Back to top
respiració superior respiració superior

Pranaiama

  • ca  respiració subescapular, n f
  • ca  respiració superior, n f sin. compl.
  • es  respiración superior, n f
  • en  superior breathing, n

Pranaiama

Definició
Respiració en què l'aire inspirat arriba fins al punt més alt dels pulmons, a la zona subescapular, i durant l'expiració es manté l'expansió i l'elevació prèvia de la caixa toràcica, a fi d'afavorir l'acció i la pujada del diafragma.

Nota

  • 1. En algunes escoles la respiració subescapular correspon a la quarta etapa, i última, de la respiració iòguica completa.
  • 2. La respiració subescapular correspon a l'elevació màxima de la consciència.
  • ca  rètxaka, n m
  • es  rechaka, n m
  • en  rechaka, n
  • sa  recaka, n n

Pranaiama

Definició
Fase tercera del pranaiama, en què el iogui fa una expiració amb plena consciència fins a buidar els pulmons.

Nota

  • La forma rètxaka prové del sànscrit recaka, que significa 'expiració'.