Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Llengua

cabdal

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Lideratge i formes d'autoritat

ca capitost, n m, f
ca cabdal, n m sin. compl.
ca cabdill, n m sin. compl.
es cabecilla, n m, f
fr meneur | meneuse, n m, f
en leader, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Lideratge i formes d'autoritat

Definició

Persona que pel seu ascendent, la seva capacitat de mobilització i la força de les seves conviccions, exerceix sobre un grup igualitari una autoritat que no resulta de cap procés formal de designació.

cabdill

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Lideratge i formes d'autoritat

ca capitost, n m, f
ca cabdal, n m sin. compl.
ca cabdill, n m sin. compl.
es cabecilla, n m, f
fr meneur | meneuse, n m, f
en leader, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Lideratge i formes d'autoritat

Definició

caça i recol·lecció

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

ca caça i recol·lecció, n f
es caza y recolección, n f
en hunting and gathering, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

Definició

Sistema econòmic basat en la caça d'animals i la recol·lecció de vegetals, aplicat en medis físics i climàtics diversos.

Nota

Els orígens d'aquest sistema es remunten al paleolític, i en l'actualitat persisteix en diverses àrees del món.

caciquisme

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de poder i sistemes de govern

ca caciquisme, n m
es caciquismo, n m
en caciquism, n
en despotism, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de poder i sistemes de govern

Definició

Sistema polític i social en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària, però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones que posseeixen més influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió, les quals poden manipular els resultats electorals segons els seus interessos.

Nota

El caciquisme va ser teoritzat pel polític i jurista Joaquín Costa a la seva obra Oligarquía y caciquismo (1901).

camarilla

Classes, grups i categories socials > Grups socials

ca camarilla, n f
es camarilla, n f
fr coterie, n f
en cabal, n
en camarilla, n

Classes, grups i categories socials > Grups socials

Definició

Grup de persones, autoselectiu i relativament encobert, l'objecte del qual és influir en la presa de decisions de les autoritats per aconseguir el control sobre un conjunt concret de recursos.

cambra

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Institucions públiques i àmbits administratius

ca cambra, n f
es cámara, n f
fr chambre, n f
en chamber, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Institucions públiques i àmbits administratius

Definició

Entitat de base privada estructurada com a corporació pública, que agrupa persones o entitats d'una mateixa activitat econòmica i que té la finalitat de cobrir uns serveis determinats i defensar els interessos dels seus membres.

camp social

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència

ca camp social, n m
es campo social, n m
fr champ social, n m
en social field, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència

Definició

Context social en el qual les persones lluiten per a adquirir avantatges competitius i aconseguir posicions de dominació mitjançant l'ús de diverses formes de capital, que és producte d'una gènesi històrica i té uns principis de funcionament autònoms.

Nota

1. El camp social és un concepte introduït pel sociòleg francès Pierre Bourdieu en la seva teoria dels camps.
2. Hi ha una gran diversitat de camps socials: el camp polític, el camp econòmic, el camp religiós, el camp mediàtic, etc.

campanya electoral

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació, Mitjans de comunicació social > Comunicació política i corporativa

ca campanya electoral, n f
es campaña electoral, n f
fr campagne électorale, n f
en election campaign, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació, Mitjans de comunicació social > Comunicació política i corporativa

Definició

Període de temps previ al dia de la votació, la durada del qual es fixa quan es convoquen unes eleccions o un procés de participació ciutadana, que permet a les formacions polítiques, sindicats, associacions o candidats demanar el vot dels electors a través d'actes públics i d'accions de propaganda.

Nota

El conjunt d'actes i d'accions de propaganda electoral que tenen lloc durant la campanya electoral també s'anomena campanya electoral.

campanya publicitària

Mitjans de comunicació social > Influència social dels mitjans de comunicació

ca campanya publicitària, n f
es campaña de publicidad, n f
es campaña publicitaria, n f
fr campagne de publicité, n f
fr campagne publicitaire, n f
en advertising campaign, n
en advertising drive, n

Mitjans de comunicació social > Influència social dels mitjans de comunicació

Definició

Conjunt d'accions publicitàries planificades i desenvolupades durant un període determinat a fi d'assolir uns objectius publicitaris prèviament establerts.

campus virtual

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació, Mitjans de comunicació social > Nous mitjans de comunicació

ca campus virtual, n m
es campus virtual, n m
fr campus virtuel, n m
en virtual campus, n

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació, Mitjans de comunicació social > Nous mitjans de comunicació

Definició

Conjunt de serveis accessibles per mitjà d'una xarxa telemàtica, generalment Internet, que fan possible la interacció i la transmissió de coneixement i d'informació entre l'alumnat, el professorat i el personal de gestió d'una universitat, sense necessitat de coincidir ni en l'espai ni en el temps.