Back to top
a boca de canó a boca de canó

Protecció civil > Policia

  • ca  a boca de canó, adj
  • es  a bocajarro

Protecció civil > Policia

Definició
Dit d'un tret disparat amb la boca de foc de l'arma en contacte amb la pell, que produeix una lesió molt violenta, de vores irregulars i amb arrencaments de pell.
a curta distància a curta distància

Protecció civil > Policia

  • ca  a curta distància, adj
  • es  a corta distancia
  • en  near

Protecció civil > Policia

Definició
Dit d'un tret disparat a una distància de la pell entre 30 cm i 1 m, superior a l'abast de la flama i inferior a l'abast dels elements que produeixen tatuatge.
a fàbrica a fàbrica

Economia > Comerç > Comerç internacional, **Denominació catalana 1: Locució nominal**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**

  • ca  a fàbrica, n m
  • ca  EXW, n m sigla
  • es  en fábrica, n m
  • es  ex fábrica, n m
  • es  EXW, n m sigla
  • fr  en usine, n m
  • fr  ENU, n m sigla
  • fr  EXW, n m sigla
  • it  franco fabbrica, n m
  • it  EXW, n m sigla
  • en  ex works, n
  • en  EXW, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús (RECONSIDERACIÓ)**

Economia > Comerç > Comerç internacional, **Denominació catalana 1: Locució nominal**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**

Definició
Incoterm que estableix que el venedor ha de lliurar la mercaderia en la seva pròpia fàbrica o magatzem, o en un altre lloc convingut, i que, un cop fet això, queda feta la transmissió dels riscos i la posada a disposició.

Nota

  • 1. La sigla EXW correspon a la denominació anglesa ex works.
  • 2. L'incoterm a fàbrica (EXW) determina que el venedor no es fa responsable de la càrrega de la mercaderia en el transport proveït pel comprador ni dels tràmits duaners d'exportació, excepte si s'ha pactat el contrari. El comprador ha d'assumir tots els costos i riscos inherents a la càrrega i al transport de la mercaderia des dels locals del venedor fins a la destinació desitjada.
  • 3. La forma incoterm, present a la definició, és una denominació procedent de Incoterms® (mot creuat format a partir de international commerce terms), marca comercial registrada per la Cambra de Comerç Internacional (ICC) per a designar el conjunt regles que regulen les obligacions de les parts en les operacions comercials internacionals.
a frec de roba a frec de roba

Protecció civil > Policia

  • ca  a frec de roba, adj
  • es  a quemarropa

Protecció civil > Policia

Definició
Dit d'un tret disparat a una distància de la pell inferior o igual a l'abast de la flama que surt del canó, que no sol superar els 30 cm, i que produeix tatuatge amb cremades.
a l'engròs a l'engròs

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 3: Locució adjectival (SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival (SPrep)**

  • ca  a l'engròs, adj
  • ca  majorista, adj
  • ca  al major, adj sin. compl.
  • ca  en gros, adj sin. compl.
  • es  al por mayor, adj
  • es  mayorista, adj
  • fr  de gros, adj
  • en  wholesale, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**, **Denominació catalana 3: Locució adjectival (SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival (SPrep)**

Definició
Relatiu a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als minoristes.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme majorista (sin. a l'engròs; sin. compl. al major, en gros)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes adjectives majorista, al major i en gros com a sinònims de la forma normativa a l'engròs i es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista.

    Criteris aplicats

    Quant a la forma a l'engròs:

    ·És l'única denominació normativa actualment.

    ·S'utilitza amb normalitat, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

    Quant a majorista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu majorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant majorista.

    ·És una denominació sintètica, fet que, segons el context, pot fer-la preferible a la forma normativa a l'engròs.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou el comerç detallista.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista i els seus antònims detallista i menudista, o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (mayorista).

    Quant a al major:

    ·És una denominació lingüísticament adequada que està relacionada amb el substantiu majorista, de la mateixa manera que ho estan detallista i menudista amb al detall i a la menuda, respectivament.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou un detallista.

    ·És una forma utilitzada, tot i que és la menys usual.

    ·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (al (por) mayor).

    Finalment, pel que fa a en gros:

    ·És una variant de la forma normativa a l'engròs especialment viva al País Valencià i també, com a mínim, a les Illes Balears.

    ·Es documenta en textos especialitzats i en obres lexicogràfiques i terminològiques. (1)

    Es dona prioritat a les formes a l'engròs i majorista perquè són les més usades.

