tamborinera, n m, f
  • ca  tamborinaire, n m, f sin. compl.
  • es  tamborilero | tamborilera
  • en  drummer

Definició
Persona que toca el tamborí.
  • ca  tamborinejar, v intr
  • ca  tamborejar (valencià), v intr sin. compl.
  • ca  tamborinar, v intr sin. compl.
  • es  tamborear
  • es  tamborilear
  • en  drum, to

Definició
Tocar el tamborí.
  • ca  tamborinejar, v intr
  • ca  tamborejar (valencià), v intr sin. compl.
  • ca  tamborinar, v intr sin. compl.
  • es  tamborear
  • es  tamborilear
  • en  drum, to

Definició
Tocar el tamborí.
tamboriner | tamborinera tamboriner | tamborinera

  • ca  tamboriner | tamborinera, n m, f
  • ca  tamborinaire, n m, f sin. compl.
  • es  tamborilero | tamborilera
  • en  drummer

Definició
Persona que toca el tamborí.
  • ca  tango, n m
  • es  tango
  • en  tango

Definició
Estil musical ballable, de naturalesa urbana i rural, que sol tindre forma binària o ternària i compàs de quatre temps, típic de l'Argentina.
  • ca  tanguista, n m, f
  • ca  tanguiste | tanguista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  tanguero -ra
  • es  tanguista
  • en  tango singer

Definició
Persona que canta tangos.
tanguiste | tanguista (valencià) (*) tanguiste | tanguista (valencià) (*)

  • ca  tanguista, n m, f
  • ca  tanguiste | tanguista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  tanguero -ra
  • es  tanguista
  • en  tango singer

Definició
Persona que canta tangos.
  • ca  barra de compàs, n f
  • ca  línia divisòria, n f sin. compl.
  • ca  tanqueta, n f sin. compl.
  • es  barra de compás
  • es  línea divisoria
  • en  bar
  • en  bar line
  • en  measure

Definició
En un pentagrama, ratlla vertical que separa un compàs d'un altre.
  • ca  tapa harmònica, n f
  • es  tapa armónica
  • en  sound board

Definició
Taula harmònica de la caixa dels cordòfons sobre la qual es disposen les cordes, separades pels ponts, i que vibra per ressonància a través de la transmissió d'impulsos de les cordes a través del pont.
  • ca  tarantel·la, n f
  • es  tarantela
  • en  tarantella

Definició
Música que acompanya el ball homònim, de ritme molt viu, compàs de sis per huit que augmenta de velocitat progressivament, i que va acompanyada de castanyoles i panderetes, tradicional en el sud d'Itàlia des del segle XIV.