Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
reïficació

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió

  • ca  reïficació, n f
  • ca  cosificació, n f sin. compl.
  • es  cosificación, n f
  • es  reificación, n f
  • en  reification, n
  • de  Verdinglichung, n f

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió

Definició
Procés pel qual l'ésser humà perd la cons­ciència que l'ordre social és un producte de l'activitat humana i creu que forma part de l'ordre natural.

Nota

  • 1. La reïficació és un mecanisme molt eficaç de legitimació de l'ordre social i implica la deshumanització del món.
  • 2. El terme reïficació va ser encunyat per Karl Marx i desenvolupat pel filòsof marxista hongarès György Lukács.
reincidència

Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge

  • ca  reincidència, n f
  • es  reincidencia, n f
  • fr  récidivité, n f
  • en  recidivism, n

Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge

Definició
Circumstància agreujant de la responsabilitat penal, que es produeix quan el culpable d'un delicte ha estat condemnat per un delicte anterior.
reinserció

Classes, grups i categories socials > Grups socials, Institucionalització > Delinqüència

  • ca  reinserció, n f
  • es  reinserción, n f
  • fr  réinsertion, n f
  • en  reintegration, n

Classes, grups i categories socials > Grups socials, Institucionalització > Delinqüència

Definició
Acció i efecte d'incorporar una persona o un grup de persones en una col·lectivitat o una activitat de la qual han estat separades temporalment.
relació anònima

Institucionalització > Identitat personal i comportament

  • ca  relació anònima, n f
  • es  relación anónima, n f
  • en  anonymous relationship, n

Institucionalització > Identitat personal i comportament

Definició
Relació que s'estableix entre dos o més individus que no es coneixen entre ells en funció del seu rol.

Nota

  • La relació anònima es contraposa a la relació de tu a tu.
relació de gènere

Desigualtat de gènere i sexualitat

  • ca  relació de gènere, n f
  • es  relación de género, n f
  • fr  relation de genre, n f
  • en  gender relation, n

Desigualtat de gènere i sexualitat

Definició
Relació marcada per la relació de poder entre dones i homes i configurada segons la construcció social de la identitat de gènere i dels mecanismes d'explotació, dominació i opressió.
relació de tu a tu

Institucionalització > Interacció social i institucionalització

  • ca  relació de tu a tu, n f
  • es  relación cara a cara, n f
  • en  face-to-face interaction, n

Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definició
Relació entre dos o més individus la identitat dels quals és plenament coneguda entre ells.

Nota

  • La relació de tu a tu es contraposa a la relació anònima.
relacions de producció

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

  • ca  relacions de producció, n f pl
  • es  relaciones de producción, n f pl
  • fr  rapports de production, n m pl
  • en  relations of production, n pl
  • de  Produktionsverhältnisse, n n pl

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definició
Conjunt de les relacions que s'estableixen en el procés productiu entre els propietaris dels mitjans de producció i els treballadors, que són l'expressió de l'organtizació del procés productiu i del lloc que ocupen les classes socials en el mode de producció.

Nota

  • El terme relacions de producció forma part del marxisme.
relacions públiques

Mitjans de comunicació social > Comunicació política i corporativa

  • ca  relacions públiques, n f pl
  • es  relaciones públicas, n f pl
  • fr  relations publiques, n f pl
  • en  public relations, n pl

Mitjans de comunicació social > Comunicació política i corporativa

Definició
Programa deliberat, planificat i sostingut que comprèn un conjunt de decisions i accions, fonamentalment de comunicació, que tenen l'objectiu d'establir i mantenir un clima de confiança mútua i de relació positiva entre una persona o una organització i els seus públics.
relativisme

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

  • ca  relativisme, n m
  • es  relativismo, n m
  • fr  relativisme, n m
  • en  relativism, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definició
Doctrina filosòfica que rebutja tota veritat absoluta i afirma que la veritat depèn de les condicions o les circumstàncies dins les quals és enunciada.
relativisme cultural

Cultura i identitat > Sistemes culturals, Metodologia > Orientació teòrica

  • ca  relativisme cultural, n m
  • es  relativismo cultural, n m
  • fr  relativisme culturel, n m
  • en  cultural relativism, n

Cultura i identitat > Sistemes culturals, Metodologia > Orientació teòrica

Definició
Principi metodològic que afirma que un tret cultural solament s'ha d'entendre d'acord amb l'univers referencial de la cultura a què pertany, qüestionant la possibilitat d'establir criteris universals i de realitzar comparacions interculturals.

Nota

  • El relativisme cultural és un principi de l'antropologia per a poder estudiar científicament l'altre.