Back to top
  • ca  incidència acumulada, n f
  • ca  IA, n f sigla
  • oc  incidéncia acumulada, n f
  • eu  intzidentzia metatu, n
  • eu  IM, n sigla
  • gl  incidencia acumulada, n f
  • gl  IA, n f sigla
  • es  incidencia acumulada, n f
  • es  IA, n f sigla
  • en  cumulative incidence, n
  • en  CI, n sigla
  • fr  incidence cumulée, n f
  • fr  IC, n f sigla
  • pt  incidência acumulada, n f
  • pt  IA, n f sigla
  • nl  cumulatieve incidentie, n
  • ar  إصابة متراكمة

Epidemiologia

Definició
Proporció de persones sanes que desenvolupen una malaltia en un període de temps concret.
  • ca  intel·ligència artificial, n f
  • ca  IA, n f sigla
  • oc  intelligéncia artificiau, n f
  • oc  IA, n f sigla
  • eu  adimen artifizial, n
  • eu  AA, n sigla
  • gl  intelixencia artificial, n f
  • gl  IA, n f sigla
  • es  inteligencia artificial, n f
  • es  IA, n f sigla
  • en  artificial intelligence, n
  • en  AI, n sigla
  • fr  intelligence artificielle, n f
  • fr  IA, n f sigla
  • pt  inteligência artificial, n f
  • pt  IA, n f sigla
  • nl  artificiële intelligentie, n
  • nl  kunstmatige intelligentie, n
  • nl  AI, n sigla
  • nl  KI, n sigla
  • ar  ذكاء اصطناعي

Diagnòstic

Definició
Tecnologia que permet a les màquines analitzar i processar una gran quantitat de dades, que en el camp de la salut poden abastar des de la recerca fins al tractament, passant pel diagnòstic i la prevenció.
ibuprofèn ibuprofèn

Principis actius

  • ca  ibuprofèn, n m
  • oc  ibuprofèn, n m
  • eu  ibuprofeno, n
  • gl  ibuprofeno, n m
  • es  ibuprofeno, n m
  • en  ibuprofen, n
  • fr  ibuprofène, n m
  • pt  ibuprofeno, n m
  • nl  ibuprofen, n
  • ar  إيبوبروفين
  • CAS  15687-27-1

Principis actius

Definició
Fàrmac antiinflamatori no esteroidal que bloqueja la síntesi de les prostaglandines mitjançant la inhibició de les ciclooxigenases COX-1 i COX-2.

Nota

  • 1. L'ibuprofèn té també propietats analgèsiques i antipirètiques. S'empra en el tractament de la inflamació i el dolor lleu i moderat, com el dolor dental, la dismenorrea i el mal de cap. També s'utilitza en el tractament de processos reumàtics aguts i crònics, com l'artritis reumatoide. Se n'ha suggerit l'ús per alleujar els símptomes provocats per la COVID-19. És un derivat de l'àcid propiònic d'origen sintètic.
  • 2. L'ibuprofèn no té DCI perquè el seu ús farmacològic és previ a l'assignació d'una denominació comuna internacional per part de l'OMS.
icatibant icatibant

Principis actius

  • ca  icatibant, n m
  • oc  icatibant, n m
  • eu  ikatibant, n
  • gl  icatibant, n m
  • es  icatibant, n m
  • en  icatibant, n
  • fr  icatibant, n m
  • ptPT  icatibant, n m
  • ptBR  acetato de icatibanto, n m
  • ptBR  icatibanto, n m
  • nl  icatibant, n
  • ar  آيساتيبانت
  • CAS  130308-48-4

Principis actius

Definició
Fàrmac antiinflamatori que actua com a antagonista del receptor de la bradicina.

Nota

  • 1. L'icatibant s'empra en el tractament d'episodis inflamatoris aguts associats a l'angioedema hereditari. Se n'ha suggerit l'ús per al tractament de la COVID-19. És d'origen sintètic.
  • 2. La denominació icatibant és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  inhibidor de l'enzim conversiu de l'angiotensina, n m
  • ca  IECA, n m sigla
  • oc  inibidor der enzim conversiu dera angiotensina, n m
  • oc  IECA, n m sigla
  • eu  AEBren inhibitzaile, n
  • eu  angiotentsinaren entzima bihurtzailearen inhibitzaile, n
  • eu  AEBI, n sigla
  • gl  inhibidor do encima convertedor da anxiotensina, n m
  • gl  IECA, n m sigla
  • es  inhibidor de la ECA, n m
  • es  inhibidor de la enzima convertidora de la angiotensina, n m
  • es  IECA, n m sigla
  • en  ACE inhibitor, n
  • en  angiotensin-converting enzyme inhibitor, n
  • fr  IECA, n m
  • fr  inhibiteur de l'enzyme de conversion de l'angiotensine, n m
  • fr  IEC, n m sigla
  • pt  inibidor da enzima conversora da angiotensina, n m
  • pt  IECA, n m sigla
  • ptBR  inibidor da ECA, n m
  • ptBR  inibidor da enzima de conversão da angiotensina, n m
  • nl  ACE-remmer, n
  • nl  angiotensine-converterend enzymremmer, n
  • ar  مثبط الإنزيم المحول للأنجيوتنسين

