Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  adjectiu, n m
  • ca  A, n m abrev.
  • ca  Adj, n m abrev.
  • es  adjetivo
  • es  A abrev.
  • es  Adj abrev.
  • fr  adjectif
  • fr  A abrev.
  • fr  Adj abrev.
  • en  adjective
  • en  A abrev.
  • en  Adj abrev.

Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen per la seua dependència morfològica, sintàctica i semàntica respecte del nom que complementen: morfològicament concorden en gènere i nombre amb el nom, sintàcticament el modifiquen i semànticament n'assenyalen alguna propietat permanent o temporal.

Nota

  • Pel que fa a la tipologia dels adjectius, les gramàtiques tradicionals tendeixen a diferenciar els adjectius determinatius o pronominals dels adjectius qualificatius i, dins d'aquest darrer grup, els adjectius especificatius dels adjectius explicatius. Actualment, però, es tendeix a considerar que els determinatius formen una categoria distinta de la dels adjectius i que entre els qualificatius cal diferenciar els qualificatius pròpiament dits dels relacionals o classificadors. Dins dels qualificatius, d'altra banda, i des d'un punt de vista sintàctic, es diferencien els atributius dels predicatius. Morfològicament, els adjectius poden ser variables (o de dues terminacions) i invariables (o d'una terminació) quant al gènere. L'abreviació Adj és pròpia de la sintaxi. L'abreviació A s'ha usat en alguns treballs de gramàtica generativa.
  • ca  subjecte agent, n m
  • ca  A, n m abrev.
  • es  sujeto agente
  • es  A abrev.
  • fr  sujet agent
  • fr  A abrev.
  • en  agent subject
  • en  A abrev.

Definició
Subjecte que designa l'entitat animada que realitza directament l'acció denotada pel predicat.

Nota

  • Per exemple, el subjecte de l'oració El bibliotecari fitxa els llibres.
  • ca  abast, n m
  • es  ámbito
  • fr  champ
  • fr  portée
  • en  scope

Definició
En lògica i semàntica, domini o àmbit d'aplicació d'un operador o d'un quantificador.

Nota

  • En les representacions lògiques, l'abast s'indica mitjançant parèntesis o claudàtors. Així, en la representació Ǝx (francés (x) & viure-a (x, Benissa)), equivalent a 'hi ha almenys un x tal que x és francés i x viu a Benissa', l'abast del quantificador existencial correspon a les dues proposicions. Els operadors i els quantificadors poden establir diferències d'abast entre ells. Tenint en compte aquestes diferències, es distingeix l'abast ampli i l'abast restringit.
  • ca  abast ampli, n m
  • es  ámbito amplio
  • fr  portée large
  • en  wide scope

Definició
Situació en la qual un operador o quantificador conté dins del seu abast un altre o uns altres operadors o quantificadors.

Nota

  • Per exemple, en la representació Ǝx (NEG (francés (x))), equivalent a 'hi ha almenys un x tal que x no és francés', el quantificador existencial presenta un abast ampli respecte a l'operador negatiu. S'oposa a abast restringit.
  • ca  abast restringit, n m
  • es  ámbito estrecho
  • fr  portée étroite
  • en  narrow scope

Definició
Situació en la qual un operador o quantificador es troba dins de l'abast d'un altre o uns altres.

Nota

  • Per exemple, en la representació NEG (Ǝx (francés (x))), equivalent a 'no hi ha cap x tal que x siga francés', el quantificador existencial presenta un abast restringit respecte a l'operador negatiu. S'oposa a abast ampli.
  • ca  abducció, n f
  • es  abducción
  • fr  abduction
  • en  abduction

Definició
Moviment mitjançant el qual se separen les cordes vocals l'una de l'altra i s'obri la glotis.

Nota

  • Es produeix abducció quan es fa una pausa en la cadena parlada o quan s'articulen consonants sordes aspirades. S'oposa a adducció.
  • ca  alfabet, n m
  • ca  abecedari, n m sin. compl.
  • es  abecedario
  • es  alfabeto
  • fr  abécédaire
  • fr  alphabet
  • en  alphabet

Definició
Conjunt de símbols gràfics característic dels sistemes d'escriptura occidentals i orientals derivats del sistema fenici.

Nota

  • Cada signe correspon, generalment, a un únic segment fonètic, siga vocàlic o consonàntic, i el seu ordre es determina de manera convencional. El terme alfabet s'aplica sovint, per extensió, a sistemes d'escriptura basats en altres principis, com ara l'escriptura ideogràfica i la sil·làbica.
  • ca  abessiu, n m
  • ca  caritiu, n m sin. compl.
  • es  abesivo
  • es  caritivo
  • fr  abessif
  • fr  caritif
  • en  abessive
  • en  caritive

Definició
Cas gramatical que, en llengües com el finés, indica carència o privació.
  • ca  ablatiu, n m
  • es  ablativo
  • fr  ablatif
  • en  ablative

Definició
Cas gramatical que expressa prototípicament el valor d'allunyament o d'origen d'un moviment.

Nota

  • En llengües com el llatí també assumeix els valors de locatiu i d'instrumental-comitatiu. En català, es mantenen algunes restes de mots llatins flexionats en aquest cas, com són el sufix adverbial ‑ment (de MĒNTE), certs compostos (mantenir de MANU TENĒRE) i alguns topònims (Banyuls de BALNĔŎLIS).
  • ca  ablatiu absolut, n m
  • es  ablativo absoluto
  • fr  ablatif absolu
  • en  ablative absolute

Definició
Construcció absoluta característica del llatí formada per un substantiu en ablatiu i un participi en el mateix cas.