immunogen -ògena
immunogen -ògena
Conceptes generals
- ca immunogen -ògena, adj
- oc immunogèn -a, adj
- es inmunogénico -ca, adj
- fr immunogène, adj
- fr immunogénique, adj
- gl inmunoxénico -a, adj
- ptPT imunogénico, adj
- ptBR imunogênico, adj
- en immunogenic, adj
- nl immunogeen -gene, adj
- eu immunogeniko, adj
- ar جين مناعي
Conceptes generals
Definició
Que indueix una resposta immunitària adaptativa.
immunogenicitat
immunogenicitat
Conceptes generals
- ca immunogenicitat, n f
- oc immunogenicitat, n f
- es inmunogenicidad, n f
- fr immunogénicité, n f
- gl inmunoxenicidade, n f
- pt imunogenicidade, n f
- en immunogenicity, n
- nl immunogeniciteit, n
- nl immunogeniteit, n
- eu immunogenikotasun, n
- ar تجين مناعي
Conceptes generals
Definició
Capacitat d'un antigen per a induir una resposta immunitària.
immunoglobulina
immunoglobulina
Diagnòstic
- ca immunoglobulina, n f
- oc immunoglobulina, n f
- es inmunoglobulina, n f
- fr immunoglobuline, n f
- gl inmunoglobulina, n f
- pt imunoglobulina, n f
- en immunoglobulin, n
- nl immunoglobuline, n
- nl immuunglobuline, n
- eu immunoglobulina, n
- ar غلوبولين مناعي
- sbl Ig, n
Diagnòstic
Definició
Proteïna present en el sèrum i en altres fluids corporals que participa en la resposta immunitària.
Nota
- Les immunoglobulines lliures secretades pels limfòcits B i, sobretot, per les cèl·lules plasmàtiques són solubles en el sèrum i altres fluids corporals, i actuen com a efectors principals de la resposta immunitària humoral.
immunoglobulina G
immunoglobulina G
Diagnòstic
- ca immunoglobulina G, n f
- oc immunoglobulina G, n f
- es inmunoglobulina G, n f
- fr immunoglobuline G, n f
- gl inmunoglobulina G, n f
- pt imunoglobulina G, n f
- en immunoglobulin G, n
- nl immunoglobuline G, n
- nl immuunglobuline G, n
- eu G immunoglobulina, n
- ar غلوبولين مناعي ج
- sbl IgG
Diagnòstic
Definició
Immunoglobulina que conté cadenes pesants γ, amb tres dominis constants, que intervé en diversos processos immunitaris, com ara l'opsonització, l'activació del complement o la citotoxicitat cel·lular dependent d'anticossos.
Nota
- 1. En els éssers humans es distingeixen quatre subclasses d'IgG: la IgG1, la IgG2, la IgG3 i la IgG4. És la immunoglobulina més important en la resposta immunitària secundària.
- 2. La IgG és molt abundant en el plasma sanguini (més del 70 % de totes les immunoglobulines sèriques) i en líquid extravascular. Predomina, també, en les secrecions internes (humor aquós, líquid cefalorraquidi, líquid sinovial o líquid pleural). És l'única immunoglobulina que pot travessar la barrera placentària, de manera que el nadó posseeix anticossos IgG d'origen matern.
immunoglobulina M
immunoglobulina M
Diagnòstic
- ca immunoglobulina M, n f
- oc immunoglobulina M, n f
- es inmunoglobulina M, n f
- fr immunoglobuline M, n f
- gl inmunoglobulina M, n f
- pt imunoglobulina M, n f
- en immunoglobulin M, n
- nl immunoglobuline M, n
- nl immuunglobuline M, n
- eu M immunoglobulina, n
- ar غلوبولين مناعي م
- sbl IgM
Diagnòstic
Definició
Immunoglobulina que conté cadenes pesants μ, amb quatre dominis constants, que actua com a BCR dels limfòcits B naïfs i que intervé en l'activació de la via clàssica del complement.
