Back to top
objectivació objectivació

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Interacció social i institucionalització

  • ca  objectivació, n f
  • es  objetivación
  • en  objectivation

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definició
Procés pel qual la realitat social, creada al llarg del temps mitjançant l'acció humana, pren caràcter de realitat objectiva i és percebuda com a externa per aquells qui l'han produït i pels seus descendents.
objectivisme objectivisme

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

  • ca  objectivisme, n m
  • es  objetivismo
  • en  objectivism

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definició
Doctrina filosòfica segons la qual la realitat externa té una validesa objectiva i universal, independent del subjecte.
objectivitat objectivitat

Metodologia > Bases epistemològiques

  • ca  objectivitat, n f
  • es  objetividad
  • en  objectivity

Metodologia > Bases epistemològiques

Definició
Criteri de rigor metodològic segons el qual la descripció d'un fenomen es correspon imparcialment amb la realitat, sense biaix causat per qui realitza l'enunciat.
objectivitat intersubjectiva objectivitat intersubjectiva

Metodologia > Bases epistemològiques

  • ca  objectivitat intersubjectiva, n f
  • es  objetividad intersubjetiva
  • en  intersubjective objectivity

Metodologia > Bases epistemològiques

Definició
Criteri metodològic segons el qual la descripció d'un fenomen es correspon amb la realitat, fonamentat en la interrelació entre diferents subjectes mitjançant la publicitat, la transparència i la crítica, no pas a partir d'un esforç individual sinó com a resultat social.
obrer | obrera obrer | obrera

Treball > Organització del treball

  • ca  obrer | obrera, n m, f
  • es  obrero | obrera
  • fr  ouvrier | ouvrière
  • en  labourer
  • en  manual worker

Treball > Organització del treball

Definició
Persona que treballa en un ofici manual, generalment en una fàbrica, un taller, una obra pública, etc.
obscurantisme obscurantisme

Religió > Religió i religiositat

  • ca  obscurantisme, n m
  • es  oscurantismo
  • en  obscurantism

Religió > Religió i religiositat

Definició
Oposició sistemàtica a la difusió de la cultura i del progrés, sovint per motius religiosos.

Nota

  • El terme obscurantisme s'aplicava originàriament als catòlics conservadors que s'oposaven activament als valors de la Il·lustració i de la Revolució francesa.
observació observació

Metodologia > Eines metodològiques

  • ca  observació, n f
  • es  observación
  • en  observation

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Tècnica de recerca per a obtenir dades primàries en què l'investigador enregistra fets, accions o comportaments perceptibles relacionats amb el seu objecte d'estudi.

Nota

  • Els dos tipus d'observació més coneguts són l'observació participant i l'observació no participant.
observació no participant observació no participant

Metodologia > Eines metodològiques

  • ca  observació no participant, n f
  • es  observación no participante
  • es  observación no participativa
  • fr  observation non participante
  • en  nonparticipant observation

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Observació en què l'investigador resta fora del sistema o de la situació que estudia.
observació participant observació participant

Metodologia > Eines metodològiques

  • ca  observació participant, n f
  • es  observación no participativa
  • es  observación participante
  • fr  observation non participante
  • en  participant observation

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Observació en què l'investigador pren part activa en les activitats del grup o comunitat sotmès a estudi i s'hi compromet.
obsolescència obsolescència

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

  • ca  obsolescència, n f
  • es  obsolescencia
  • fr  obsolescence
  • en  obsolescence

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definició
Depreciació del valor real d'un bé d'equipament, tecnologia o producte en el transcurs del temps com a conseqüència del progrés tècnic, un canvi de moda, una situació de mercat en regressió, etc.

Nota

  • Es parla d'obsolescència programada quan l'estratègia del fabricant d'un producte preveu, des del moment de dissenyar-lo, el temps de vida útil a partir del qual es tornarà obsolet.