t
t
- ca traça, n f
- ca t, n f abrev.
- es huella
- es t abrev.
- fr trace
- fr t abrev.
- en trace
- en t abrev.
Definició
En la teoria del règim i del lligam, categoria buida producte del desplaçament d'un element.
Nota
- En l'oració On has anat t?, la t representa la traça que l'interrogatiu on ha deixat en la posició que ocupava originàriament. La traça ha d'aparéixer lligada, i coindexada, pel seu antecedent: Oni has anat ti?
tabú lingüístic
tabú lingüístic
- ca tabú lingüístic, n m
- es tabú lingüístic
- fr tabou linguistique
- en linguistic taboo
Definició
Mot o expressió que, en una llengua donada, es considera impropi d'utilitzar en públic o d'escriure per raons religioses, de superstició, de gust social, etc.
Nota
- El terme tabú se substitueix per una perífrasi, una metàfora, etc., sovint de caràcter eufemístic. És el cas de mots com ara collons, carall o fotre, que sovint se substitueixen per cordons, carai i fúmer, respectivament.
tàcit -a
tàcit -a
- ca implícit -a, adj
- ca tàcit -a, adj sin. compl.
- es implícito ‑ta
- es tácito ‑ta
- fr implicite
- fr tacite
- en implicit
Definició
Que no té realització fonològica però sí propietats sintàctiques o semàntiques.
Nota
- Per exemple, el subjecte de l'oració Tenen molta fam, que, tot i no aparéixer explícit, imposa al verb la concordança en tercera persona del plural i s'interpreta a partir del context discursiu o situacional.
tagmema
tagmema
- ca tagmema, n m
- es tagmema
- fr tagmème
- en tagmeme
Definició
En la terminologia de Leonard Bloomfield, unitat significativa mínima de la forma gramatical.
Nota
- De manera paral·lela al morfema, el tagmema és una unitat bipolar integrada per un o diversos trets gramaticals, o taxemes, i pel significat que s'hi associa, o episemema. Així, en l'oració Corre!, l'entonació final exclamatòria és un tagmema, per tal com està integrat per un tret gramatical (la modulació d'entonació final) i per un significat del tipus estímul fort.
tagmema
tagmema
- ca tagmema, n m
- es tagmema
- fr tagmème
- en tagmeme
Definició
En tagmèmica, unitat gramatical mínima dotada d'una casella funcional dins d'una construcció gramatical (subjecte, predicat, modificador, etc.) i una classe d'unitats substituïbles que poden ocupar la dita casella (nom, sintagma nominal, pronom, infinitiu, etc.).
Nota
- Així, en l'oració El germà de Marina escrigué la carta, el tagmema subjecte apareix ocupat pel sintagma nominal el germà de Marina.
tagmèmica
tagmèmica
- ca tagmèmica, n f
- ca gramàtica tagmèmica, n f sin. compl.
- es gramática tagmémica
- es tagmémica
- fr grammaire tagmémique
- fr tagmémique
- en tagmemic grammar
- en tagmemics
Definició
Teoria lingüística que diferencia tres sistemes o jerarquies (la fonologia, el lèxic i la gramàtica), dotats respectivament d'una unitat bàsica (el fonema, el morfema i el tagmema) i subdividits en nivells jeràrquicament organitzats.
Nota
- La gramàtica, per exemple, consta dels nivells sintagmàtic, proposicional, oracional i textual. El nom de tagmèmica prové de la unitat gramatical bàsica, el tagmema, que és paral·lela al fonema en el nivell fonològic i al morfema en el nivell lèxic. L'anàlisi tagmèmica estableix una clara distinció entre el punt de vista èmic, que s'ocupa de les unitats lingüístiques amb valor funcional i capacitat contrastiva (fonema, morfema, tagmema), i el punt de vista ètic, que descriu els principis físics d'una llengua sense fer referència a la funció que desenvolupen dins del sistema lingüístic. Aquesta teoria lingüística va ser desenvolupada pel lingüista nord-americà Kenneth Lee Pike durant la dècada dels cinquanta.
taquilàlia
taquilàlia
- ca taquilàlia, n f
- es taquilalia
- fr tachylalie
- en tachylaly
Definició
Pertorbació de la parla caracteritzada per una velocitat excessivament ràpida en l'elocució.
taula de substitució
taula de substitució
- ca taula de substitució, n f
- es tabla de substitución
- fr schème
- en pattern
Definició
En glotodidàctica, presentació en forma de paradigmes d'una estructura sintàctica, de manera que les unitats lingüístiques apareixen en un determinat context contrastant les unes amb les altres.
Nota
- Les taules són una clara aplicació didàctica dels principis de l'estructuralisme.
tautofonia
tautofonia
- ca tautofonia, n f
- es tautofonía
- fr tautophonie
- en tautophony
Definició
Repetició d'un so o d'un mateix grup de sons en un mot, que pot originar fenòmens com la dissimilació, la metàtesi, l'haplologia, etc.
Nota
- Per exemple, els mots tautofònics croqueta i necessitar originen respectivament, per metàtesi i per haplologia, les variants informals cocreta i nessitar.
tautologia
tautologia
- ca tautologia, n f
- es tautologia
- fr tautologie
- en tautology
Definició
Enunciat compost en què es repeteix un mateix mot o idea, com ara Una planta és un vegetal.
Nota
- En les llengües naturals, les tautologies s'utilitzen normalment amb finalitats expressives i no es pot considerar, per tant, que indiquen una mera repetició. Per exemple, Els diners són els diners.
