Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
taxonomia popular

Perspectiva sociològica > Disciplines afins

  • ca  taxonomia popular, n f
  • es  taxonomía popular, n f
  • en  folk taxonomy, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins

Definició
Sistema de classificació dels objectes i dels fenòmens propi d'una cultura determinada, basat en la seva tradició i no en principis científics.
taylorisme

Treball > Organització del treball

  • ca  taylorisme, n m
  • ca  organització científica del treball, n f sin. compl.
  • es  organización científica del trabajo, n f
  • es  taylorismo, n m
  • fr  organisation scintifique du travail, n f
  • fr  taylorisme, n m
  • en  scientific organization of work, n
  • en  Taylorism, n

Treball > Organització del treball

Definició
Sistema d'organització social del treball que consisteix fonamentalment en l'estudi detallat dels processos de treball, que són descompostos en diverses tasques, el temps d'execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l'establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.

Nota

  • El taylorisme va ser teoritzat per l'enginyer estatunidenc Frederick Winslow Taylor a l'obra The Principles of Scientific Management, publicada el 1911.
TEA

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Socialització > Èxit i fracàs de la socialització

  • ca  trastorn de l'espectre autista, n m
  • ca  autisme, n m sin. compl.
  • ca  TEA, n m sigla
  • es  autismo, n m
  • es  trastorno del espectro autista, n m
  • es  TEA, n m sigla
  • fr  autisme, n m
  • fr  trouble du spectre autistique, n m
  • fr  TSA, n m sigla
  • en  autism, n
  • en  autism spectrum disorder, n
  • en  ASD, n sigla

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Socialització > Èxit i fracàs de la socialització

Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.
tècnica

Metodologia > Eines metodològiques

  • ca  tècnica, n f
  • es  técnica, n f
  • fr  technique, n f
  • en  technique, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Conjunt de procediments d'actuació o d'instruments aplicats orientats per un mètode.
tècnica de recerca

Metodologia > Eines metodològiques

  • ca  tècnica de recerca, n f
  • es  técnica de investigación, n f
  • fr  technique de recherche, n f
  • en  research technique, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Tècnica que s'aplica en un procés de recerca científica tot seguint una determinada metodologia orientada a una finalitat de coneixement.
tècnica Delphi

Metodologia > Eines metodològiques

  • ca  mètode Delphi, n m
  • ca  tècnica Delphi, n f
  • es  método Delfos, n m
  • es  método Delphi, n m
  • es  técnica Delfos, n f
  • es  técnica Delphi, n f
  • fr  méthode Delphi, n m
  • fr  technique Delphi, n f
  • en  Delphi method, n
  • en  Delphi technique, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Mètode de recerca consistent a consultar iterativament diversos experts per separat sobre un tema que és objecte d'estudi i anar-ne confrontant les opinions per identificar aspectes de consens i de desacord.

Nota

  • 1. El mètode Delphi s'utilitza especialment per a fer prospeccions relacionades amb desenvolupaments futurs que depenen de factors tecnològics.
  • 2. El mètode Delphi va ser desenvolupat als anys quaranta del segle XX per investigadors de l'empresa nord-americana Rand Corporation.
tecnocràcia

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Institucions públiques i àmbits administratius

  • ca  tecnocràcia, n f
  • es  tecnocracia, n f
  • fr  technocratie, n f
  • en  technocracy, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Institucions públiques i àmbits administratius

Definició
Sistema de govern en què els experts i els tècnics de les diverses àrees de responsabilitat tenen poder de decisió, amb la finalitat d'impulsar per sobre de tot el desenvolupament econòmic, amb criteris d'eficàcia.

Nota

  • El concepte de tecnocràcia va ser encunyat per Henri de Saint-Simon al principi del segle XIX.
tecnòcrata

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Institucions públiques i àmbits administratius, Treball > Tipus de treball

  • ca  tecnòcrata, n m, f
  • es  tecnócrata, n m, f
  • fr  technocrate, n m, f
  • en  technocrat, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Institucions públiques i àmbits administratius, Treball > Tipus de treball

Definició
Professional especialitzat que exerceix un càrrec públic en virtut de la seva preparació tècnica i situa l'eficàcia per sobre dels factors polítics, econòmics, socials o ideològics.
tecnoestructura

Treball > Organització del treball

  • ca  tecnoestructura, n f
  • es  tecnoestructura, n f
  • fr  technostructure, n f
  • en  technostructure, n

Treball > Organització del treball

Definició
Conjunt de quadres tècnics que, pels seus coneixements específics, pren decisions dins d'una empresa.

Nota

  • El terme tecnoestructura fou encunyat per l'economista nord-americà John Kenneth Galbraith a The New Industrial State (1967).
tecnologia

Modernització i globalització > Recerca, innovació i desenvolupament tecnològic

  • ca  tecnologia, n f
  • es  tecnología, n f
  • fr  technologie, n f
  • en  technology, n

Modernització i globalització > Recerca, innovació i desenvolupament tecnològic

Definició
Conjunt de tècniques que permeten aplicar el coneixement científic a objectius pràctics en una àrea d'especialitat.