Back to top
mà d'obra mà d'obra

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució, Treball > Tipus de treball

  • ca  mà d'obra, n f
  • es  mano de obra
  • fr  main-d'oeuvre
  • en  labor
  • en  labour

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució, Treball > Tipus de treball

Definició
Total de treballadors d'un sector, un territori o una ocupació determinat.
mà invisible mà invisible

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions econòmiques

  • ca  mà invisible, n f
  • es  mano invisible
  • en  invisible hand

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions econòmiques

Definició
Mecanisme segons el qual, en un règim de lliure competència, en buscar cada individu, ja sigui productor o consumidor, el benefici propi s'aconsegueix un resultat eficient que millora el benestar del conjunt de la societat.

Nota

  • El terme mà invisible és una metàfora enunciada per Adam Smith per a expressar la capacitat autoreguladora del mercat lliure.
macdonaldització macdonaldització

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització > Globalització i societat del risc > Globalització, Treball > Organització del treball

  • ca  macdonaldització, n f
  • es  McDonaldización
  • en  McDonaldization

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Modernització i globalització > Globalització i societat del risc > Globalització, Treball > Organització del treball

Definició
Extensió del taylorisme al sector dels serveis, amb la finalitat de reduir el cost per unitat de producte, introduir l'economia del temps, facilitar la comptabilitat i el control del treball, i accelerar el procés de circulació en el procés de producció.

Nota

  • Macdonaldització és un terme emprat pel sociòleg nord-americà George Ritzer que, en el seu llibre McDonaldization of Society (1995), considera que les companyies de menjar ràpid han esdevingut el paradigma i el nou model organitzatiu de la societat contemporània, i la considera una forma de racionalització secular del capitalisme.
macroeconomia macroeconomia

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Economia

  • ca  macroeconomia, n f
  • es  macroeconomía
  • fr  macro-économie
  • en  macroeconomics

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Economia

Definició
Branca de l'economia que analitza les grans magnituds econòmiques agregades, les relacions entre elles i la seva evolució.

Nota

  • 1. La macroeconomia, basada en l'anàlisi de magnituds com ara la producció agregada d'un país, l'ingrés nacional o l'ocupació, és el fonament de les decisions de política econòmica, mitjançant les quals el sector públic procura fomentar el creixement de l'activitat econòmica, la plena ocupació i l'estabilitat de preus.
  • 2. Es considera que la macroeconomia moderna s'inicia amb l'obra de John Maynard Keynes Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner.
macromon macromon

Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió

  • ca  macromon, n m
  • es  macromundo
  • en  macro-world

Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió

Definició
Món constituït per les xarxes de models socials definides en termes abstractes i generals, i que té en compte els fenòmens socials globals.
macrosociologia macrosociologia

Perspectiva sociològica > Branques de la sociologia

  • ca  macrosociologia, n f
  • es  macrosociología
  • fr  macrosociologie
  • en  macrosociology

Perspectiva sociològica > Branques de la sociologia

Definició
Branca de la sociologia que estudia l'estructura social a partir de l'anàlisi de les societats i les seves institucions.

Nota

  • 1. La macrosociologia analitza les classes, els conflictes, les revolucions, les migracions, els moviments socials, l'estructura de les ciutats, les relacions entre l'Estat i les col·lectivitats de ciutadans, les formes de dominació política, etc.
  • 2. La macrosociologia és complementària de la microsociologia.
maduresa maduresa

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Socialització > Aprenentatge i formació personal, Cicles de vida i salut > Grups d'edat

  • ca  maduresa, n f
  • es  madurez
  • fr  maturité
  • en  maturity

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Socialització > Aprenentatge i formació personal, Cicles de vida i salut > Grups d'edat

Definició
Qualitat de la persona que ha arribat a un desenvolupament psicològic propi dels adults.
màgia màgia

Religió > Religió i religiositat

  • ca  màgia, n f
  • es  magia
  • en  magic

Religió > Religió i religiositat

Definició
Pràctica ancestral en què l'ésser humà s'apropia, mitjançant certs ritus, d'un poder o energia misteriosa procedent d'éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura per posar-la al seu servei o en contra dels altres.

Nota

  • En moltes societats la màgia es manté en una relació de certa tensió amb la religió. A diferència de la religió, la màgia tendeix a ser una activitat individual, practicada per un bruixot o un xaman.
maltusianisme maltusianisme

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions econòmiques

  • ca  maltusianisme, n m
  • es  maltusianismo
  • en  malthusianism

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions econòmiques

Definició
Doctrina que defensa la restricció voluntària de la procreació mitjançant l'abstinència sexual, i que parteix de la hipòtesi que el creixement de la producció d'aliments serà sempre inferior al creixement natural de la població.

Nota

  • 1. El maltusianisme es basa en la teoria de la població de Thomas Robert Malthus.
  • 2. Thomas Robert Malthus considerava que mentre que la producció d'aliments creixia molt lentament (en progressió aritmètica), la població ho feia ràpidament (en progressió geomètrica).
mana mana

Religió > Religió i religiositat

  • ca  mana, n m
  • es  mana
  • en  mana

Religió > Religió i religiositat

Definició
Força sobrenatural, impersonal i indiferenciada que, segons les creences animistes, existeix en tots els éssers.