iambe
iambe
- ca peu iàmbic, n m
- ca iambe, n m sin. compl.
- es pie yámbico
- es yambo
- fr iambe
- fr pied iambique
- en iambic foot
- en iambus
Definició
Peu format per una síl·laba àtona seguida d'una síl·laba tònica.
Nota
- Per exemple, l'estructura del mot també.
icona
icona
- ca icona, n f
- es icono
- fr icône
- en icon
Definició
En la terminologia de Charles S. Peirce, signe que manté algun tipus de relació de semblança, sensible a la percepció sensorial, amb la cosa designada.
Nota
- Una fotografia, per exemple, és una icona de la realitat representada. Peirce diferencia dos tipus d'icona, la imatge icònica, que manté una relació de semblança intrínseca amb la cosa designada, i el diagrama icònic, constituït per una sèrie d'elements la relació dels quals reprodueix la relació de les parts de la cosa designada. En les llengües naturals les onomatopeies són imatges icòniques, mentre que la relació entre els components de les unitats lingüístiques presenta característiques pròpies dels diagrames icònics. Per exemple, en l'oposició de nombre, el singular, com a terme no marcat, no té marca flexiva (herba, pont), mentre que el plural, com a terme marcat, té la marca ‑s (herbes, ponts). Per tant, la presència o l'absència de marca flexiva reflecteix icònicament el caràcter marcat o no marcat dels termes en oposició. Contrasta amb indici i amb símbol.
iconicitat
iconicitat
- ca iconicitat, n f
- es iconicidad
- fr icônicité
- en iconicity
Definició
Relació de semblança que s'estableix entre el significant i el significat d'alguns signes lingüístics, com ara les onomatopeies.
Nota
- En algunes escoles lingüístiques, com ara la gramàtica natural o la lingüística cognitiva, es considera que la iconicitat no és únicament una propietat d'alguns signes lingüístics sinó una característica de les llengües naturals, en el sentit que l'estructura del llenguatge està motivada per l'estructura del món i que aquella reprodueix alguna de les propietats d'aquesta.
iconicitat construccional
iconicitat construccional
- ca iconicitat construccional, n f
- es iconicidad construccional
- fr icônicité constructionnelle
- en constructional iconicity
Definició
Principi de la morfologia natural segons el qual en les llengües naturals es tendeix a establir una relació directa entre el volum de forma i el de significat dels signes lingüístics, de manera que a més volum de forma correspon normalment més volum de significat.
Nota
- Des del punt de vista de la flexió, aquest principi es tradueix en la tendència que els termes no marcats d'una oposició morfològica apareguen sense marca flexiva (el singular, el masculí, l'indicatiu, etc.), i els marcats, amb marca flexiva (el plural, el femení, el subjuntiu, etc.). En l'oposició de nombre, per exemple, el singular de noms i adjectius s'indica amb l'absència de marca flexiva (riu, alt) enfront del plural, que s'expressa amb l'afix flexiu ‑s (riu-s, alt-s). [V. jerarquia d'iconicitat, terme marcat, terme no marcat]
iconicitat diagramàtica
iconicitat diagramàtica
- ca iconicitat diagramàtica, n f
- es iconicidad diagramática
- fr icônicité diagrammatique
- en diagrammatic iconicity
Definició
En la terminologia de Charles S. Peirce, iconicitat característica dels diagrames per contrast amb la iconicitat de les imatges.
Nota
- Partint de la idea que els diagrames són signes complexos que representen conceptes complexos, el caràcter icònic dels diagrames, com el de les llengües naturals, es deu al fet que la relació entre les parts del diagrama reprodueix d'alguna manera la relació entre les parts del concepte que representa. En el discurs narratiu, per exemple, l'ordenació lineal dels verbs en passat tendeix a ser interpretada diagramàticament com una ordenació cronològica d'esdeveniments: Veni, vidi, vici. La iconicitat construccional és un altre exemple d'iconicitat diagramàtica.
idealisme
idealisme
- ca idealisme, n m
- es idealismo
- fr idéalisme
- en idealism
Definició
Corrent lingüístic inspirat en les obres de Benedetto Croce, Wilhelm von Humboldt i Karl Vossler que atorga una gran importància a la creativitat del llenguatge i al seu caràcter essencialment poètic.
identitat
identitat
- ca identitat, n f
- es identidad
- fr identité
- en identity
Definició
En la terminologia de Ferdinand de Saussure, igualtat existent entre les diverses realitzacions d'un determinat element lingüístic en una mateixa etapa de la llengua (identitat sincrònica) o en les diverses etapes de la seua evolució (identitat diacrònica).
identitat referencial
identitat referencial
- ca correferència, n f
- ca identitat referencial, n f sin. compl.
- es correferencia
- es identidad referencial
- fr coréférence
- fr identité référentielle
- en coreference
- en referential identity
Definició
Relació sintacticosemàntica establida entre els elements nominals d'una oració que remeten a un mateix referent.
Nota
- La correferència es pot indicar per mitjà del formalisme de la coindexació, que consisteix a assignar un mateix subíndex als diferents nominals correferents. En l'oració Joan digué que ell no hi aniria, els dos subjectes admeten una lectura correferencial i una lectura no correferencial, que es poden representar, respectivament, com segueix: Joani digué que elli no hi aniria i Joani digué que ellj no hi aniria. La correferència s'obté per mitjà de procediments anàforics i catafòrics.
ideògraf
ideògraf
- ca ideograma, n m
- ca ideògraf, n m sin. compl.
- es ideógrafo
- es ideograma
- fr idéogramme
- fr idéographe
- en ideogram
- en ideograph
Definició
En l'escriptura ideogràfica, grafema amb què s'expressa un significat lingüístic complet.
Nota
- L'ideograma no representa cap realització fònica ni cap categoria lèxica. Els grafemes de l'escriptura xinesa i dels jeroglífics egipcis són ideogrames.
ideografema
ideografema
- ca ideografema, n m
- es ideografema
- fr idiographème
- en ideographeme
Definició
Cadascuna de les variants individuals o estilístiques d'un grafema en l'escriptura manuscrita.
