macrocontext
macrocontext
- ca macrocontext, n m
- es macrocontexto
- fr macrocontexte
- en macrocontext
Definició
Conjunt de dades contextuals de l'emissor i del receptor, que inclou aspectes com ara la situació concreta de comunicació, l'ambient sociohistòric general, etc.
macrocontext
macrocontext
- ca macrocontext, n m
- es macrocontexto
- fr macrocontexte
- en macrocontext
Definició
Context ampli d'un mot, que pot estar format per l'oració, el període, el paràgraf o tot el text en què s'inclou.
Nota
- Contrasta amb microtext.
macroestructura
macroestructura
- ca nomenclatura, n f
- ca lemari, n f sin. compl.
- ca macroestructura, n f sin. compl.
- es lemario
- es macroestructura
- es nomenclatura
- fr macrostructure
- fr nomenclature
- en macrostructure
- en nomenclature
Definició
En lexicografia, conjunt d'unitats lèxiques d'un diccionari.
macroestructura
macroestructura
- ca macroestructura, n f
- es macroestructura
- fr macrostructure
- en macrostructure
Definició
En lexicografia, organització concreta que presenta la nomenclatura d'un diccionari.
Nota
- L'organització varia segons el tipus i la finalitat del diccionari, i pot ser de distinta naturalesa: formal alfabètica, morfològica (com en el diccionari invers o de la rima), temàtica o conceptual (com en el diccionari ideològic o en el diccionari de sinònims), cronològica, sintàctica (atenent a la categoria lèxica o la valència verbal), etc.
macrolingüística
macrolingüística
- ca macrolingüística, n f
- es macrolingüística
- fr macrolinguistique
- en macrolinguistics
Definició
Estudi de la interacció entre les llengües i les seues condicions d'adquisició, desenvolupament i funcionament individual i social.
Nota
- La macrolingüística intenta respondre a les preguntes «qui parla a qui», «en quina varietat de la llengua», «on», «sobre quins temes», «amb quina intenció» i «amb quines conseqüències socials». La macrolingüística es divideix en tres grans subdisciplines: la prelingüística, que s'ocupa de la fonètica; la microlingüística, que estudia la fonologia, la morfologia i la sintaxi, i la metalingüística, que se centra en la semàntica i les relacions contextuals. El terme macrolingüística, introduït per George L. Trager, ha estat emprat per diversos lingüistes nord-americans.
macropaper
macropaper
- ca macropaper, n m
- es macropapel
- es macrorrol
- fr macro-rôle
- en macro-role
Definició
En la gramàtica del paper i la referència, paper semàntic abstracte que agrupa els diferents papers semàntics que poden associar-se a una determinada funció sintàctica.
Nota
- Es tracta de papers com l'actor i l'afectat. El primer s'identifica amb el participant més actiu d'una construcció transitiva i agrupa els papers semàntics que poden associar-se al subjecte d'una oració transitiva (agent, força, instrumental, origen i experimentador); el segon, al seu torn, correspondria al participant menys actiu i agruparia els papers semàntics que s'associen al complement directe (pacient, tema, locatiu).
macrosintaxi
macrosintaxi
- ca macrosintaxi, n f
- es macrosintaxis
- fr macrosyntaxe
- en macrosyntax
Definició
Sintaxi del discurs, en què l'oració és la unitat menor relativament independent.
macrosociolingüística
macrosociolingüística
- ca macrosociolingüística, n f
- es macrosociolingüística
- fr macrosociolinguistique
- en macro-sociolinguistics
Definició
Branca de la sociolingüística que se centra en l'estudi de les comunitats bilingües o multilingües, la planificació i les actituds lingüístiques, etc.
Nota
- S'oposa a microsociolingüística.
mala formació
mala formació
- ca mala formació, n f
- es mala formación
- fr mauvaise formation
- en ill-formedness
Definició
En gramàtica generativa, agramaticalitat d'una oració o d'una construcció no configurada segons les regles de la gramàtica.
Nota
- S'oposa a bona formació.
manlleu
manlleu
- ca manlleu, n m
- ca préstec, n m sin. compl.
- es préstamo
- fr emprunt
- en borrowing
Definició
Element lèxic del llenguatge d'especialitat que s'integra en el llenguatge comú.