Principis actius

Definició
Fàrmac que evita el pas d'angiotensina I a angiotensina II, produeix vasodilatació arteriovenosa i inhibeix els mecanismes compensatoris neuroendocrins que s'activen en la insuficiència cardíaca.
imdevimab imdevimab

Principis actius

  • ca  imdevimab, n m
  • oc  imdevimab, n m
  • eu  imdebimab, n
  • gl  imdevimab, n m
  • es  imdevimab, n m
  • en  imdevimab, n
  • fr  imdévimab, n m
  • pt  imdevimab, n m
  • nl  imdevimab, n
  • ar  إمديفيماب
  • CAS  2415933-40-1

Principis actius

Definició
Fàrmac en investigació, amb efecte neutralitzant i antivíric, que s'uneix a la superfície de la proteïna S del SARS-CoV-2 per a evitar que el virus infecti la cèl·lula hoste.

Nota

  • 1. L'imdevimab és un anticòs monoclonal que està en procés d'avaluació com a possible tractament per a la COVID-19, en combinació amb el casirivimab. És d'origen biotecnològic.
  • 2. La denominació imdevimab és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  immune, adj
  • oc  immune, adj
  • oc  immunizat -ada, adj
  • eu  immune, adj
  • gl  inmune, adj
  • es  inmune, adj
  • en  immune, adj
  • fr  immun -une, adj
  • pt  imune, adj
  • nl  immuun -mune, adj
  • ar  محصن / منيع

Conceptes generals

Definició
Que posseeix immunitat.
  • ca  immunitari -ària, adj
  • ca  immune, adj sin. compl.
  • ca  immunològic -a, adj sin. compl.
  • oc  immunitari -ària, adj
  • eu  immunitario, adj
  • gl  inmune, adj
  • gl  inmunitario -a, adj
  • gl  inmunolóxico -a, adj
  • es  inmunitario -ria, adj
  • en  immune, adj
  • fr  immunitaire, adj
  • pt  imunitário, adj
  • ptBR  imune, adj
  • nl  immunologisch -e, adj
  • nl  immuun -mune, adj
  • ar  محصن / منيع
  • ar  مناعي / مناعية
  • ar  مناعي

Conceptes generals

Definició
Relatiu o pertanyent a la immunitat.
immunitari -ària immunitari -ària

Conceptes generals

  • ca  immunitari -ària, adj
  • ca  immune, adj sin. compl.
  • ca  immunològic -a, adj sin. compl.
  • oc  immunitari -ària, adj
  • eu  immunitario, adj
  • gl  inmune, adj
  • gl  inmunitario -a, adj
  • gl  inmunolóxico -a, adj
  • es  inmunitario -ria, adj
  • en  immune, adj
  • fr  immunitaire, adj
  • pt  imunitário, adj
  • ptBR  imune, adj
  • nl  immunologisch -e, adj
  • nl  immuun -mune, adj
  • ar  محصن / منيع
  • ar  مناعي / مناعية
  • ar  مناعي

Conceptes generals

Definició
Relatiu o pertanyent a la immunitat.
immunitat immunitat

Conceptes generals

  • ca  immunitat, n f
  • oc  immunitat, n f
  • eu  immunitate, n
  • gl  inmunidade, n f
  • es  inmunidad, n f
  • en  immunity, n
  • fr  immunité, n f
  • pt  imunidade, n f
  • nl  afweer, n
  • nl  immuniteit, n
  • ar  مناعة

Conceptes generals

Definició
Resistència congènita o adquirida d'un organisme contra una malaltia infecciosa o un antigen determinat.

Nota

  • La immunitat es classifica, segons l'origen, en immunitat innata i immunitat adaptativa i, segons el desencadenant de la resposta immunitària, en immunitat inespecífica (adreçada contra qualsevol agent patogen) i immunitat específica (adreçada contra un antigen concret).