D
D
- ca determinant, n m
- ca especificador, n m sin. compl.
- ca D, n m abrev.
- ca Det, n m abrev.
- es determinante
- es especificador
- es D abrev.
- es Det abrev.
- fr déterminant
- fr spécificateur
- fr D abrev.
- fr Det abrev.
- en determiner
- en specifier
- en D abrev.
- en Det abrev.
Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen per precedir el nom, per concordar-hi en gènere i nombre i per capacitar-lo per a denotar entitats.
Nota
- Entre els determinants, es distingeix els articles (el, un), els demostratius (aquest/este, aqueix/eixe, aquell), els possessius (mon, ton, etc.), els quantificadors nominals (molt, algun, etc.) i el relatiu compost el qual (en casos com la qual persona). Hi ha autors, però, que consideren que els quantificadors formen una categoria lèxica diferent. Els determinants aporten al nom que modifiquen una especificació díctica (aquest llibre, aquella nit), individualitzadora (el en el regal), personal (mon en mon pare), quantificadora (moltes persones, algun en algun dia), etc. Des d'un punt de vista estructural, el determinant ocupa la posició d'especificador del sintagma nominal. Recentment, però, s'ha proposat que el determinant és el nucli d'un sintagma que té com a complement el sintagma nominal. L'abreviació Det és pròpia de la sintaxi. L'abreviació D s'ha usat en alguns treballs de gramàtica generativa.
dada
dada
- ca dada, n f
- es dato
- fr data
- fr donnée
- en datum
Definició
Fenomen empíric que constitueix l'objecte de la investigació lingüística.
Nota
- Tradicionalment, les dades lingüístiques es limiten als fenòmens observables en la llengua parlada o escrita, generalment a partir d'un corpus. El generativisme, però, eixampla aquesta perspectiva i hi inclou els judicis o intuïcions lingüístiques del parlant nadiu.
dada terminològica
dada terminològica
- ca dada terminològica, n f
- es dato terminológico
- fr donnée terminologique
- en terminological datum
Definició
Dada referida a un concepte o a la seua designació (sinònim, indicatiu de la llengua de què prové, de l'abast geogràfic o temporal, definició, etc.).
datació
datació
- ca datació, n f
- es datación
- fr datation
- en dating
Definició
Procés de determinació del moment històric en què es produí un canvi lingüístic o en què s'introduí un mot.
Nota
- L'aparició del passat perifràstic, per exemple, es produí cap a la segona meitat del segle XIV.
datiu
datiu
- ca datiu, n m
- es dativo
- fr datif
- en dative
Definició
En la teoria dels casos profunds, cas corresponent a l'ésser animat que es veu afectat per l'acció o l'estat indicats pel verb.
Nota
- Per exemple, el cas del sintagma a Lluïsa en l'oració Vaig regalar un disc a Lluïsa.
datiu
datiu
- ca datiu, n m
- es dativo
- fr datif
- en dative
Definició
Cas gramatical de la declinació nominal d'algunes llengües indoeuropees i d'altres que expressa fonamentalment una idea de destinació o direcció, de caràcter normalment humà.
Nota
- Aquest valor general, però, pot incloure'n d'altres, com ara els d'atribució, participació o interés. La funció del datiu és equivalent a la de complement indirecte, i a vegades el terme datiu s'ha utilitzat per a referir-se a aquesta funció en llengües sense declinació casual. En les llengües romàniques, el datiu és el cas dels pronoms febles que funcionen com a complement indirecte. Si el complement està seleccionat pel verb, el pronom de datiu pot designar el destinatari d'una acció (com li en Li he donat la carta) o l'experimentador (com ens en Ens agraden les pel·lícules de terror); si es tracta d'un adjunt, el pronom de datiu pot ser ètic, de possessiu i benefactiu (o malefactiu).
datiu benefactiu
datiu benefactiu
- ca datiu benefactiu, n m
- es dativo benefactivo
- fr datif bénéfactif
- en benefactive dative
Definició
Datiu que designa la persona que es beneficia o que resulta perjudicada per l'acció expressada pel verb.
Nota
- Per exemple, el pronom els en Els llegirem un conte, als xiquets.
datiu d'interés
datiu d'interés
- ca datiu ètic, n m
- ca datiu d'interés, n m sin. compl.
- es dativo ético
- fr datif éthique
- en ethical dative
Definició
Datiu usat amb formes pronominals amb les quals es remarca la relació afectiva entre una persona (normalment la primera) i l'esdeveniment verbal.
Nota
- En les llengües sense flexió casual, es conserven usos paral·lels de caràcter pronominal: El meu fill m'ho ha aprovat tot.
datiu de possessió
datiu de possessió
- ca datiu possessiu, n m
- ca datiu de possessió, n m sin. compl.
- ca datiu enèrgic, n m sin. compl.
- ca datiu simpatètic, n m sin. compl.
- es dativo de posesión
- es dativo posesivo
- fr datif de possession
- fr datif possessif
- en dative of possession
- en possessive dative
Definició
Datiu que s'utilitza en lloc d'un genitiu o un pronom possessiu per a assenyalar el posseïdor.
Nota
- En les llengües sense flexió casual es pot trobar un ús equivalent en construccions pronominals, com en l'oració No li he vist la cara, en què li indica el posseïdor de la cara.
datiu enèrgic
datiu enèrgic
- ca datiu possessiu, n m
- ca datiu de possessió, n m sin. compl.
- ca datiu enèrgic, n m sin. compl.
- ca datiu simpatètic, n m sin. compl.
- es dativo de posesión
- es dativo posesivo
- fr datif de possession
- fr datif possessif
- en dative of possession
- en possessive dative
Definició
Datiu que s'utilitza en lloc d'un genitiu o un pronom possessiu per a assenyalar el posseïdor.
Nota
- En les llengües sense flexió casual es pot trobar un ús equivalent en construccions pronominals, com en l'oració No li he vist la cara, en què li indica el posseïdor de la cara.
