infiltrat
infiltrat
Clínica
- ca infiltrat, n m
- oc infiltrat, n m
- es infiltrado, n m
- fr infiltré, n m
- gl infiltrado, n m
- pt infiltrado, n m
- en infiltrate, n
- nl infiltraat, n
- eu infiltratu, n
- ar تسرب
Clínica
Definició
Lesió resultant d'una infiltració, especialment de les infiltracions pulmonars tuberculoses.
inflamació
inflamació
Etiopatogènia
- ca inflamació, n f
- oc inflamacion, n f
- es inflamación, n f
- fr inflammation, n f
- gl inflamación, n f
- pt inflamação, n f
- en inflammation, n
- nl inflammatie, n
- nl onststeking, n
- eu hantura, n
- eu inflamazio, n
- ar التهاب
Etiopatogènia
Definició
Reacció inespecífica com a resposta a una agressió física, química o infecciosa, consistent en un seguit de fenòmens tendents a eliminar, diluir o encerclar l'agent agressiu i els teixits lesionats, que es caracteritza per enrogiment, dolor, calor i inflor a la part afectada.
infodèmia
infodèmia
Entorn social
- ca infodèmia, n f
- oc infodèmia, n f
- es infodemia, n f
- fr infodémie, n f
- gl infodemia, n f
- pt infodemia, n f
- en infodemic, n
- nl infodemie, n
- eu infodemia, n
- ar معلومات عن الوباء
Entorn social
Definició
Difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies enganyoses amb relació a una malaltia infecciosa o un problema de salut pública paral·lelament a la seva propagació o evolució.
Nota
- La denominació infodèmia s'ha utilitzat sobretot en els mitjans de comunicació de masses i les xarxes socials arran de la referència feta per l'OMS a l'entorn de soroll mediàtic sobre el SARS-CoV-2 i la propagació de la COVID-19.
inhibidor de l'enzim conversiu de l'angiotensina
inhibidor de l'enzim conversiu de l'angiotensina
Principis actius
- ca inhibidor de l'enzim conversiu de l'angiotensina, n m
- ca IECA, n m sigla
- oc inibidor der enzim conversiu dera angiotensina, n m
- oc IECA, n m sigla
- es inhibidor de la ECA, n m
- es inhibidor de la enzima convertidora de la angiotensina, n m
- es IECA, n m sigla
- fr IECA, n m
- fr inhibiteur de l'enzyme de conversion de l'angiotensine, n m
- fr IEC, n m sigla
- gl inhibidor do encima convertedor da anxiotensina, n m
- gl IECA, n m sigla
- pt inibidor da enzima conversora da angiotensina, n m
- pt IECA, n m sigla
- ptBR inibidor da ECA, n m
- ptBR inibidor da enzima de conversão da angiotensina, n m
- en ACE inhibitor, n
- en angiotensin-converting enzyme inhibitor, n
- nl ACE-remmer, n
- nl angiotensine-converterend enzymremmer, n
- eu AEBren inhibitzaile, n
- eu angiotentsinaren entzima bihurtzailearen inhibitzaile, n
- eu AEBI, n sigla
- ar مثبط الإنزيم المحول للأنجيوتنسين
Principis actius
Definició
Fàrmac que evita el pas d'angiotensina I a angiotensina II, produeix vasodilatació arteriovenosa i inhibeix els mecanismes compensatoris neuroendocrins que s'activen en la insuficiència cardíaca.
insomni
insomni
Clínica
- ca insomni, n m
- oc insòmi, n m
- es insomnio, n m
- fr insomnie, n f
- gl insomnio, n m
- ptPT insónia, n f
- ptBR insônia, n f
- en insomnia, n
- nl insomnie, n
- nl slapeloosheid, n
- eu insomnio, n
- ar أرق
Clínica
Definició
Experiència d'inadequació o de baixa qualitat del son que es pot manifestar com a dificultat per a iniciar o mantenir el son, com a desvetllament precoç o com a descans no reparador.
