A
A
- ca adjectiu, n m
- ca A, n m abrev.
- ca Adj, n m abrev.
- es adjetivo
- es A abrev.
- es Adj abrev.
- fr adjectif
- fr A abrev.
- fr Adj abrev.
- en adjective
- en A abrev.
- en Adj abrev.
Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen per la seua dependència morfològica, sintàctica i semàntica respecte del nom que complementen: morfològicament concorden en gènere i nombre amb el nom, sintàcticament el modifiquen i semànticament n'assenyalen alguna propietat permanent o temporal.
Nota
- Pel que fa a la tipologia dels adjectius, les gramàtiques tradicionals tendeixen a diferenciar els adjectius determinatius o pronominals dels adjectius qualificatius i, dins d'aquest darrer grup, els adjectius especificatius dels adjectius explicatius. Actualment, però, es tendeix a considerar que els determinatius formen una categoria distinta de la dels adjectius i que entre els qualificatius cal diferenciar els qualificatius pròpiament dits dels relacionals o classificadors. Dins dels qualificatius, d'altra banda, i des d'un punt de vista sintàctic, es diferencien els atributius dels predicatius. Morfològicament, els adjectius poden ser variables (o de dues terminacions) i invariables (o d'una terminació) quant al gènere. L'abreviació Adj és pròpia de la sintaxi. L'abreviació A s'ha usat en alguns treballs de gramàtica generativa.
A
A
- ca subjecte agent, n m
- ca A, n m abrev.
- es sujeto agente
- es A abrev.
- fr sujet agent
- fr A abrev.
- en agent subject
- en A abrev.
Definició
Subjecte que designa l'entitat animada que realitza directament l'acció denotada pel predicat.
Nota
- Per exemple, el subjecte de l'oració El bibliotecari fitxa els llibres.
abast
abast
- ca abast, n m
- es ámbito
- fr champ
- fr portée
- en scope
Definició
En lògica i semàntica, domini o àmbit d'aplicació d'un operador o d'un quantificador.
Nota
- En les representacions lògiques, l'abast s'indica mitjançant parèntesis o claudàtors. Així, en la representació Ǝx (francés (x) & viure-a (x, Benissa)), equivalent a 'hi ha almenys un x tal que x és francés i x viu a Benissa', l'abast del quantificador existencial correspon a les dues proposicions. Els operadors i els quantificadors poden establir diferències d'abast entre ells. Tenint en compte aquestes diferències, es distingeix l'abast ampli i l'abast restringit.
abast ampli
abast ampli
- ca abast ampli, n m
- es ámbito amplio
- fr portée large
- en wide scope
Definició
Situació en la qual un operador o quantificador conté dins del seu abast un altre o uns altres operadors o quantificadors.
Nota
- Per exemple, en la representació Ǝx (NEG (francés (x))), equivalent a 'hi ha almenys un x tal que x no és francés', el quantificador existencial presenta un abast ampli respecte a l'operador negatiu. S'oposa a abast restringit.
abast restringit
abast restringit
- ca abast restringit, n m
- es ámbito estrecho
- fr portée étroite
- en narrow scope
Definició
Situació en la qual un operador o quantificador es troba dins de l'abast d'un altre o uns altres.
Nota
- Per exemple, en la representació NEG (Ǝx (francés (x))), equivalent a 'no hi ha cap x tal que x siga francés', el quantificador existencial presenta un abast restringit respecte a l'operador negatiu. S'oposa a abast ampli.
abducció
abducció
- ca abducció, n f
- es abducción
- fr abduction
- en abduction
Definició
Moviment mitjançant el qual se separen les cordes vocals l'una de l'altra i s'obri la glotis.
Nota
- Es produeix abducció quan es fa una pausa en la cadena parlada o quan s'articulen consonants sordes aspirades. S'oposa a adducció.
abecedari
abecedari
- ca alfabet, n m
- ca abecedari, n m sin. compl.
- es abecedario
- es alfabeto
- fr abécédaire
- fr alphabet
- en alphabet
Definició
Conjunt de símbols gràfics característic dels sistemes d'escriptura occidentals i orientals derivats del sistema fenici.
Nota
- Cada signe correspon, generalment, a un únic segment fonètic, siga vocàlic o consonàntic, i el seu ordre es determina de manera convencional. El terme alfabet s'aplica sovint, per extensió, a sistemes d'escriptura basats en altres principis, com ara l'escriptura ideogràfica i la sil·làbica.
abessiu
abessiu
- ca abessiu, n m
- ca caritiu, n m sin. compl.
- es abesivo
- es caritivo
- fr abessif
- fr caritif
- en abessive
- en caritive
Definició
Cas gramatical que, en llengües com el finés, indica carència o privació.
ablatiu
ablatiu
- ca ablatiu, n m
- es ablativo
- fr ablatif
- en ablative
Definició
Cas gramatical que expressa prototípicament el valor d'allunyament o d'origen d'un moviment.
Nota
- En llengües com el llatí també assumeix els valors de locatiu i d'instrumental-comitatiu. En català, es mantenen algunes restes de mots llatins flexionats en aquest cas, com són el sufix adverbial ‑ment (de MĒNTE), certs compostos (mantenir de MANU TENĒRE) i alguns topònims (Banyuls de BALNĔŎLIS).
ablatiu absolut
ablatiu absolut
- ca ablatiu absolut, n m
- es ablativo absoluto
- fr ablatif absolu
- en ablative absolute
Definició
Construcció absoluta característica del llatí formada per un substantiu en ablatiu i un participi en el mateix cas.