respiració superior
respiració superior
Pranaiama
- ca respiració subescapular, n f
- ca respiració superior, n f sin. compl.
- es respiración superior, n f
- en superior breathing, n
Pranaiama
Definició
Respiració en què l'aire inspirat arriba fins al punt més alt dels pulmons, a la zona subescapular, i durant l'expiració es manté l'expansió i l'elevació prèvia de la caixa toràcica, a fi d'afavorir l'acció i la pujada del diafragma.
Nota
- 1. En algunes escoles la respiració subescapular correspon a la quarta etapa, i última, de la respiració iòguica completa.
- 2. La respiració subescapular correspon a l'elevació màxima de la consciència.
rètxaka
rètxaka
Pranaiama
- ca rètxaka, n m
- es rechaka, n m
- en rechaka, n
- sa recaka, n n
Pranaiama
Definició
Fase tercera del pranaiama, en què el iogui fa una expiració amb plena consciència fins a buidar els pulmons.
Nota
- La forma rètxaka prové del sànscrit recaka, que significa 'expiració'.