    (1) Per exemple, Al Diccionari normatiu valencià (s. v. gros), com a locució adverbial, al Portal terminològic valencià, en formes com ara autoservici en gros, comerç en gros, preu en gros o venda en gros, al Diccionari català-valencià-balear (en un refrany sense localització geogràfica, s. v. gros) o al Diccionari mallorquí-castellà (1840), de Pere Antoni Figuera.

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]
a l'uníson a l'uníson

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic

  • ca  a l'uníson, adj
  • fr  à l'unisson
  • en  in unison

Esport > Patinatge > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic, Esport > Patinatge > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic

Definició
Dit dels moviments i les posicions que duen a terme de manera coordinada els patinadors que actuen per parelles o en grup, amb la finalitat d'executar un programa amb la màxima concordança.
a la menuda a la menuda

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**, **Denominació catalana 3: Cultisme creat per analogia**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival**

  • ca  al detall, adj
  • ca  detallista, adj
  • ca  minorista, adj
  • ca  a la menuda, adj sin. compl.
  • ca  menudista, adj sin. compl.
  • es  al detalle, adj
  • es  al por menor, adj
  • es  detallista, adj
  • es  minorista, adj
  • fr  de détail, adj
  • it  al dettaglio, adj
  • it  al minuto, adj
  • pt  de varejo, adj
  • pt  retalhista, adj
  • pt  varejista, adj
  • en  retail, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**, **Denominació catalana 3: Cultisme creat per analogia**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival**

Definició
Relatiu a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minorista (sin. al detall, detallista; sin. compl. a la menuda, menudista)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes detallista, minorista i menudista com a sinònims de les formes normatives al detall i a la menuda. S'aproven al detall, detallista i minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i a la menuda i menudista com a sinònims complementaris.

    Criteris aplicats

    Quant a al detall:

    ·És una de les dues denominacions normatives actualment.

    ·Es documenta en nombroses fonts, tant lexicogràfiques com terminològiques, i té un ús important en textos especialitzats.

    Quant a detallista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu detallista, a partir de la reducció del sintagma comerciant detallista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat i la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

    ·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

    ·Té l'aval de la majoria dels especialistes, que en confirmen l'ús.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (detallista) i portuguès (retalhista).

    Quant a minorista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base del substantiu minorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant minorista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i cada vegada més usual.

    ·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·És documenta paral·lelament en castellà (minorista).

    Quant a la menuda:

    ·És una de les dues denominacions normatives actualment.

    ·Té ús, si bé menys que al detall i que detallista i minorista.

    Quant a menudista:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu menudista, a partir de la reducció del sintagma comerciant menudista.

    ·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda.

    ·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

    ·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

    ·És una forma utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.

    Es dona prioritat a les formes al detall, detallista i minorista perquè són les més usades.

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]
à la seconde [fr] à la seconde [fr]

Arts > Dansa

  • ca  à la seconde [fr], adj
  • ca  a la segona, adj sin. compl.
  • es  à la seconde, adj
  • fr  à la seconde, adj
  • en  à la seconde, adj

Arts > Dansa

Definició
Dit de la posició o del moviment que s'executa amb la cama o el braç estirat lateralment.

Nota

  • 1. Per exemple, développé à la seconde o battement tendu à la seconde.
  • 2. Algunes escoles també utilitzen el terme à la seconde aplicat a un moviment lateral.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme à la seconde (sin. compl. a la segona)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes à la seconde i a la segona com a sinònims (à la seconde com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a à la seconde:

    ·És el manlleu del francès sense adaptar, amb una llarga tradició i abast internacional, com tota la terminologia de la dansa clàssica procedent del francès; des d'un punt de vista lingüístic, és una locució adjectiva en què el nucli de la locució és l'adjectiu ordinal second -e ('segon -a'), que es construeix probablement a partir del terme bàsic de dansa clàssica seconde position ('segona posició'), que designa la posició fonamental de cames en què els peus estan separats a una distància d'uns 30 cm, amb les puntes obertes cap a l'exterior, o la posició fonamental de braços en què els braços s'estenen lleugerament arrodonits a banda i banda del cos, paral·lels al terra, de manera que en la segona posició les cames o els braços queden sempre al costat del cos.

    ·És la denominació preferent pels especialistes.

    ·En altres llengües, la forma francesa és la denominació habitual en l'àmbit i es documenta, per exemple, en diccionaris especialitzats de la dansa clàssica tant en anglès com en castellà.

    S'aprova la grafia à la seconde, amb un espai entre els mots que formen aquesta locució, seguint l'ortografia normativa, segons la qual s'escriuen sense guionet les expressions procedents d'altres llengües que en català funcionen com a locucions adverbials o adjectivals, especialment les començades per partícules, com és el cas de à la seconde.