intel·ligència artificial
intel·ligència artificial
Diagnòstic
- ca intel·ligència artificial, n f
- ca IA, n f sigla
- oc intelligéncia artificiau, n f
- oc IA, n f sigla
- es inteligencia artificial, n f
- es IA, n f sigla
- fr intelligence artificielle, n f
- fr IA, n f sigla
- gl intelixencia artificial, n f
- gl IA, n f sigla
- pt inteligência artificial, n f
- pt IA, n f sigla
- en artificial intelligence, n
- en AI, n sigla
- nl artificiële intelligentie, n
- nl kunstmatige intelligentie, n
- nl AI, n sigla
- nl KI, n sigla
- eu adimen artifizial, n
- eu AA, n sigla
- ar ذكاء اصطناعي
Diagnòstic
Definició
Tecnologia que permet a les màquines analitzar i processar una gran quantitat de dades, que en el camp de la salut poden abastar des de la recerca fins al tractament, passant pel diagnòstic i la prevenció.
interferó
interferó
Etiopatogènia
- ca interferó, n m
- oc interferon, n m
- es interferón, n m
- fr interféron, n m
- gl interferón, n m
- ptPT interferão, n m
- ptBR interferon, n m
- en interferon, n
- nl interferon, n
- eu interferon, n
- ar إنترفيرون
- sbl IFN
Etiopatogènia
Definició
Citocina amb un efecte inhibidor sobre la replicació vírica que és sintetitzada per algunes cèl·lules en resposta a infeccions víriques o a agents patògens intracel·lulars.
interferó beta
interferó beta
Principis actius
- ca interferó beta, n m
- oc interferon beta, n m
- es interferón beta, n m
- fr interféron bêta, n m
- gl interferón beta, n m
- ptPT interferão beta, n m
- ptBR IFN-beta, n m
- ptBR interferon beta, n m
- en interferon beta, n
- nl interferon ß, n
- nl interferon bèta, n
- nl interferon-ß, n
- nl interferon-bèta, n
- eu beta interferon, n
- ar إنترفيرون بيتا
- sbl IFN-β
- CAS 74899-71-1
Principis actius
Definició
Fàrmac immunomodulador, antivíric i antineoplàstic, que actua imitant els interferons beta endògens.
Nota
- 1. L'interferó beta s'empra en el tractament de l'esclerosi múltiple pels seus efectes antidesmielinitzants. Se n'ha suggerit l'ús per al tractament de la COVID-19 per la seva possible eficàcia contra la MERS. És d'origen biotecnològic.
- 2. La denominació interferó beta és la forma catalana corresponent a la DCI.
intubació
intubació
Tractament
- ca intubació, n f
- oc intubacion, n f
- es entubación, n f
- es intubación, n f
- fr intubation, n f
- gl intubación, n f
- pt intubação, n f
- en intubation, n
- nl intubatie, n
- eu intubazio, n
- ar تنبيب
Tractament
Definició
Col·locació temporal o permanent d'un tub en un conducte, un òrgan buit o en una cavitat orgànica en el cos d'un pacient.
IP
IP
Entorn social
- ca incapacitat permanent, n f
- ca IP, n f sigla
- oc incapacitat permanenta, n f
- oc IP, n f sigla
- es incapacidad permanente, n f
- es IP, n f sigla
- fr incapacité permanente, n f
- gl incapacidade permanente, n f
- gl IP, n f sigla
- ptPT incapacitação permanente, n f
- ptPT IP, n f sigla
- ptBR incapacidade permanente, n f
- en permanent disability, n
- nl blijvende arbeidsongeschiktheid, n
- nl blijvende invaliditeit, n
- nl blijvende ongeschiktheid, n
- nl permanente arbeidsongeschiktheid, n
- nl permanente invaliditeit, n
- nl permanente ongeschiktheid, n
- eu ezintasun iraunkor, n
- eu EI, n sigla
- ar عجز دائم
Entorn social
Definició
Incapacitat derivada de la situació en què es troba un treballador quan, després d'haver estat sotmès al tractament mèdic prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral.
Nota
- Segons el grau de qualificació de la incapacitat, la incapacitat permanent es classifica en incapacitat permanent parcial, incapacitat permanent total, incapacitat total qualificada, incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa.
