Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  nom, n m
  • ca  substantiu, n m sin. compl.
  • ca  N, n m abrev.
  • es  nombre
  • es  sustantivo
  • es  N abrev.
  • fr  nom
  • fr  substantif
  • fr  N abrev.
  • en  noun
  • en  substantive
  • en  N abrev.

Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen, formalment, per ser susceptibles de flexionar en nombre i, a vegades, en gènere; sintàcticament, perquè solen anar acompanyats d'un determinant i eventualment d'un complement (sintagma adjectival, sintagma preposicional, etc.) i poden desenvolupar les funcions de subjecte, atribut, aposició o complement, i semànticament, perquè denoten, de manera prototípica, entitats individuals físiques.

Nota

  • Segons el tipus de significat o la manera de designar, els noms poden classificar-se en abstractes i concrets, en comptables i no comptables, en comuns i propis i en individuals i col·lectius. En gramàtica tradicional, el terme nom inclou tant el substantiu com l'adjectiu.
  • ca  nasalització, n f
  • es  nasalización
  • fr  nasalisation
  • en  nasalization

Definició
Procés pel qual una articulació no nasal esdevé nasal, a causa de l'assimilació a una altra articulació nasal contigua, com a canvi diacrònic o com a realització sincrònica.

Nota

  • Per exemple, la nasalització i la consegüent geminació del grup /tm/ en setmana o, sincrònicament, la nasalització opcional de la primera consonant del grup /bm/ en submarí.
  • ca  negació, n f
  • es  negación
  • fr  négation
  • en  negation

Definició
Procediment gramatical amb què s'expressa el significat contrari de tota o de part d'una oració.

Nota

  • La negació pot realitzar-se per mitjà de partícules, com l'adverbi negatiu no, per mitjà de prefixos (in-voluntari, no-violència, a-simetria etc.) o per mitjà de mots (negar). Per extensió, també s'utilitza el terme per a referir-se a l'element gramatical que, afegit a una oració, un sintagma o un mot, expressa el significat contrari.
negació anticipada negació anticipada

  • ca  negació anticipada, n f
  • es  negación anticipada
  • fr  négation anticipée
  • en  anticipated negation

Definició
Fenomen sintàctic segons el qual la negació que apareix en una oració de creença i volició (creure, pensar, voler, desitjar) s'interpreta com si afectara només la subordinada dependent d'aquest verbs.

Nota

  • Per això el significat de l'oració No crec que sàpiguen què ha passat és equivalent al de Crec que no saben què ha passat. En gramàtica generativa, aquest fenomen es coneix com a elevació de la negació.
negació de constituent negació de constituent

  • ca  negació interna, n f
  • ca  negació de constituent, n f sin. compl.
  • ca  negació parcial, n f sin. compl.
  • es  negación de constituyente
  • es  negación interna
  • es  negación parcial
  • fr  négation de contituant
  • fr  négation interne
  • fr  négation partielle
  • en  constituent negation
  • en  internal negation
  • en  partial negation

Definició
Negació que incideix sobre el sintagma verbal o sobre un determinat constituent de l'oració.

Nota

  • En una oració com El pare no ha anat aquest matí al mercat, la negació és interna si afecta el predicat i s'interpreta que ha fet una altra cosa, si afecta el circumstancial de temps i s'interpreta que ha anat al mercat en un altre moment o si afecta el locatiu i s'interpreta que ha anat a un altre lloc. S'oposa a negació externa.
negació expletiva negació expletiva

  • ca  negació expletiva, n f
  • es  negación expletiva
  • fr  négation explétive
  • en  expletive negation

Definició
Ús de la partícula negativa no o de no pas en un context que no implica sentit negatiu i en què es pot ometre sense conseqüències sintàctiques ni semàntiques.

Nota

  • Per exemple, l'ús de no pas en l'oració Treballa més que no pas jo.
  • ca  negació externa, n f
  • ca  negació oracional, n f sin. compl.
  • ca  negació proposicional, n f sin. compl.
  • ca  negació total, n f sin. compl.
  • es  negación externa
  • es  negación oracional
  • es  negación total
  • fr  négation de phrase
  • fr  négation externe
  • fr  négation totale
  • en  external negation
  • en  sentential negation

Definició
Negació que incideix sobre el conjunt de l'oració i que indica que la relació que s'estableix entre el subjecte i el predicat no és conforme a la veritat.

Nota

  • Una oració negativa com El meu germà no ha estudiat filosofia conté negació externa si expressa la falsedat de l'oració paral·lela afirmativa El meu germà ha estudiat filosofia. S'oposa a negació interna.
  • ca  negació interna, n f
  • ca  negació de constituent, n f sin. compl.
  • ca  negació parcial, n f sin. compl.
  • es  negación de constituyente
  • es  negación interna
  • es  negación parcial
  • fr  négation de contituant
  • fr  négation interne
  • fr  négation partielle
  • en  constituent negation
  • en  internal negation
  • en  partial negation

Definició
Negació que incideix sobre el sintagma verbal o sobre un determinat constituent de l'oració.

Nota

  • En una oració com El pare no ha anat aquest matí al mercat, la negació és interna si afecta el predicat i s'interpreta que ha fet una altra cosa, si afecta el circumstancial de temps i s'interpreta que ha anat al mercat en un altre moment o si afecta el locatiu i s'interpreta que ha anat a un altre lloc. S'oposa a negació externa.
negació metalingüística negació metalingüística

  • ca  negació metalingüística, n f
  • es  negación metalingüística
  • fr  négation métalinguistique
  • en  metalinguistic negation

Definició
Negació d'un fet enunciat prèviament.

Nota

  • Per exemple, la negació en el diàleg següent: —Segur que t'ho ha dit Lluís. —No m'ho ha dit pas ell.
negació oracional negació oracional

  • ca  negació externa, n f
  • ca  negació oracional, n f sin. compl.
  • ca  negació proposicional, n f sin. compl.
  • ca  negació total, n f sin. compl.
  • es  negación externa
  • es  negación oracional
  • es  negación total
  • fr  négation de phrase
  • fr  négation externe
  • fr  négation totale
  • en  external negation
  • en  sentential negation

Definició
Negació que incideix sobre el conjunt de l'oració i que indica que la relació que s'estableix entre el subjecte i el predicat no és conforme a la veritat.

Nota

  • Una oració negativa com El meu germà no ha estudiat filosofia conté negació externa si expressa la falsedat de l'oració paral·lela afirmativa El meu germà ha estudiat filosofia. S'oposa a negació interna.