    Pel que fa a a la segona:

    ·És la traducció literal del terme francès, que correspon a una denominació lingüísticament adequada en català; des d'un punt de vista semàntic, igual que la denominació francesa, es basa en el terme bàsic de la dansa clàssica segona posició, que designa una posició fonamental de la dansa clàssica en què les cames o els braços es troben, d'una manera específica, al costat del cos.

    ·És una denominació que ja té un cert ús, especialment en contextos didàctics o quan no s'adjunta directament a la denominació francesa d'un pas concret.

    ·Els especialistes donen el vistiplau a aprovar aquesta forma com a sinònim complementari del manlleu del francès.

    Formes desestimades

    -a la seconde: la semiadaptació del manlleu del francès, amb la simplificació de l'accent que no indica la vocal tònica, no correspon a la grafia documentada de manera general en català i en les altres llengües, i s'allunya de les solucions adoptades en la normalització al català de manlleus del francès en altres àmbits, en què sempre s'ha mantingut l'accentuació gràfica dels manlleus no adaptats del francès (décollage, art-déco, déjà-vu, etc.)

    [Acta 681, 16 de juliol de 2021]
a la segona a la segona

Arts > Dansa

  • ca  à la seconde [fr], adj
  • ca  a la segona, adj sin. compl.
  • es  à la seconde, adj
  • fr  à la seconde, adj
  • en  à la seconde, adj

Arts > Dansa

Definició
Dit de la posició o del moviment que s'executa amb la cama o el braç estirat lateralment.

Nota

  • 1. Per exemple, développé à la seconde o battement tendu à la seconde.
  • 2. Algunes escoles també utilitzen el terme à la seconde aplicat a un moviment lateral.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme à la seconde (sin. compl. a la segona)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes à la seconde i a la segona com a sinònims (à la seconde com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a à la seconde:

    ·És el manlleu del francès sense adaptar, amb una llarga tradició i abast internacional, com tota la terminologia de la dansa clàssica procedent del francès; des d'un punt de vista lingüístic, és una locució adjectiva en què el nucli de la locució és l'adjectiu ordinal second -e ('segon -a'), que es construeix probablement a partir del terme bàsic de dansa clàssica seconde position ('segona posició'), que designa la posició fonamental de cames en què els peus estan separats a una distància d'uns 30 cm, amb les puntes obertes cap a l'exterior, o la posició fonamental de braços en què els braços s'estenen lleugerament arrodonits a banda i banda del cos, paral·lels al terra, de manera que en la segona posició les cames o els braços queden sempre al costat del cos.

    ·És la denominació preferent pels especialistes.

    ·En altres llengües, la forma francesa és la denominació habitual en l'àmbit i es documenta, per exemple, en diccionaris especialitzats de la dansa clàssica tant en anglès com en castellà.

    S'aprova la grafia à la seconde, amb un espai entre els mots que formen aquesta locució, seguint l'ortografia normativa, segons la qual s'escriuen sense guionet les expressions procedents d'altres llengües que en català funcionen com a locucions adverbials o adjectivals, especialment les començades per partícules, com és el cas de à la seconde.

    Pel que fa a a la segona:

    ·És la traducció literal del terme francès, que correspon a una denominació lingüísticament adequada en català; des d'un punt de vista semàntic, igual que la denominació francesa, es basa en el terme bàsic de la dansa clàssica segona posició, que designa una posició fonamental de la dansa clàssica en què les cames o els braços es troben, d'una manera específica, al costat del cos.

    ·És una denominació que ja té un cert ús, especialment en contextos didàctics o quan no s'adjunta directament a la denominació francesa d'un pas concret.

    ·Els especialistes donen el vistiplau a aprovar aquesta forma com a sinònim complementari del manlleu del francès.

    Formes desestimades

    -a la seconde: la semiadaptació del manlleu del francès, amb la simplificació de l'accent que no indica la vocal tònica, no correspon a la grafia documentada de manera general en català i en les altres llengües, i s'allunya de les solucions adoptades en la normalització al català de manlleus del francès en altres àmbits, en què sempre s'ha mantingut l'accentuació gràfica dels manlleus no adaptats del francès (décollage, art-déco, déjà-vu, etc.)

    [Acta 681, 16 de juliol de 2021]
a llarga distància a llarga distància

Protecció civil > Policia

  • ca  a llarga distància, adj
  • es  a larga distancia
  • en  distant

Protecció civil > Policia

Definició
Dit d'un tret disparat a una distància de la pell superior a l'abast dels elements que produeixen tatuatge, generalment a més d'1 m.