Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  mot compost exocèntric, n m
  • ca  bahuvrihi [sa], n m sin. compl.
  • es  bahuvrihi
  • es  palabra compuesta exocéntrica
  • fr  bahuvrihi
  • fr  mot composé exocentrique
  • en  bahuvrihi
  • en  exocentric compound word

Definició
Mot compost que es caracteritza pel fet que cap dels constituents no funciona com a nucli, això és, no delimita la categoria del mot ni aporta el significat bàsic.

Nota

  • El mot trencaclosques, per exemple, és un mot exocèntric, ja que cap dels seus constituent no aporta el significat bàsic 'objecte' ni atorga un caràcter nominal al mot.
  • ca  baix -a, adj
  • es  bajo
  • fr  bas
  • en  low

Definició
En la teoria dels trets distintius postulada per Noam Chomsky i Morris Halle, dit del tret articulatori que presenten els sons realitzats amb un davallament del dors de la llengua per sota de la posició neutra.

Nota

  • Són baixes les vocals obertes. S'oposa a alt.
  • ca  balboteig, n m
  • es  balbuceo
  • fr  balbutiement
  • en  babbling

Definició
Estat prelingüístic del llenguatge infantil, entre el quart i el desé mes de vida, en què l'infant comença a utilitzar el seu aparell fonador, emetent una àmplia gamma de sons.

Nota

  • En aquests sons ja es poden detectar algunes de les característiques inventariades lingüísticament.
  • ca  estrangerisme, n m
  • ca  barbarisme, n m sin. compl.
  • es  barbarismo
  • es  extranjerismo
  • fr  barbarisme
  • fr  emprunt à une langue étrangère
  • fr  xénisme
  • en  barbarism
  • en  foreign borrowing

Definició
Mot, construcció o gir estilístic manllevat a una llengua estrangera i no adaptat a l'estructura de la llengua receptora.

Nota

  • Per exemple, el mot anglés hippy.
  • ca  barra, n f
  • es  barra
  • fr  barre
  • en  bar

Definició
En teoria lingüística en general, signe gràfic (−) que es col·loca damunt d'un element, normalment un símbol, per a assenyalar el contrari.

Nota

  • Així, si A indica argumental, A̅ fa referència a no argumental.
  • ca  barra, n f
  • es  barra
  • fr  barre
  • en  bar

Definició
En la teoria de la X amb barra, signe gràfic (−) col·locat damunt dels símbols categorials en les representacions sintagmàtiques per a classificar jeràrquicament els diferents constituents d'un sintagma i per a manifestar les regularitats existents en l'estructura interna dels diferents tipus de sintagmes.

Nota

  • En les representacions, les barres es col·loquen damunt del símbol de la categoria lèxica. Per exemple, N, N̅, N̿. Alternativament, es poden utilitzar cometes volades (N, N', N") o números (N0, N1, N2).
  • ca  barra, n f
  • es  barra
  • fr  barre
  • en  bar

Definició
En fonologia, signe gràfic ( / ) utilitzat per a obrir i per a tancar una transcripció fonològica o la identificació d'un fonema.

Nota

  • Per exemple, la transcripció fonològica /kúk/ o la consonant labiodental sonora /v/.
  • ca  barra, n f
  • es  barra
  • fr  barre
  • en  bar

Definició
En gramàtica categorial, signe gràfic ( / ) utilitzat per a caracteritzar les categories derivades.

Nota

  • D'acord amb la notació de la barra obliqua, una categoria com ara X/Y, pren com a argument la categoria situada a la dreta de la barra per a produir com a resultat la categoria situada a l'esquerra. El verb intransitiu, per exemple, es pot definir com a O/N, això és, com la categoria que ha de prendre un nom propi, N, per a convertir-se en oració, O.
barra de sonoritat barra de sonoritat

  • ca  barra de sonoritat, n f
  • es  barra de sonoridad
  • fr  barre de sonorité
  • en  sonority bar
  • en  voicing markings at the base line

Definició
Marca espectrogràfica constituïda per una barra horitzontal d'escassa intensitat que apareix junt amb les freqüències mínimes de l'espectrograma, en la part inferior.

Nota

  • Correspon a l'existència de vibració en les cordes vocals.
  • ca  barrera, n f
  • es  barrera
  • fr  barrière
  • en  barrier

Definició
En la teoria del règim i del lligam, categoria sintàctica els límits de la qual bloquegen les relacions de recció o d'extracció d'elements.

Nota

  • Les categories que funcionen com a barrera són sempre projeccions màximes. En general, es distingeixen dos tipus de barrera, la barrera inherent i la barrera per herència.