Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  derivació zero, n f
  • ca  conversió, n f sin. compl.
  • ca  derivació impròpia, n f sin. compl.
  • ca  habilitació, n f sin. compl.
  • ca  hipòstasi, n f sin. compl.
  • ca  metàbasi, n f sin. compl.
  • ca  transcategorització, n f sin. compl.
  • es  conversión
  • es  derivación cero
  • es  derivación impropia
  • es  habilitación
  • es  hipostasis
  • es  metábasis
  • es  transcategorización
  • fr  conversion
  • fr  dérivation impropre
  • fr  dérivation zéro
  • fr  hypostase
  • fr  transcatégorisation
  • en  converseness
  • en  hypostasis
  • en  transcategorization
  • en  zero derivation

Definició
Derivació que canvia la categoria lèxica d'un mot sense afegir cap afix i sense que es produïsca cap modificació formal en el radical.

Nota

  • Per exemple, la conversió de l'adjectiu dolç en un substantiu en oracions com ara M'agrada molt el dolç.
  • ca  hàpax, n m
  • es  hápax
  • fr  hapax
  • en  hapax legomena

Definició
Mot o expressió que, en un corpus determinat, apareix documentat una sola vegada.

Nota

  • Pot ser de forma o de contingut.
  • ca  haplologia, n f
  • ca  hapaxèpia, n f sin. compl.
  • ca  haplolàlia, n f sin. compl.
  • es  hapaxepia
  • es  haplolalia
  • es  haplología
  • fr  hapaxépie
  • fr  haplolalie
  • fr  haplologie
  • en  hapaxepy
  • en  haplolaly
  • en  haplology

Definició
Procés morfofonològic consistent en la simplificació d'una síl·laba quan aquesta apareix juntament amb una altra d'idèntica o semblant.

Nota

  • Per exemple, el mot morfonologia, provinent de morfofonologia.
  • ca  haplografia, n f
  • es  haplografía
  • fr  haplographie
  • en  haplography

Definició
Errada ortogràfica consistent en la simplificació d'un grup de lletres anàlogues consecutives.

Nota

  • Per exemple, paral·lepípede per paral·lelepípede.
  • ca  haplologia, n f
  • ca  hapaxèpia, n f sin. compl.
  • ca  haplolàlia, n f sin. compl.
  • es  hapaxepia
  • es  haplolalia
  • es  haplología
  • fr  hapaxépie
  • fr  haplolalie
  • fr  haplologie
  • en  hapaxepy
  • en  haplolaly
  • en  haplology

Definició
Procés morfofonològic consistent en la simplificació d'una síl·laba quan aquesta apareix juntament amb una altra d'idèntica o semblant.

Nota

  • Per exemple, el mot morfonologia, provinent de morfofonologia.
  • ca  haplologia, n f
  • ca  hapaxèpia, n f sin. compl.
  • ca  haplolàlia, n f sin. compl.
  • es  hapaxepia
  • es  haplolalia
  • es  haplología
  • fr  hapaxépie
  • fr  haplolalie
  • fr  haplologie
  • en  hapaxepy
  • en  haplolaly
  • en  haplology

Definició
Procés morfofonològic consistent en la simplificació d'una síl·laba quan aquesta apareix juntament amb una altra d'idèntica o semblant.

Nota

  • Per exemple, el mot morfonologia, provinent de morfofonologia.
harmonia tipològica harmonia tipològica

  • ca  harmonia tipològica, n f
  • es  armonía tipológica
  • fr  harmonie typologique
  • en  typological harmony

Definició
En tipologia lingüística, correlació establida entre diferents propietats tipològiques, sobretot entre les propietats referides a l'ordre dels constituents.

Nota

  • Per exemple, el fet que les llengües que anteposen el complement directe al verb solen tenir posposicions i solen anteposar el genitiu al nom i, al revés, les llengües que posposen el complement directe solen tenir preposicions i posposar el genitiu.
harmonia vocàlica harmonia vocàlica

  • ca  harmonia vocàlica, n f
  • ca  harmonització, n f sin. compl.
  • es  armonía vocálica
  • es  harmonización
  • fr  harmonie vocalique
  • en  vowel harmony

Definició
Fenomen consistent en l'assimilació de certes propietats fonològiques d'unes vocals a les altres, de manera que totes les vocals d'una unitat morfològica o prosòdica acaben compartint aquestes propietats (posterioritat, labialització, altura, arrel avançada, etc.).

Nota

  • Els fenòmens d'harmonia vocàlica es donen en moltes llengües i dialectes. Dins del català és especialment rellevant l'harmonia vocàlica que presenten molts parlars valencians. En aquest cas, les vocals mitjanes baixes tòniques /ɛ́/ i /ɔ́/ expandeixen, respectivament, els trets anterior i labial cap a la vocal /a/ situada en la síl·laba contigua i final del mot, i donen lloc a pronúncies del tipus [dɔ́nɔ] de dona o [pɛ́ɾlɛ] de perla. També es poden caracteritzar com a harmonia vocàlica les pronúncies del tipus c[u]sir de cosir o t[u]ssir de tossir en aquells parlars que generalment mantenen la /o/ en síl·laba àtona, ja que el tret tancat de la vocal tònica s'expandeix a la pretònica. Aquests darrers casos de tancament vocàlic han rebut tradicionalment el nom de metafonia o inflexió vocàlica.
  • ca  harmònic, n m
  • ca  hipertò, n m sin. compl.
  • es  armónico
  • es  hipertono
  • fr  harmonique
  • fr  hyperton
  • en  harmonic
  • en  hypertone

Definició
En la producció d'un so, vibració regular secundària que es combina amb el to fonamental.

Nota

  • La combinació d'aquests dos elements dona lloc a un moviment vibratori complex que comunica al so el seu timbre particular.
  • ca  harmonia vocàlica, n f
  • ca  harmonització, n f sin. compl.
  • es  armonía vocálica
  • es  harmonización
  • fr  harmonie vocalique
  • en  vowel harmony

Definició
Fenomen consistent en l'assimilació de certes propietats fonològiques d'unes vocals a les altres, de manera que totes les vocals d'una unitat morfològica o prosòdica acaben compartint aquestes propietats (posterioritat, labialització, altura, arrel avançada, etc.).

Nota

  • Els fenòmens d'harmonia vocàlica es donen en moltes llengües i dialectes. Dins del català és especialment rellevant l'harmonia vocàlica que presenten molts parlars valencians. En aquest cas, les vocals mitjanes baixes tòniques /ɛ́/ i /ɔ́/ expandeixen, respectivament, els trets anterior i labial cap a la vocal /a/ situada en la síl·laba contigua i final del mot, i donen lloc a pronúncies del tipus [dɔ́nɔ] de dona o [pɛ́ɾlɛ] de perla. També es poden caracteritzar com a harmonia vocàlica les pronúncies del tipus c[u]sir de cosir o t[u]ssir de tossir en aquells parlars que generalment mantenen la /o/ en síl·laba àtona, ja que el tret tancat de la vocal tònica s'expandeix a la pretònica. Aquests darrers casos de tancament vocàlic han rebut tradicionalment el nom de metafonia o inflexió vocàlica.