ablatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
ablatiu
ablatiu
- ca ablatiu, n m
- es ablativo
- fr ablatif
- en ablative
Definició
Cas gramatical que expressa prototípicament el valor d'allunyament o d'origen d'un moviment.
Nota
- En llengües com el llatí també assumeix els valors de locatiu i d'instrumental-comitatiu. En català, es mantenen algunes restes de mots llatins flexionats en aquest cas, com són el sufix adverbial ‑ment (de MĒNTE), certs compostos (mantenir de MANU TENĒRE) i alguns topònims (Banyuls de BALNĔŎLIS).
