adjectiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
adjectiu
adjectiu
- ca adjectiu, n m
- ca A, n m abrev.
- ca Adj, n m abrev.
- es adjetivo
- es A abrev.
- es Adj abrev.
- fr adjectif
- fr A abrev.
- fr Adj abrev.
- en adjective
- en A abrev.
- en Adj abrev.
Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen per la seua dependència morfològica, sintàctica i semàntica respecte del nom que complementen: morfològicament concorden en gènere i nombre amb el nom, sintàcticament el modifiquen i semànticament n'assenyalen alguna propietat permanent o temporal.
Nota
- Pel que fa a la tipologia dels adjectius, les gramàtiques tradicionals tendeixen a diferenciar els adjectius determinatius o pronominals dels adjectius qualificatius i, dins d'aquest darrer grup, els adjectius especificatius dels adjectius explicatius. Actualment, però, es tendeix a considerar que els determinatius formen una categoria distinta de la dels adjectius i que entre els qualificatius cal diferenciar els qualificatius pròpiament dits dels relacionals o classificadors. Dins dels qualificatius, d'altra banda, i des d'un punt de vista sintàctic, es diferencien els atributius dels predicatius. Morfològicament, els adjectius poden ser variables (o de dues terminacions) i invariables (o d'una terminació) quant al gènere. L'abreviació Adj és pròpia de la sintaxi. L'abreviació A s'ha usat en alguns treballs de gramàtica generativa.
