V
V
- ca vocal, n f
- ca V, n f abrev.
- es vocal
- es V abrev.
- fr voyelle
- fr V abrev.
- en vowel
- en V abrev.
Definició
Segment fònic que s'articula sense cap obstrucció a l'eixida del corrent d'aire expiratori.
Nota
- Acústicament presenta una estructura de formants clarament definida. Pel que fa a la constitució sil·làbica, la vocal és l'element nuclear. La classificació de les vocals en les distintes llengües es fa atenent als trets d'obertura, altura o mode d'articulació, al lloc d'articulació, a la labialització, a la nasalitat, a la tonicitat i a la quantitat. S'oposa a consonant i sonant.
V
V
- ca verb, n m
- ca V, n m abrev.
- es verbo
- es V abrev.
- fr verbe
- fr V abrev.
- en verb
- en V abrev.
Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen, morfològicament, perquè són susceptibles de flexionar en nombre, persona, temps, aspecte, mode i veu; sintàcticament, perquè s'identifiquen amb el nucli del sintagma verbal i exigeixen la presència en l'oració d'un nombre determinat d'arguments, i semànticament, perquè designen típicament un esdeveniment o un estat.
Nota
- En diferents corrents gramaticals, el verb és considerat l'element més important de l'estructura oracional per tal com aporta el significat bàsic de l'oració (i es comporta com a nucli lèxic) i concentra els morfemes oracionals extensos (i es comporta com a nucli funcional). Els verbs es poden classificar a partir de criteris diferents. Tenint en compte el nombre d'arguments seleccionats, es parla de verbs zeroargumentals o avalents, monoargumentals o monovalents, biargumentals o bivalents i triargumentals o trivalents. Atenent també al criteri argumental, els verbs poden ser personals, impersonals, transitius, ditransitius, intransitius i inacusatius. Tenint en compte el tipus de predicat, poden ser atributius o predicatius. Tenint en compte criteris morfològics, poden ser regulars, irregulars i defectius.
vaguetat
vaguetat
- ca vaguetat, n f
- es vaguedad
- fr caractère vague
- en vagueness
Definició
Propietat dels lexemes o dels enunciats que presenten una certa indeterminació significativa.
Nota
- L'enunciat La meua germana no vingué a la festa, per exemple, pot resultar vague si l'enuncia una persona que té més d'una germana i el context discursiu no permet deduir a quina es refereix.
valència
valència
- ca valència, n f
- es valencia
- fr valence
- en valency
Definició
Nombre d'actants que un verb pot regir.
Nota
- Així, hi ha verbs amb valència 0 o avalents, com ploure, verbs amb valència 1 o monovalents, com córrer, verbs amb valència 2 o bivalents, com menjar, i verbs amb valència 3 o trivalents, com regalar. En un sentit una mica més general, el concepte de valència s'utilitza per a referir-se als arguments subcategoritzats per qualsevol unitat lèxica. Es parla així de valència del verb, de l'adjectiu, del substantiu. El concepte de valència té un paper importantíssim en la gramàtica de dependències, desenvolupada sobretot a Alemanya i a l'antiga Unió Soviètica. El terme valència, pres de la terminologia química, fou introduït en la lingüística per Lucien Tesnière.
valor
valor
- ca valor, n m
- es valor
- fr valeur
- en valeur
- en value
Definició
En la terminologia de Ferdinand de Saussure, sentit d'una unitat lingüística definida per les posicions relatives que pren a l'interior d'un sistema lingüístic.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, la llengua és concebuda com un sistema d'elements independents que assoleixen un valor determinat a partir de les relacions sintagmàtiques i paradigmàtiques que s'estableixen entre ells. S'oposa a significat, que es defineix per referència al món material, a la substància.
valor
valor
- ca valor, n m
- es valor
- fr valeur
- en valeur
- en value
Definició
En les gramàtiques d'unificació, cadascuna de les possibles especificacions que pot assolir un tret determinat.
Nota
- Segons el nombre de realitzacions que puga assolir es parlarà de valor monari, binari, ternari i, en general, n-ari. El tret [persona], per exemple, té un valor ternari, per tal com pot assolir els valors de primera, segona o tercera persona.
valor de veritat
valor de veritat
- ca valor de veritat, n m
- es valor de verdad
- fr valeur de vérité
- en truth value
Definició
En lògica, propietat dels enunciats de ser o bé vertaders o bé falsos.
Nota
- Un enunciat vertader té, per tant, el valor de veritat «vertader» mentre que un enunciat fals té el valor de veritat «fals».
variable
variable
- ca variable, n f
- es variable
- fr variable
- en variable
Definició
En glossemàtica, functiu la presència del qual no és una condició necessària per a la presència d'un altre functiu respecte al qual aquell posseeix una funció.
Nota
- S'oposa a constant.
variable
variable
- ca variable, n f
- es variable
- fr variable
- en variable
Definició
En teoria gramatical, símbol que pot assumir diferents valors i que s'utilitza per a generalitzar i simplificar una definició o una regla.
Nota
- En la teoria de la X amb barra, per exemple, la X és una variable que pot assumir el valor de qualsevol categoria lèxica o funcional, això és, el valor de N (nom), V (verb), Adj (adjectiu), Flex (flexió), etc.
variable
variable
- ca variable, n f
- es variable
- fr variable
- en variable
Definició
En morfologia, mot que admet flexió.
Nota
- Són variables els substantius, els adjectius, els determinants, els quantificadors nominals, els pronoms i els verbs. S'oposa a invariable.