Nota
- La IgM resta confinada a l'espai intravascular, en el qual representa el 6 % de totes les immunoglobulines plasmàtiques. Les aglutinines naturals són del tipus IgM. És la immunoglobulina que se sintetitza més precoçment, tant en el curs de l'evolució ontogènica com després d'un primer contacte amb l'antigen en la vida adulta.
immunològic -a
immunològic -a
Conceptes generals
- ca immunitari -ària, adj
- ca immune, adj sin. compl.
- ca immunològic -a, adj sin. compl.
- oc immunitari -ària, adj
- es inmunitario -ria, adj
- fr immunitaire, adj
- gl inmune, adj
- gl inmunitario -a, adj
- gl inmunolóxico -a, adj
- pt imunitário, adj
- ptBR imune, adj
- en immune, adj
- nl immunologisch -e, adj
- nl immuun -mune, adj
- eu immunitario, adj
- ar محصن / منيع
- ar مناعي / مناعية
- ar مناعي
Conceptes generals
Definició
Relatiu o pertanyent a la immunitat.
immunològic -a
immunològic -a
Conceptes generals
- ca immunològic -a, adj
- oc immunologic -a, adj
- es inmunológico -ca, adj
- fr immunologique, adj
- gl inmunolóxico -a, adj
- pt imunológico, adj
- en immunologic, adj
- en immunological, adj
- nl immunologisch -e, adj
- eu immunologiko, adj
- ar مناعية
Conceptes generals
Definició
Relatiu o pertanyent a la immunologia.
incapacitat
incapacitat
Entorn social
- ca incapacitat, n f
- oc incapacitat, n f
- es incapacidad, n f
- fr incapacité, n f
- gl incapacidade, n f
- pt incapacidade, n f
- en disability, n
- nl ongeschiktheid, n
- eu ezintasun, n
- ar عجز
Entorn social
Definició
Impossibilitat total o parcial d'una persona de desenvolupar la seva feina habitual a causa d'un accident o d'una malaltia.
incapacitat permanent
incapacitat permanent
Entorn social
- ca incapacitat permanent, n f
- ca IP, n f sigla
- oc incapacitat permanenta, n f
- oc IP, n f sigla
- es incapacidad permanente, n f
- es IP, n f sigla
- fr incapacité permanente, n f
- gl incapacidade permanente, n f
- gl IP, n f sigla
- ptPT incapacitação permanente, n f
- ptPT IP, n f sigla
- ptBR incapacidade permanente, n f
- en permanent disability, n
- nl blijvende arbeidsongeschiktheid, n
- nl blijvende invaliditeit, n
- nl blijvende ongeschiktheid, n
- nl permanente arbeidsongeschiktheid, n
- nl permanente invaliditeit, n
- nl permanente ongeschiktheid, n
- eu ezintasun iraunkor, n
- eu EI, n sigla
- ar عجز دائم
Entorn social
Definició
Incapacitat derivada de la situació en què es troba un treballador quan, després d'haver estat sotmès al tractament mèdic prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral.
Nota
- Segons el grau de qualificació de la incapacitat, la incapacitat permanent es classifica en incapacitat permanent parcial, incapacitat permanent total, incapacitat total qualificada, incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa.
incapacitat temporal
incapacitat temporal
Entorn social
- ca incapacitat temporal, n f
- ca IT, n f sigla
- oc incapacitat temporau, n f
- oc IT, n f sigla
- es incapacidad temporal, n f
- es IT, n f sigla
- fr incapacité temporaire, n f
- gl incapacidade temporal, n f
- gl IT, n f sigla
- pt incapacidade temporária, n f
- pt IT, n f sigla
- en temporary disability, n
- nl tijdelijke arbeidsongeschiktheid, n
- nl tijdelijke invaliditeit, n
- nl tijdelijke ongeschiktheid, n
- eu aldi baterako ezintasun, n
- eu ABE, n sigla
- ar عجز مؤقت
Entorn social
Definició
Incapacitat derivada de la situació en què es troba un treballador quan no pot treballar transitòriament a causa d'un accident o una malaltia i necessita assistència sanitària, a efectes de les prestacions de la Seguretat Social.
