Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació
innovació innovació

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització > Recerca, innovació i desenvolupament tecnològic

  • ca  innovació, n f
  • es  innovación, n f
  • en  innovation, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització > Recerca, innovació i desenvolupament tecnològic

Definició
Procés pel qual l'ésser humà introdueix canvis i novetats a la cultura preexistent.

Nota

  • La innovació és una de les causes principals del canvi històric, econòmic, polític o cultural.
inseguretat ciutadana inseguretat ciutadana

Modernització i globalització > Globalització i societat del risc > Seguretat i risc

  • ca  inseguretat ciutadana, n f
  • es  inseguridad ciudadana, n f
  • fr  insecurité, n f
  • en  insecurity, n

Modernització i globalització > Globalització i societat del risc > Seguretat i risc

Definició
Sensació general de por i de neguit provocada per una consciència social de perill davant la delinqüència, el vandalisme o la inseguretat econòmica.
inserció laboral inserció laboral

Treball > Aprenentatge, formació i inserció laboral

  • ca  inserció laboral, n f
  • es  inserción laboral, n f
  • fr  insertion professionnelle, n f
  • en  occupational integration, n

Treball > Aprenentatge, formació i inserció laboral

Definició
Procés d'incorporació i adaptació al mercat de treball, especialment de les persones que provenen d'una situació de formació o d'inactivitat laboral prolongada.
instint instint

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Biologia, Institucionalització > Identitat personal i comportament

  • ca  instint, n m
  • es  instinto, n m
  • fr  instinct, n m
  • en  instinct, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Biologia, Institucionalització > Identitat personal i comportament

Definició
Facultat innata de l'ésser humà i dels animals per fer determinats actes dirigits a la conservació individual i de l'espècie sense haver de recórrer a l'experiència o a l'aprenentatge.
institució institució

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions

  • ca  institució, n f
  • es  institución, n f
  • fr  institution, n f
  • en  institution, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions

Definició
Categoria social conformada pel conjunt de pautes sistematitzades de comportament d'un grup d'individus relacionats per vincles de parentiu, econòmics, culturals o altres, que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica.

Nota

  • D'acord amb Peter L. Berger i Thomas Luckmann a La construcció social de la realitat: un tractat de sociologia del coneixement (1966, traducció al català de 1988), una tasca important de les institucions consisteix a acumular sentits i posar-los a disposició de l'individu, tant per a les seves accions en situacions particulars com per a tota la seva conducta en la vida.
institució primària institució primària

Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions

  • ca  institució primària, n f
  • es  institución primaria, n f
  • en  primary institution, n

Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions

Definició
Institució social que intervé amb més força en la determinació de la personalitat bàsica dels membres d'una societat.
institució secundària institució secundària

Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions

  • ca  institució secundària, n f
  • es  institución secundaria, n f
  • en  secondary institution, n

Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions

Definició
Institució social que comprèn els sistemes de creença i d'organització política, considerats com a productes col·lectius o projeccions plurals de desitjos, necessitats i conflictes compartits subjectivament.
institució total institució total

Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions

  • ca  institució total, n f
  • es  institución total, n f
  • fr  institution fermée, n f
  • fr  institution totale, n f
  • en  total institution, n

Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions

Definició
Lloc de residència i treball amb unes normes pròpies i administrat per una burocràcia especialitzada on les persones hi viuen aïllades de la societat i hi tenen organitzada la vida quotidiana i la rutina diària.

Nota

  • El sociòleg canadenc Erving Goffman estudià (1961) les institucions totals (presons, casernes, centres de salut mental) i observà que porten els individus a un procés de ressocialització i de reaprenentatge dels rols.
institució voraç institució voraç

Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions

  • ca  institució voraç, n f
  • es  institución voraz, n f
  • fr  institution vorace, n f
  • en  greedy institution, n

Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions

Definició
Organització que demana als seus membres l'adhesió absoluta, fidelitat exclusiva i incondicional, i assimilació completa, de manera que no tinguin altre estatus o rol que el que s'emmarca en l'organització.

Nota

  • El terme institució voraç va ser encunyat pel sociòleg nord-americà Lewis A. Coser al llibre Greedy institutions (1974).
institucionalització institucionalització

Institucionalització > Interacció social i institucionalització

  • ca  institucionalització, n f
  • es  institucionalización, n f
  • fr  institutionnalisation, n f
  • en  institutionalization, n

Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definició
Procés de concreció dels elements culturals que posseeixen caràcter general en unes normes d'acció, uns rols i uns grups capaços d'exercir control directe i immediat sobre l'acció social i la interacció dels membres d'una col·lectivitat determinada.

Nota

  • Per exemple, la institucionalització de la justícia és el rol de jutge, l'aparell judicial o el codi de lleis.